30/01/2009:
And One, han tret avui, el seu nou CD que porta el títol de Bodypop 1 ½. Nous temes, remescles de cançons seves i un reguitzell de versions (ara en diuen covers) de clàssics dels ’80, és el que ens proposa aquest ......................grup? ..............alemany?
Grup? Si be és cert que sempre s’han presentat com un trio o un quartet, la veritat és que només el seu cantant, l’Steve Naghavi, és l’únic que ha estat present sempre durant quasi els vint anys d’història de And One, mentres que la resta, han canviat quasi a cada publicació que han fet. A més, l’Steve Naghavi, és el compositor i l’ànima de tot el que es fa sota l’etiqueta d’And One.
Alemany? Diu la llegenda, que l’Steve Naghavi va haver de fugir amb la seva família, del seu país, l’Iran, travessant les muntanyes a peu durant la revolució islàmica que va esdevenir a l’Iran. Però cal ser justos, i veure que la integració de l’Steve Naghavi ha estat total, i ha fet molt per la cultura pop del país germànic.
And One, sempre tenen a sobre, l’ombra dels, Depeche Mode ja que la llegenda també explica, que And One, va néixer per la fascinació de l’Steve Naghavi, per Depeche Mode, i la veritat, And One, mai ha fet res per treure’s aquesta ombra de sobre. En l’únic concert que he pogut anar d’And One, van fer tres versions de Depeche Mode, quant no els hi feia falta, ja que tenien prou repertori per fer dos concerts llargs de qualitat, sense recórrer a fer versions de ningú.
Si hagués d’escollir entre And One i Depeche Mode, em seria difícil, però em quedaria amb els alemanys, ja que són més rics harmònicament, més “canyeros”, i quan es tracta de posar a prova la bellesa de la música, els And One, aconsegueixen paisatges sonors preciosos. A més, no són tant esnobs com els tot-poderosos Depeche Mode, que viuen en el seu castell aïllats del seu univers musical, com si estiguessin per sobre del bé i del mal. Només cal veure, les versions que fan uns i altres. Mentres en Martin L. Gore, fa versions de temes ..........”estranys”, els And One, no se’ls hi cauen ells anells per fer un homenatge a grups que teòricament són competència directa.
Les cançons d’And One, es poden dividir en tres tipus, EBM, Tecno-pop i cançons a mig ritme. Avui en penjo una de tecno-pop i un altre de les de mig ritme.
Ja sabeu, llums tancats i el so a tota canya.
Que en gaudiu.
ANY: 2000
CD:
Virgin Superstar
ANY: 2006
4 comentaris:
Venia a deixar el comentari per a l'anterior post, però aprofito per posar cullerada a aquest.
Bastant d'acord amb tot el que dius. També dir que la primera influència que va tenir And One va ser Front 242, els seus inicis són més EBM.
D'acord amb què els Depeche Mode són una mica més esnobs (és el que té la fama, no es pot comparar el nivell de reconeixement d'uns amb els altres), però encara estan per sobre d'And One, des del meu punt de vista, clar.
Encara no tinc el cd de Bodypop 1 1/2 a les mans, a veure si arriba aviat i el puc comentar també havent-lo escoltat
Hola.
Un plaer veure’t per aquí.
Jo també tinc ganes d’escoltar-lo, tot i que no n’espero massa.
Sobre Depeche Mode, és cert que el reconeixement d’uns i d’altres no es pot comparar, però .......
Bé, un d’aquests dies, ja parlaré de la meva estranya relació amb Depeche Mode.
Ens llegim.
Salutacions.
Ah!! que t’ho passis molt bé al divendres. A mi no m’agraden massa.
A mi també m'agraden força. Estan força bé!
Salutacions!
Hola DooMMasteR
M’alegro molt de veure’t per aquí.
A mi no és que m’agradin, és que penso que són un “Top Class”.
Salutacions.
Publica un comentari a l'entrada