21/03/2009:
Ja sabeu, llums tancats i el so a tota canya.
Que en gaudiu.
ANY: 2007
MAXI CD: Watch Us Work It
dissabte, 21 de març del 2009
DEVO - watch us work it / Devo was right about everything
divendres, 20 de març del 2009
DEVO - Jerkin' Back 'N' Forth (live 1981) / entrevista / Girl u want (Live 2007 - FIB)
20/03/2009:
Amb motiu del dia del pare, i de Sant Josep, tenia pensat penjar una cançó sobre el tema, però l’actualitat mana, i a última hora, he hagut de canviar-ho. La notícia que diu que els DEVO han tornat als estudis per enregistrar un nou disc, és prou important com per fer-los un forat. Pel que sé sobre els seus últims concerts, segurament serà un disc al voltant dels seus inicis post-punk, que és una època amb cançons interessants, però que ni de bon tros, tindrien cabuda dins d’aquest blog.
Ha estat difícil escollir les cançons per penjar, precisament per la dimensió del seu projecte, i una cançó sola no pot ser mostra de la seva tasca. He estat temptat de penjar sis o més cançons, ja que moltes d’elles, tenen detalls d’altres i tot, com he dit abans, sembla lligat des d’un bon principi. Finalment m’he decidit per una joia d’un directe que he trobat i que no podia passar per alt. També una entrevista i un altre directe, on podem veure com el temps, passa per tothom.
És l’època tecno d’aquest grup la que per mi és imprescindible, i gràcies a ella, m’he interessat per tota la carrera del grup. DEVO és un grup que s’ha de jutjar en tot el seu conjunt, ja que sembla que tota la historia del grup, va ser planificada des del principi, i sembla que re s’hagi deixat a la improvització. Cada cosa que fa DEVO, està perfectament estudiat, i si bé, durant la seva carrera, han canviat molt d’estils musicals, la filosofia del grup, s’ha mantingut inalterable en tot moment.
Devo, és per mi un dels grups més interessants de la historia, pel univers propi que han creat, i per la mala llet que es gasten, amagada molts cops en cançons aparentment superficials i banals.
Ja sabeu, llums tancats i el so a tota canya.
Que en gaudiu.
ANY: 1981
LP: Freedom of Choice
ANY: 1981
LP: New Traditionalists
ANY: 2007
DEVO
Nacionalitat: Estats Units
Web oficial: http://www.clubdevo.com/index.htm
Webs d'interès: http://www.huboon.com/
ANY: 1978
LP: Q: Are We Not Men?
01 – Uncontrollable Urge 3:09 (Mark Mothersbaugh)
02 – (I Can’t Get No) Satisfaction 2:40 (Mick Jagger/Keith Richards)
03 – Praying Hands 2:47 (Gerald V. Casale/Mark Mothersbaugh)
04 – Space Junk 2:14 (Gerald V. Casale/Bob Mothersbaugh)
05 – Mongoloid 3:44 (Gerald V. Casale)
06 – Jocko Homo 3:40 (Mark Mothersbaugh)
07 – Too Much Paranoias 1:57 (Mark Mothersbaugh)
08 – Gut Feeling / Slap Your Mammy 5:54 (Gerald V. Casale/Mark Mothersbaugh/Bob Mothersbaugh)
09 – Come Back Jonee 3:47 (Gerald V. Casale/Mark Mothersbaugh)
10 - Sloppy (I Saw My Baby Gettin’) 2:40 (Gerald V. Casale/Mark Mothersbaugh/Bob Mothersbaugh/Gary Jackett)
11 – Shrivel Up 3:05 (Gerald V. Casale/Mark Mothersbaugh/Bob Mothersbaugh)
01 – (I Can’t Get No) Satisfaction 2:40 (Mick Jagger/Keith Richards)
02 - Sloppy (I Saw My Baby Gettin’) 2:40 (Gerald V. Casale/Mark Mothersbaugh/Bob Mothersbaugh/Gary Jackett)
ANY: 1980
LP: Freedom of Choice
01 - Girl U Want (Mark Mothersbaugh, Gerald V. Casale) – 2:55
02 - It's Not Right (Mark Mothersbaugh) – 2:20
03 - Whip It (Mark Mothersbaugh, Gerald V. Casale) – 2:37
04 - Snowball (Mark Mothersbaugh, Gerald V. Casale) – 2:28
05 - Ton o' Luv (Gerald V. Casale) – 2:29
06 - Freedom of choice (Mark Mothersbaugh, Gerald V. Casale) – 3:28
07 - Gates of Steel (Gerald V. Casale, Mark Mothersbaugh, Sue Schmidt, Debbie Smith) – 3:26
07 - Gates of Steel (Gerald V. Casale, Mark Mothersbaugh, Sue Schmidt, Debbie Smith) – 3:26
08 - Cold War (Robert Mothersbaugh/Gerald V. Casale) – 2:30
09 - Don't You Know (Mark Mothersbaugh) – 2:14
10 - That's Pep (Mark Mothersbaugh) – 2:17
11 - Mr. B's Ballroom (Mark Mothersbaugh) – 2:45
12 - Planet Earth (Gerald V. Casale) – 2:45
ANY: 1981
LP: New Traditionalists
01 - Through Being Cool
02 - Jerkin' Back 'N' Forth
03 - Pity You
04 - Soft Things
05 - Going Under
06 - Race of Doom
07 - Love Without Anger
08 - The Super Thing
09 - Beautiful World
10 - Enough Said
ANY: 2003
BSO: The Powerpuff Girls: Heroes and villains
03 – Frank Black - Pray For The Girls
04 - The Apples In Stereo - Signal In The Sky (Let's Go)
05 - Optiganally Yours - Walk & Chew Gum
06 - Shonen Knife - Buttercup (I'm A Super Girl)
07 – Komeda - B.L.O.S.S.O.M.
