dissabte, 20 de desembre del 2008

BAND AID

19/12/2008:

Arriba Nadal i toca posar una nadala, però jo com no hi crec massa amb el sentit religiós d’aquestes festes, tiro en un altre direcció.

Els que tenim una edat, recordem com un fet extraordinari tot el que va envoltar a la Band Aid i els seu “Do they know it’s Christmas? Un projecte que va arribar més lluny del que molts pensaven, i no va arribar on molts voldríem.

El projecte era la recaptació de fons, per combatre la fam al món, sobretot a Etiòpia. Tot va començar, sobretot de la mà d’en Bob Geldof (cantant de Boomtown Rats) i d’en Midge Ure (cantant i guitarrista d’Ultravox) que varen pensar que calia fer alguna cosa per tota la gent que es moria de fam.

Així doncs, es van posar en contacte amb totes les estrelles emergents del pop britànic, per tal d’enregistrar aquesta cançó, i recaptar fons. En aquesta projecte van participar, i cito per ordre d’aparició al vídeo-clip (hi ha alguns que no conec) Bob Geldof, Duran Duran, Sting, Paul Young (el primer en cantar) Culture Club, Phil Collins, Wham!, Spandau Ballet, U2, Style Council, Ultravox, Heaven 17, Bananarama, Status Quo (bé, aquests no eren emergents)

L’èxit de la cançó va ser tan brutal (nº1 a dotze països) que la cosa va continuar, amb la rèplica americana, que encara va tenir més èxit, “We are the world” de la mà del Michael Jackson, Stevie Wonder i Lionel Richie.

I no va acabar aquí. Posteriorment es va organitzar un concert mastodòntic, amb dos escenaris alhora, un a Wembley i l’altra a Philadelphia, de 16 hores de durada, que va ser retransmès en directe per moltes televisions. En aquests concerts, es van afegir més grups com The Rolling Stones, Tina Turner, David Bowie, Simple Minds, Queen, Adam Ant, The Power Station, The Who i molts més.

Malauradament, no van aconseguir sensibilitzar prou als dirigents d’aquest món injust, i el problema, avui encara perdura, amb més intensitat si cal.

Anys més tard, es va tornar a fer l’enregistrament d’aquest “Do they know it’s Christmas?, amb noves estrelles emergents d’aquell moment, però la cosa ja no va ser tant potent. El 2004, una nova fornada d’estrelles del pop van fer un nou intent, que tampoc va tenir el mateix èxit, tot i que crec que van aconseguir ser nº1 a Anglaterra.

Poso dues versions del vídeo clip. La primera, és la de color de rosa, on tots podem quedar satisfets i tranquils amb la nostra consciència, i podem veure a les estelles del pop col·laborant per una bona causa. En el segon, es reflecteix la crua realitat d’abans ...................i d’ara.

Aquest cop, no us puc demanar que en gaudiu.
Bon Nadal?

it's christmas time
there's no need to be afraid
at christmas time, we let in light
and we banish shade
and in our world of plenty we can
spread a smile of joy
throw your arms around the world at christmas time
but say a prayer
pray for the other ones
at christmas time it's hard, but
when you're having fun
there's a world outside your window
and it's a world of dread and fear
where the only water flowing is
the bitter sting of tears
and the christmas bells that ring there
are the clanging chimes of doom
well tonight thank god it's them instead of you
and there won't be snow in africa this christmas time
the greatest gift they'll get this year is life
(oooh) where nothing ever grows
no rain nor rivers flow
do they know it's christmas time at all

here's to you
raise a glass for everyone
here's to them
underneath that burning sun
do they know it's christmas time at all

feed the world, feed the world, feed the world
feed the world, feed the world
let them know it's christmas time again
feed the world
let them know it's christmas time again

ANY: 1984
Maxi-single: Do they know it's Christmas?
 
 


2 comentaris:

Anònim ha dit...

un dels meus temes preferits de la història, infinitament superior a la bazòfia del We are the world, però desgraciadament molt menys conegut, el que demostra la incultura musical de la majoria de la gent. Es una obra mestra de principi a la fi. Aquell estiu del Live Aid tenia 17 anys i treballava en un bar a Banyoles, vam tenir posat les 24 hores dels concerts i vaig passar força dels clients, recordo les actuacions fantàstiques dels U-vox, The cars, Inxs, Pretenders, Alison Moyet, The Style Council, Simple Minds i per descomptat la brutal dels U2, va ser un dia irrepetible. No fa massa va sortir una caixa de 4 DVD amb tot el concert complet i evidentment no em vaig poder estar de comprar-lo, em va fer saltar alguna llagrimeta ...

música: ni temps ni espai ha dit...

Realment va ser un dia memorable.
Jo, l'actuació que recordo com a mes brutal, va ser la de Simple minds.
I si. tens molta raó. es molt millor la cançó britànica que no pas l'americana, que torna a sonar ara aquests dies.
Salutacions.