diumenge, 24 de maig del 2009

FANGORÍA

24/05/2009:
El passat divendres, va tocar a Barcelona el duet Fangoria. Fangoria són, dit per ells mateixos, els reis del “pastiche”. El “pastiche fangorià”, crec que consisteix en agafar la partitura, fins i tot dels arranjaments, d’una cançó que els hi agrada, modificar quatre notes per aquí, quatre per allà i algun acord, i ja està, ja tenen una nova cançó .Fins i tot en molts casos, respecten els sons utilitzats en la cançó original. Però la majoria de les cançons del grup, estan totalment ideades per ells.

El duet Fangoria és el resultat d’una aventura musical que va començar amb KaKa de Luxe, després Alaska y los pegamoides, i després Dinarama + Alaska. Fangoria a sobreviscut a les drogues, als accidents i a les malalties, que altres companys no han pogut superar.

El duet està format per en Nacho Canut, que diria que els el talent del grup, però que sembla que no es mou bé davant del públic, la càmara, la premsa i la fama. L’altre component del grup és la Alaska, que si bé és una cantant i ballarina mediocre, sap com moure’s perfectament allà on no ho fa el seu company.

Fangoria té tot el que cal per agradar-me, però no m’acaben d’agradar. No sé que ho fa, però quasi sempre hi ha alguna cosa que fa que els seus temes, no m’acabin de fer el pes. Per exemple, el que fins no fa gaire era el seu últim senzill, “Mas es mas”, és un tema amb una lletra que m’agrada molt, que diu moltes veritats sobre la societat en la que vivim i la falta de valors que patim, però la música, no m’acaba d’agradar. És clar que sempre hi han excepcions, com la cançó que penjo avui, que considero magnifica.

Ja sabeu, llums tancats, i el so a tota canya.
Que en gaudiu.

Nacionalitat: Espanya.
Web oficial: http://www.fangoria.es/
Webs d'interès: http://www.clubsaltomortal.com/

ANY: 1999
Àlbum: Una temporada en el infierno.






















01 - Cierra los ojos
02 - Me odio cuando miento
03 - No será
04 – Contradicción
05 – Electricistas
06 – Cenizas de sangre
07 - El glamour de la locura
08 - Acusada, juzgada y condenada
09 - Todo lo que amo debe de morir
10 - Voy a perder el miedo
11 - A tu lado
12 - Abre los ojos








3 comentaris:

btretze ha dit...

A mí tampoc m'acaben de convèncer, però jo votaria per la cançó No sé que me das: http://www.youtube.com/watch?v=Y-NvZo_NOUsAquí van fer una crítica del darrer disc, jo em vaig riure bastant (el deixen fatal): http://www.discotraxx.es/2009/02/26/fangoria-absolutamente/

música: ni temps ni espai ha dit...

Si. Aquesta cançó també és de les bones.
Els crítics? La veritat és que només serveixen per això, per fer riure. Alguns cops amb ells i altres d’ells.
Jo abans, quan llegia premsa musical, havia arribat a comprar discos, només pel fet que els crítics l’havien posat fatal. I normalment, resultava ser un disc fantàstic.
Ara ja fa molts anys, més d’una dècada, que els ignoro del tot.
Un cop, vaig coincidir en un avió amb Los Rodriguez, i estaven llegint una crítica que els hi van fer. Els riures que feien eren brutals.

Salutacions.

DooMMasteR ha dit...

Que deu fer que mai m'hagi pres en serio aquesta gent...
Quins records! :-)