08 - Dressy Bessy - Bubbles
09 – Bis - Fight The Power
10 - The Sugarplastic - Don't Look Down
11 – Cornelius - The Fight
12 - The Bill Doss - Friends Win
13 – Bis - The Powerpuff Girls (End Theme)
ANY: 2007
MAXI CD: Watch Us Work It (Vídeo Clip)
01 – Watch us work it (Teddybears mix)
02 - Watch us work it (Original demo)
03 - Watch us work it (Karaoke Mix)
04 - Watch us work it (Still Workin' Mix)
05 - Devo Was Right About Everything by The Attery Squash - The Devo Mix
ANY: 2009
Don't Shoot (I'm a Man) - Vídeo clip
ANY: 2010
CD: Something for Everybody
ANY: 2010
CD: Something for Everybody
01 - Fresh– 3:02
02 - What We Do– 3:19 (M. Mothersbaugh/G.V. Casale/Max Liederman)
03 - Please Baby Please – 2:43 (G.V. Casale/Bob Casale)
04 - Don't Shoot (I'm a Man) – 3:28
05 - Mind Games – 2:32
06 - Human Rocket – 3:25 (M. Mothersbaugh)
07 - Sumthin' – 2:48
08 - Step Up – 3:03
09 - Cameo – 2:52
10 - Later Is Now – 3:55 (G.V. Casale)
11 - No Place Like Home – 3:21
divendres, 13 de març del 2009
WHISKYN’S
12/03/2009:
El Whiskyn’s i els Gossos, per mi, ha seguit dos camins paral·lels, ja que en els dos casos, en els seus inicis, els trobava insofribles i insuportables. Amb els temps, tots tres hem madurat, i aquests dos grups ha deixat enrera aquella cosa cumbaià, i han esdevingut bandes de pop o rock (tant si val) amb cançons ben construïdes i actituds convincents. De insofribles i insuportables, han passat a grups altament interessants.
Aquesta setmana, el Whiskyn’s, ha anunciat que ho deixen córrer, i es un bon moment per penjar dues cançons, per mi formidables. La primera, “On”, que va ser la cançó que em va fer-me’ls mirar amb uns altres ulls. I la Segona “Balla”. Un tema divertit, que demostra que tots hem de estar oberts d’orelles. Per cert, en el vídeo d’aquesta cançó, hi ha l’aparició estel·lar de l’Ariel Santamaría. Un polític “juanchi”, però amb la valentia que els hi falta als polítics seriosos.
Ja sabeu, llums tancats i el so a tota canya.
Que en gaudiu.
Nacionalitat: Països catalans.
Web oficial: http://www.whiskyns.com/portada/portada.php
Webs d'interès: http://www.myspace.com/whiskyns
ANY: 2004
CD: On
El Whiskyn’s i els Gossos, per mi, ha seguit dos camins paral·lels, ja que en els dos casos, en els seus inicis, els trobava insofribles i insuportables. Amb els temps, tots tres hem madurat, i aquests dos grups ha deixat enrera aquella cosa cumbaià, i han esdevingut bandes de pop o rock (tant si val) amb cançons ben construïdes i actituds convincents. De insofribles i insuportables, han passat a grups altament interessants.
Aquesta setmana, el Whiskyn’s, ha anunciat que ho deixen córrer, i es un bon moment per penjar dues cançons, per mi formidables. La primera, “On”, que va ser la cançó que em va fer-me’ls mirar amb uns altres ulls. I la Segona “Balla”. Un tema divertit, que demostra que tots hem de estar oberts d’orelles. Per cert, en el vídeo d’aquesta cançó, hi ha l’aparició estel·lar de l’Ariel Santamaría. Un polític “juanchi”, però amb la valentia que els hi falta als polítics seriosos.
Ja sabeu, llums tancats i el so a tota canya.
Que en gaudiu.
Nacionalitat: Països catalans.
Web oficial: http://www.whiskyns.com/portada/portada.php
Webs d'interès: http://www.myspace.com/whiskyns
ANY: 2004
CD: On
01 – On
02 - El que tinc
03 – Llum
04 - No tornaran
05 - La capsa de fotografies
06 - L'home del bigoti
07 - El meu amic
08 – Sola
09 - Cada cop
10 – Cançons
11 - Nadal en soledat.
02 - El que tinc
03 – Llum
04 - No tornaran
05 - La capsa de fotografies
06 - L'home del bigoti
07 - El meu amic
08 – Sola
09 - Cada cop
10 – Cançons
11 - Nadal en soledat.
01 – Trenta
02 – Balla
03 – Que no surti el sol
04 – Silenci
05 – Cau
06 – Ara
07 – Si et fas gran amb mi
08 – Souvenirs
09 – Isabel
10 – Parlar per parlar
11 – L’últim show
12 – Mort Natural
02 – Balla
03 – Que no surti el sol
04 – Silenci
05 – Cau
06 – Ara
07 – Si et fas gran amb mi
08 – Souvenirs
09 – Isabel
10 – Parlar per parlar
11 – L’últim show
12 – Mort Natural
GOSSOS
Nacionalitat:
Països Catalans
Web oficial:
http://www.gossos.net/
Webs d'interès:
ANY: 2008
CD:
LA l'Auditori
01 - On poder anar
02 - El camí
03 - En un instant
04 - Deixa't portar
05 - Històries
06 - Pareu el món
07 - A l'horitzó
08 - El sol es pon
09 - Helplessly hoping
10 - Condemnats
11 - Tinc fam de tu (lax'n'busto)
12 - Oxigen
14 - A cada pas
15 - Corren
16 - Quan et sentis de marbre
17 - Sun is shining
DVD: LA l'Auditori
01 - On poder anar
02 - Lliure com l'aire
03 - El camí
04 - En un instant
05 - Deixa't portar
06 - Solstici
07 - Històries
08 - Pareu el món
09 - A l'horitzó
10 - El sol es pon
11 - Tot és fosc
12 - Donde
13 - No tinguis por
14 - Helplessly hoping
15 - Res és per sempre
16 - La nit s'acaba
17 - Condemnats
18 - Tinc fam de tu (lax'n'busto)
19 - Rera teu
20 - Oxigen
22 - A cada pas
23 - Corren
24 - Alguna cosa
25 - Quan et sentis de marbre
26 - Sun is shining
dilluns, 9 de març del 2009
NAMIE AMURO
09/03/2009:
Aquest cap de setmana hem celebrat el setè aniversari de la meva filla gran. Amb set anys, la meva filla ja m’ha donat l’oportunitat de conèixer algunes cançons que m’haurien passat desapercebudes, sense la seva intervenció.
Una d’aquestes cançons és una de les que utilitza la sèrie de manga “Inuyasha” i que la trobo excepcional. Buscant per la xarxa, he descobert que l’intèrpret original d’aquesta cançó, és una noia japonesa, que acostuma a tenir èxits amb regularitat al seu país. Tot i això, crec que no la trobarem massa per aquest blog, i el fet de la excel·lència que he trobat en aquesta cançó, és més fruit de la casualitat que no pas de la convergència de gustos musicals entre aquesta noia i jo.
A més, la cançó ha estat traduïda al català a TVC, la nostra, i sincerament, la interpretació que s’ha fet en català, la trobo més encertada que no pas la original. M’agradaria destacar el nom de les persones que l’interpreten en català, però com no estic segur de qui són, prefereixo no dir-ho.
Així doncs, i en homenatge a la meva filla, avui penjo, primer, la versió en català (m’ha tocat fer un altre vídeo) i després una versió en directe (tinc debilitat pels directes) que va fer l’intèrpret original (bé, si és en directe, ja que no es veu ni un sol músic)
Ja sabeu, llums tancats i el so a tota canya.
Que en gaudiu.
Nacionalitat: Japó.
Web oficial: http://www.avexnet.or.jp/amuro/index.html
Webs d'interès:
ANY: 2003
CD: Style
01 - Namie’s Style
02 - Indy Lady feat. ZEEBRA
03 - Put ’Em Up
04 – So Crazy
05 - Don’t Lie To Me
06 – Lovebite
07 - Four Seasons
08 - Fish
09 - gimme more
10 - As Good As
11 - shinemore
12 – Come
13 - Wishing On The Same Star
Vine (Come)
Si la tristesa t'omple el cor.
pots recolzar-te en mi.
Agafa't a la meva mà:
aquí estic, per plorar.
Sento, sento, sento sensacions
i tinc, i tinc, i tinc, tinc el somni.
I només queda't així.
Vine amb mi –
La foscor ens embolcalla i...
Acosta-te'm –
la llum comença a brillar.
Amb tu estaré, amb tu estaré.
Simplement, estaré al teu costat;
així, vine amb mi.
Així, acosta-te'm
ANY: 2007
diumenge, 1 de març del 2009
AMNESIA
01/03/2009:
La propera setmana, hi ha una convocatòria que s’ha fet des de la societat civil per aconseguir reunir 10.000 persones a Brussel·les per tal de reclamar el drets nacionals dels Països Catalans. Per motius que ara no venen al cas, m’he despistat i segurament no podré anar-hi. És com si hagués tingut una amnèsia molt concreta sobre aquest tema.
Bèlgica? Amnèsia? Això m’ha fet pensar en un grup belga, que és deia AMNESIA. Aquest grup va ser la cara més visible d’una tendència en la música de ball que es va anomenar New Beat. Va sortir una mica més tard que l’Acid i a diferencia d’aquest, que ens feia ballar amb sons aguts, el New Beat, ens feia ballar alentint el ritme. Curioses aquestes dues tendències, que ens feien ballar fent tot el contrari del que la lògica podia fer pensar, aguts enlloc de greus, i lent, enlloc de ràpid.
Tot i que varen ser tendències molt poc populars, AMNESIA va aconseguir tot un èxit amb el seu tema IBIZA.
Durant la segona etapa d’aquest grup, va entrar a formar-ne part, un DJ conegut meu, que per mi era el millor DJ del món, l’Esteban. El vaig conèixer al Verdi (amb el Toni Verdi) i el vaig seguir allà on punxava, ja que es va establir certa complicitat entre tots dos. Va punxar a llocs com al KGB i al Atomium (Ja torna a sortir Brussel·les) i al Satanassa. Es va carregar els equips de musica de més d’un antre o discoteca. Fotia molta, molta, molta canya. I per mi la seva virtut, a més de escollir molt bona música, era que sabia exactament quin era el seu paper com DJ, i no tenia ínfules de notorietat, pensant-se que era més del que era. Els DJ’s han passat a ser les grans estrelles del món de la música de ball, fins al punt de sobrepassar aquest gènere musical, quan en realitat, i tal com deia l’Esteban, són uns “ponediscos” amb més o menys gràcia. No deixen de ser, si ho comparem amb el món de la pintura, uns galeristes, que poden aconseguir més o menys prestigi pel seu encert a l’hora d’escollir el producte que exposen, però tothom sap, que el veritable protagonista, és l’artista escollit. Els DJ’s, si han d’anar més enllà del seu paper, doncs han de fer com va fer l’Esteban, que va entrar en un grup, o com fan alguns, que es dediquen a punxar la seva pròpia musica.
Ara que ja m’he tret del pap lo d’alguns DJ’s, passo a penjar la millor cançó mai escrita ... d’aquesta setmana, amb dos dies de retard, ja que he hagut de fer jo el vídeo. Com l’he fet a corre-cuita, no m’ha quedat molt bé, però..........
Ja sabeu, llums tancats i el so a tota canya.
Que en gaudiu.
Nacionalitat: Bèlgica.
Web oficial:
Webs d'interès:
ANY: 1988
CD: Hysteria
01 – Hysteria
02 – Again
03 – Acid Science
04 – Ibiza
05 – It’s a Dream
06 – Celcius (37º, 38º, 39º)
07 – Boys from London
08 – Ecstacy
09 – A.D.N.
10 – Illusion
Celcius (37º, 38º, 39º)
http://www.youtube.com/watch?v=JyEpHSVr__o
La propera setmana, hi ha una convocatòria que s’ha fet des de la societat civil per aconseguir reunir 10.000 persones a Brussel·les per tal de reclamar el drets nacionals dels Països Catalans. Per motius que ara no venen al cas, m’he despistat i segurament no podré anar-hi. És com si hagués tingut una amnèsia molt concreta sobre aquest tema.
Bèlgica? Amnèsia? Això m’ha fet pensar en un grup belga, que és deia AMNESIA. Aquest grup va ser la cara més visible d’una tendència en la música de ball que es va anomenar New Beat. Va sortir una mica més tard que l’Acid i a diferencia d’aquest, que ens feia ballar amb sons aguts, el New Beat, ens feia ballar alentint el ritme. Curioses aquestes dues tendències, que ens feien ballar fent tot el contrari del que la lògica podia fer pensar, aguts enlloc de greus, i lent, enlloc de ràpid.
Tot i que varen ser tendències molt poc populars, AMNESIA va aconseguir tot un èxit amb el seu tema IBIZA.
Durant la segona etapa d’aquest grup, va entrar a formar-ne part, un DJ conegut meu, que per mi era el millor DJ del món, l’Esteban. El vaig conèixer al Verdi (amb el Toni Verdi) i el vaig seguir allà on punxava, ja que es va establir certa complicitat entre tots dos. Va punxar a llocs com al KGB i al Atomium (Ja torna a sortir Brussel·les) i al Satanassa. Es va carregar els equips de musica de més d’un antre o discoteca. Fotia molta, molta, molta canya. I per mi la seva virtut, a més de escollir molt bona música, era que sabia exactament quin era el seu paper com DJ, i no tenia ínfules de notorietat, pensant-se que era més del que era. Els DJ’s han passat a ser les grans estrelles del món de la música de ball, fins al punt de sobrepassar aquest gènere musical, quan en realitat, i tal com deia l’Esteban, són uns “ponediscos” amb més o menys gràcia. No deixen de ser, si ho comparem amb el món de la pintura, uns galeristes, que poden aconseguir més o menys prestigi pel seu encert a l’hora d’escollir el producte que exposen, però tothom sap, que el veritable protagonista, és l’artista escollit. Els DJ’s, si han d’anar més enllà del seu paper, doncs han de fer com va fer l’Esteban, que va entrar en un grup, o com fan alguns, que es dediquen a punxar la seva pròpia musica.
Ara que ja m’he tret del pap lo d’alguns DJ’s, passo a penjar la millor cançó mai escrita ... d’aquesta setmana, amb dos dies de retard, ja que he hagut de fer jo el vídeo. Com l’he fet a corre-cuita, no m’ha quedat molt bé, però..........
Ja sabeu, llums tancats i el so a tota canya.
Que en gaudiu.
Nacionalitat: Bèlgica.
Web oficial:
Webs d'interès:
ANY: 1988
CD: Hysteria
01 – Hysteria
02 – Again
03 – Acid Science
04 – Ibiza
05 – It’s a Dream
06 – Celcius (37º, 38º, 39º)
07 – Boys from London
08 – Ecstacy
09 – A.D.N.
10 – Illusion
Celcius (37º, 38º, 39º)
http://www.youtube.com/watch?v=JyEpHSVr__o
dissabte, 21 de febrer del 2009
DUBLE BUBLE
21/02/2009:
L’altre dia, em va sembla sentir, que aquest dissabte, era el dia internacional de les llengües maternes, així doncs, avui toca una cançó en català, que també sabem fer “la millor cançó mai escrita”
Ho he tingut difícil, ja que n’hi han varies, i a més costa molt trobar vídeos de les mateixes, però finalment m’he decidit per una cançó de Duble Buble, ja que tinc mala consciència amb ells, perquè en el seu moment no els hi vaig fer cap cas, i va ser molts anys després, masses anys, que vaig descobrir la cançó d’avui, i altres, que estan força bé. Demano perdó.
Avui serà la primera cançó d’amor que pengi, ja que no soc massa entusiasta de les balades, però aquesta està tant ben feta i és tant eficaç, que ja per sempre formarà part de mi, i no és cap cançó que hagi compartit mai amb ningú.
No és tracta de cap balada carca i cursi facilona. És una cançó amb contingut i amb intenció, que explica un moment molt concret d’una relació. De fet, en alguna ocasió, he dit que les lletres de les cançons, em són força indiferents, però en aquest cas, és un acompanyament perfecte, amb una lletra directe i complexa, on es barregen conceptes del tot contradictoris. Podem trobar dos personatges, on un d’ells, domina la situació al 100 per 100, i el que vol és morir. Morir per viure. Utilitza el verb “clavar”, cosa que ens porta al concepte de dolor, perquè vol plaer, i per això ha de caçar a la seva presa, que serà el seu botxí i que alhora és la seva víctima. Una víctima que té la sort de ser la víctima. No sabem que pensa la víctima, però sembla que no sap el que li espera. O si? Barreja flors amb sang i verí, plaer i dolor, i parla de dominacions que volen ser sotmeses pel més dèbil. Tot i això, no és cap historia de sadomasoquisme, ni cap relació sinistre o malaltissa. Ens parla d’una relació normal i corrent. I aquí està la gràcia.
Ja sabeu, llums tancats, però aquest cop, el so no fa falta a tota canya, i si ho escolteu en parella, i si s’escau, obriu els llums, i feu-ho a poc a poc.
Que en gaudiu.
Nacionalitat: Països catalans.
Web oficial:
Webs d'interès: http://lluisalatorre.com/duble_buble.htm
ANY: 1986
LP: Clava’t
Clava’t
http://www.youtube.com/watch?v=P150VB7eKVk
Ho faré quan menys t'ho esperis
serà avui
quan et tingui atret
i ja no puguis fugir
sóc la teva nina blanca
estic cansada d'esperar
no puc més
ha de ser aquesta nit
ho faràs quan jo t'ho digui
serà avui
quan la teva llengua
mullarà els meus pits
imagina'm pura i blanca
si t'agrada més així
què més vols
si tu ets l'escollit?
un dia o altre noi
aquesta flor haurà de morir
serà una mort tan dolça
crua i dolça si tu ets el botxí
un dia o altre noi
aquesta flor haurà de morir
fes-ho a poc a poc
i clava't ben endins
sóc la teva nina blanca
aquesta nit
sóc valenta noi
i la sang no em fa por
vine acosta't deixa'm veure
el teu verí en copa d'or
vull saber
si tu vols jugar en mi
un dia o altre noi...
fes-ho a poc a poc
i clava't ben endins
L’altre dia, em va sembla sentir, que aquest dissabte, era el dia internacional de les llengües maternes, així doncs, avui toca una cançó en català, que també sabem fer “la millor cançó mai escrita”
Ho he tingut difícil, ja que n’hi han varies, i a més costa molt trobar vídeos de les mateixes, però finalment m’he decidit per una cançó de Duble Buble, ja que tinc mala consciència amb ells, perquè en el seu moment no els hi vaig fer cap cas, i va ser molts anys després, masses anys, que vaig descobrir la cançó d’avui, i altres, que estan força bé. Demano perdó.
Avui serà la primera cançó d’amor que pengi, ja que no soc massa entusiasta de les balades, però aquesta està tant ben feta i és tant eficaç, que ja per sempre formarà part de mi, i no és cap cançó que hagi compartit mai amb ningú.
No és tracta de cap balada carca i cursi facilona. És una cançó amb contingut i amb intenció, que explica un moment molt concret d’una relació. De fet, en alguna ocasió, he dit que les lletres de les cançons, em són força indiferents, però en aquest cas, és un acompanyament perfecte, amb una lletra directe i complexa, on es barregen conceptes del tot contradictoris. Podem trobar dos personatges, on un d’ells, domina la situació al 100 per 100, i el que vol és morir. Morir per viure. Utilitza el verb “clavar”, cosa que ens porta al concepte de dolor, perquè vol plaer, i per això ha de caçar a la seva presa, que serà el seu botxí i que alhora és la seva víctima. Una víctima que té la sort de ser la víctima. No sabem que pensa la víctima, però sembla que no sap el que li espera. O si? Barreja flors amb sang i verí, plaer i dolor, i parla de dominacions que volen ser sotmeses pel més dèbil. Tot i això, no és cap historia de sadomasoquisme, ni cap relació sinistre o malaltissa. Ens parla d’una relació normal i corrent. I aquí està la gràcia.
Ja sabeu, llums tancats, però aquest cop, el so no fa falta a tota canya, i si ho escolteu en parella, i si s’escau, obriu els llums, i feu-ho a poc a poc.
Que en gaudiu.
Nacionalitat: Països catalans.
Web oficial:
Webs d'interès: http://lluisalatorre.com/duble_buble.htm
ANY: 1986
LP: Clava’t
Clava’t
http://www.youtube.com/watch?v=P150VB7eKVk
Ho faré quan menys t'ho esperis
serà avui
quan et tingui atret
i ja no puguis fugir
sóc la teva nina blanca
estic cansada d'esperar
no puc més
ha de ser aquesta nit
ho faràs quan jo t'ho digui
serà avui
quan la teva llengua
mullarà els meus pits
imagina'm pura i blanca
si t'agrada més així
què més vols
si tu ets l'escollit?
un dia o altre noi
aquesta flor haurà de morir
serà una mort tan dolça
crua i dolça si tu ets el botxí
un dia o altre noi
aquesta flor haurà de morir
fes-ho a poc a poc
i clava't ben endins
sóc la teva nina blanca
aquesta nit
sóc valenta noi
i la sang no em fa por
vine acosta't deixa'm veure
el teu verí en copa d'or
vull saber
si tu vols jugar en mi
un dia o altre noi...
fes-ho a poc a poc
i clava't ben endins
dissabte, 14 de febrer del 2009
DE/VISION - Ghosttrain
13/02/2009:
La setmana passada, De/Vison ens van visitar per fer un concert, i aquest és el motiu que siguin els protagonistes d’aquesta setmana.
Algun cop, he qualificat a algun grup per mi important, com un grup de Champions League i aquest no seria el cas de De/Vision. Seguint amb el símil futbolístic, De/Vision, per mi són com el R.C.D Espanyol (amb “D” de “deportiu”) un equip que m’és indiferent, que de tant en tant, ho fan tant malament que baixen a segona divisió. I que de tant en tant ho fan prou be, per poder jugar la Copa de la U.E.F.A. I excepcionalment, guanyen la Copa del Rei.
Per mi, De/Vision és un grup amb males cançons, amb cançons regulars i amb bones cançons i excepcionalment, amb cançons que puc qualificar de “la millor cançó mai escrita”. També és veritat, que algun dia, m’hagi de menjar això amb patates, i considerar a De/Vision com un dels grans.
En el cas d’avui, “Ghosttrain”, és tracta del que abans en diríem una cara B, i és un tema instrumental. Tractant-se d’una cara B, no he trobat cap vídeo per la xarxa, i m’he l’he currat jo (m’esforçat una mica més que en els anteriors)
Ja sabeu, llums tancats i el so a tota canya.
Que en gaudiu.
ANY: 1998
MaxiCD: We Fly ... Tonight
DE/VISION
Nacionalitat: Alemanya.
Web oficial: http://www.devision-music.de/
ANY: 1998
MaxiCD: We Fly ... Tonight
01 - We Fly ... Tonight (Radio-Edit)
02 - Green-Eyed Monster
03 - We Fly ... Tonight (Extended Version)
-->
ANY: 2010
Àlbum: Popgefahr
Senzill: Rage
Web oficial: http://www.devision-music.de/
Webs d'interès:
http://ca.wikipedia.org/wiki/De/Vision
-->ANY: 1998
MaxiCD: We Fly ... Tonight
01 - We Fly ... Tonight (Radio-Edit)
02 - Green-Eyed Monster
03 - We Fly ... Tonight (Extended Version)
04 - Ghosttrain
CD1
01 - Love Will Find A Way
ANY: 2007
Àlbum: Noob
-->
ANY: 2006
Àlbum: The best of
. . .
CD1
01 - Foreigner (Radio Edit)
02 - The End (Radio Club Edit)
03 - Strange Affection (Album Edit)
04 - Heart-Shaped Tumor (Radio Edit)
05 - Drifting Sideways (Radio Cut)
06 - Unputdownable (Single Edit)
07 - Love Will Find A Way
02 - The End (Radio Club Edit)
03 - Strange Affection (Album Edit)
04 - Heart-Shaped Tumor (Radio Edit)
05 - Drifting Sideways (Radio Cut)
06 - Unputdownable (Single Edit)
07 - Love Will Find A Way
08 - The Day's Not Done (Album
Version)
09 - Miss You More (Radio Cut)
10 - I'm Not Dreaming Of You (Album Version)
11 - We Fly Tonight (Radio Edit)
12 - Still Unknown (Album Version)
13 - Lonely Day (Radio Cut)
14 - Aimee (Album Version)
15 - Freedom (Album Short Cut)
16 - Digital Dream (Album Version)
17 - 6 Feet Underground (Album Version)
CD2
01 - Heart-Shaped Tumor (Straight Mix)
02 - I'm Not Dreaming Of You (Extended Club Version)
03 - Digital Dream (Mesh Classical Cupboard Cup)
04 - Still Unknown (Andrew Sega Mix)
05 - The End (Extended Club Version)
06 - Summer Sun (Out Of Sight Out Of Mind Mix)
07 - Miss You More (Telekommander Mix)
08 - Drifting Sideways (T.O.Y. Toburger Wald Mix)
09 - Aimee (Intuition Remix)
10 - Breathless
11 - Turn Me On (Wave In Head Mix 12 Sadness (The Sad Death Of Mix)
13 - Star-Crossed Lovers (In A Black Hole Mix)
14 - The Day's Not Done (Scopehead Mix)
09 - Miss You More (Radio Cut)
10 - I'm Not Dreaming Of You (Album Version)
11 - We Fly Tonight (Radio Edit)
12 - Still Unknown (Album Version)
13 - Lonely Day (Radio Cut)
14 - Aimee (Album Version)
15 - Freedom (Album Short Cut)
16 - Digital Dream (Album Version)
17 - 6 Feet Underground (Album Version)
CD2
01 - Heart-Shaped Tumor (Straight Mix)
02 - I'm Not Dreaming Of You (Extended Club Version)
03 - Digital Dream (Mesh Classical Cupboard Cup)
04 - Still Unknown (Andrew Sega Mix)
05 - The End (Extended Club Version)
06 - Summer Sun (Out Of Sight Out Of Mind Mix)
07 - Miss You More (Telekommander Mix)
08 - Drifting Sideways (T.O.Y. Toburger Wald Mix)
09 - Aimee (Intuition Remix)
10 - Breathless
11 - Turn Me On (Wave In Head Mix 12 Sadness (The Sad Death Of Mix)
13 - Star-Crossed Lovers (In A Black Hole Mix)
14 - The Day's Not Done (Scopehead Mix)
CD-Single: Love
will find a way
01 - Love Will Find A Way
02 - Sadness (It Know Sadness Mix)
03 - Summer Sun (The Path To Salvation Is Love Mix)
04 - I'm Not Enough (Never Enough Mix)
03 - Summer Sun (The Path To Salvation Is Love Mix)
04 - I'm Not Enough (Never Enough Mix)
ANY: 2007
Àlbum: Noob
01 - What You
Deserve
02 - Obsolete
03 - Nine Lives
04 - Life Is Suffering
05 - Death Of Me
06 - Flavour Of The Week
07 - Deep Blue
08 - Love Will Find A Way (NOOB-Version)
09 - See What I See
10 - Living Fast, Dying Young
11 - The Far Side Of The Moon
12 - What It Feels Like
13 - The Enemy Inside
02 - Obsolete
03 - Nine Lives
04 - Life Is Suffering
05 - Death Of Me
06 - Flavour Of The Week
07 - Deep Blue
08 - Love Will Find A Way (NOOB-Version)
09 - See What I See
10 - Living Fast, Dying Young
11 - The Far Side Of The Moon
12 - What It Feels Like
13 - The Enemy Inside
CD-Single:
Flavour Of The Week
-->
01 - Flavour of the
Week (short version)
02 - Living Fast Dying Young
03 - Flavour of the Week (extended version)
02 - Living Fast Dying Young
03 - Flavour of the Week (extended version)
ANY:
2009
Àlbum: Popgefahr
01 - mAndroids
02 - Rage
03 - What's love all about
04 - Time to be alive
05 - Plastic heart
06 - Be a light to yourself
07 - Ready to die
08 - Flash of life
09 - Twisted Story
10 - Until the end of time
02 - Rage
03 - What's love all about
04 - Time to be alive
05 - Plastic heart
06 - Be a light to yourself
07 - Ready to die
08 - Flash of life
09 - Twisted Story
10 - Until the end of time
Senzill: Rage
dissabte, 7 de febrer del 2009
DURAN DURAN - Skin divers (Live) / Tempted
07/02/2009
Ahir, quan vaig penjar l’escrit sobre Duran Duran, tenia el propòsit de posar quatre ratlles i una sola cançó. Finalment, vaig penjar una parrafada força llarga, i dues cançons. Doncs no en tinc prou, i avui penjo un tema més, del seu “Red Carpet Massacre”. Dubtava entre quatre temes, i em costa escollir-ne només un. Així doncs, afegeixo “Tempted”, en un vídeo no oficial però que està molt bé. A més, canvio el clip de “Skin Divers” per un clip en directe de debò.
Ja sabeu, llums tancats i el so a tota canya.
Que en gaudiu
ANY: 2007
Àlbum: Red Carpet Massacre
Skin Divers (Directe)
Més cançons i més informació
Ahir, quan vaig penjar l’escrit sobre Duran Duran, tenia el propòsit de posar quatre ratlles i una sola cançó. Finalment, vaig penjar una parrafada força llarga, i dues cançons. Doncs no en tinc prou, i avui penjo un tema més, del seu “Red Carpet Massacre”. Dubtava entre quatre temes, i em costa escollir-ne només un. Així doncs, afegeixo “Tempted”, en un vídeo no oficial però que està molt bé. A més, canvio el clip de “Skin Divers” per un clip en directe de debò.
Ja sabeu, llums tancats i el so a tota canya.
Que en gaudiu
ANY: 2007
Àlbum: Red Carpet Massacre
Skin Divers (Directe)
Més cançons i més informació
divendres, 6 de febrer del 2009
DURAN DURAN - Planet earth / Tempted
06/02/2009:
Van començar dins de l’etiqueta dels Nous Romàntics, i els seu primer LP, va ser tot un èxit. Cada disc de Duran Duran, aconseguia més èxit que l’anterior i va ser amb el tercer LP, que van conquerir el mercat americà i batre records que encara tenien aquell famós quartet de Liverpool. Aquesta gira, va originar un àlbum, “Arena”, en directe, amb un tema nou que encara els va fer més famosos, i després els van contractar per fer la cançó d’una de les pel·lícules de l’agent 007.
Aquí va acabar el primer cicle de grup. Per una banda, diferents membres de Duran Duran, van fer dos grups paral·lels, Arcadia i The Power Station. Per altre banda, dos membres van decidir deixar el grup, suposo que pel èxit i la forma d’aquest. Sortien en excés en revistes del tipus SuperPop, i eren “víctimes” del fenomen fan, cosa que no els donava massa prestigi com a músics. Els que es van quedar, van treure un nou disc d’estudi, “Notorious”, amb uns senzills de molt èxit, però l’àlbum ja no va ser tant bo. De fet durant la gira d’aquest àlbum, els vaig poder veure per primer cop en directe, i la veritat és que em van decebre. És el que els hi passa sempre als grups britànics que conquereixen el mercat americà, i després fan un àlbum pensant més en agradar als americans que en altre cosa i la caguen.
Després d’això sembla que van decidir trencar amb la seva imatge de nens “monos” i van treure un CD molt diferent del que havien fet fins aquell moment “Big Thing”. Un disc memorable amb tocs de Psicodelia. Els vaig poder tornar a veure en directe, i aquest cop sí va ser un concert brillant. Va ser una època on clarament van renunciar al èxit massiu, per aconseguir més crèdit musical.
Van seguir amb “Liberty”, un disc, també memorable i sense cap ressò, amb dues de les millors cançons del grup, “Serious” i “My Antartida”. Amb aquest disc, van començar una etapa, on a diferencia del que havien fet abans, les cançons no tenien una connexió directe entre elles. Després va venir el CD “Duran Duran (The Wedding Album)” que els va retornar a les llistes d’èxits amb “Ordinary world”, i amb el que vaig tornar a tenir l’oportunitat de veure’ls en directe per tercer cop en un concert acústic, excel·lent però excessivament curt. Aquest va ser l’últim disc perfecte de Duran Duran, i a partir d’aquí, van entrar clarament en decadència, i els seus àlbums ja no són perfectes, però segueixen construint cançons fantàstiques. A cada disc, hi ha un mínim de cinc cançons dignes de la seva historia, per mi, plena de brillantor.
Al 2004, es va tornar a reunir la banda original, per treure “Astronaut”, un bon disc que va servir per veure’ls per quart cop. Concert que recordo com el pitjor concert que mai hagi vist. Sonava fatal, i el cantant es va tenir que retirar uns minuts perquè va perdre la veu, tot i que s’ha de reconèixer que va fer un esforç molt gran i va ser tot un professional.
El seu últim treball, és, com he dit abans, “Red Carpet Massacre” que retorna a la fórmula de fer un àlbum compacte, on les cançons tenen certa connexió musical entre elles.
Avui penjo dues cançons, el seu primer senzill, i una cançó del seu últim àlbum.
Ja sabeu, llums tancats i el so a tota canya.
Que en gaudiu.
ANY: 1981
ANY: 2007
Tempted (Vídeo no oficial)
Més cançons i més Informació
Duran Duran és un dels meus grups imprescindibles. Els segueixo de sempre, des de que varen treure el seu primer senzill “Planet Earth” fins el seu últim CD “Red Carpet Massacre”. Tot i que aquest treball és del 2007, és ara quan l’estic escoltant.
Van començar dins de l’etiqueta dels Nous Romàntics, i els seu primer LP, va ser tot un èxit. Cada disc de Duran Duran, aconseguia més èxit que l’anterior i va ser amb el tercer LP, que van conquerir el mercat americà i batre records que encara tenien aquell famós quartet de Liverpool. Aquesta gira, va originar un àlbum, “Arena”, en directe, amb un tema nou que encara els va fer més famosos, i després els van contractar per fer la cançó d’una de les pel·lícules de l’agent 007.
Aquí va acabar el primer cicle de grup. Per una banda, diferents membres de Duran Duran, van fer dos grups paral·lels, Arcadia i The Power Station. Per altre banda, dos membres van decidir deixar el grup, suposo que pel èxit i la forma d’aquest. Sortien en excés en revistes del tipus SuperPop, i eren “víctimes” del fenomen fan, cosa que no els donava massa prestigi com a músics. Els que es van quedar, van treure un nou disc d’estudi, “Notorious”, amb uns senzills de molt èxit, però l’àlbum ja no va ser tant bo. De fet durant la gira d’aquest àlbum, els vaig poder veure per primer cop en directe, i la veritat és que em van decebre. És el que els hi passa sempre als grups britànics que conquereixen el mercat americà, i després fan un àlbum pensant més en agradar als americans que en altre cosa i la caguen.
Després d’això sembla que van decidir trencar amb la seva imatge de nens “monos” i van treure un CD molt diferent del que havien fet fins aquell moment “Big Thing”. Un disc memorable amb tocs de Psicodelia. Els vaig poder tornar a veure en directe, i aquest cop sí va ser un concert brillant. Va ser una època on clarament van renunciar al èxit massiu, per aconseguir més crèdit musical.
Van seguir amb “Liberty”, un disc, també memorable i sense cap ressò, amb dues de les millors cançons del grup, “Serious” i “My Antartida”. Amb aquest disc, van començar una etapa, on a diferencia del que havien fet abans, les cançons no tenien una connexió directe entre elles. Després va venir el CD “Duran Duran (The Wedding Album)” que els va retornar a les llistes d’èxits amb “Ordinary world”, i amb el que vaig tornar a tenir l’oportunitat de veure’ls en directe per tercer cop en un concert acústic, excel·lent però excessivament curt. Aquest va ser l’últim disc perfecte de Duran Duran, i a partir d’aquí, van entrar clarament en decadència, i els seus àlbums ja no són perfectes, però segueixen construint cançons fantàstiques. A cada disc, hi ha un mínim de cinc cançons dignes de la seva historia, per mi, plena de brillantor.
Al 2004, es va tornar a reunir la banda original, per treure “Astronaut”, un bon disc que va servir per veure’ls per quart cop. Concert que recordo com el pitjor concert que mai hagi vist. Sonava fatal, i el cantant es va tenir que retirar uns minuts perquè va perdre la veu, tot i que s’ha de reconèixer que va fer un esforç molt gran i va ser tot un professional.
El seu últim treball, és, com he dit abans, “Red Carpet Massacre” que retorna a la fórmula de fer un àlbum compacte, on les cançons tenen certa connexió musical entre elles.
Avui penjo dues cançons, el seu primer senzill, i una cançó del seu últim àlbum.
Ja sabeu, llums tancats i el so a tota canya.
Que en gaudiu.
ANY: 1981
ANY: 2007
Tempted (Vídeo no oficial)
Més cançons i més Informació
Subscriure's a:
Missatges (Atom)