22/09/2013:
Desprès de la desagradable
experiència de l'any passat amb el Club de Twirling Blanes, en
aquest nou curs, hem decidit canviar d'equip, i hem marxat a l'altre
club de Blanes, el Club Twirling Costa Brava. De moment, el canvi no
podia haver anat millor. El tracte és cordial, amable i agradable i
en cap moment tenim la sensació que ens estan perdonant la vida o
que hauríem d'estar eternament agraïts per tenir “l'honor” de
formar part de l'equip.
La meva filla està molt contenta i
sempre ens diu “he aprés més en mig mes aquí, que en dos anys al
Club Twirling Blanes”. Dissabte, la meva filla va fer la primera
exhibició amb el seu nou equip, i a diferència amb l'altre club,
aquest club li ha deixat un vestit maco i així ella s'han pogut
sentir tan guapa com les altres nenes. A ella i a les seves amigues,
les han tractat fantàsticament bé, i les han fet sentir, com unes
més del grup, i no com un zero a l'esquerra, com van fer al Club
Twirling Blanes.
En mig mes, ja hem notat prou
diferències entre els dos clubs, que ens fan estar molt contens
d'haver marxat del Club twirling Blanes. El Club Twirling Costa
brava, fa esport i si pot guanyar, doncs millor. Al Club Twirling
Blanes, l'esport els hi és completament indiferent i només volen
guanyar. El dissabte mateix, varem poder veure com és un club i com
és l'altre. A les exhibicions del Blanes a les que he anat, mai hi
ha hagut cap problema, i sobretot, cap sabotatge. Dissabte, mentre el
Costa Brava feia la seva exhibició, els del Blanes, van posar la
seva música per sobre de la música del Costa Brava, obligant a que
la exhibició s'atures una estona. El Club Twirling Blanes, ha deixat
ben clar que els seus valors d'esportivitat són nuls.
Però és que a sobre, sempre ens
havien venut la moto, que els del Blanes treien uns resultats
esportius molt millors que el del Costa Brava, però pel que he vist
jo avui a la exhibició, els del Club Twirling Costa brava ho fan de
conya, i cercant per la xarxa, doncs també tenen els seus títols i
els seus premis i campionats. I pel que fa a la exhibició, tampoc hi
ha color, mentre els del Blanes fan moltes actuacions inacabables de
3 o 4 minuts (excepte les de la meva filla que li tallaven la cançó),
el Club Twirlin CostaBrava fa unes exhibicions molt més amenes i en
poc mes d'una hora, ho tenen enllestit, sense que ningú se senti
decebut, mentre que els altres, et poden tenir davant seu 3 hores,
amb el cansament propi que això suposa. A mes, el Club Twirling
Costa Brava, fa la exhibició de franc, mentre que els altres els del
Blanes, “'t'afusellen” dos euros per persona.
Una altre punt a favor, és que el Club
Twirling Costa Brava, te clar que es un club català. Els del Club
Twirling Blanes, són d'aquells provincians, que es pensen que en les
coses amb públic, s'ha de fer servir l'idioma de la metròpoli.
I per últim, tenim el tema de la
música. Els del Blanes, no sé perquè, fan servir versions de
cançons famoses, interpretades per ves a saber qui, i d'una qualitat
. . . . . estranya. Són versions que sonen a joguina. En canvi, els
del Club Twirling Costa Brava, tenen més bon gust musical, i a mes
de fer servir cançons millors, ho fan en versió original i amb un
bon so. Sense anar més lluny, avui han fet sonar aquesta
i aquesta.
I la cançó que presento avui “Rumore” de la Raffaella Carrà.
Una cançó que sempre m'ha agradat molt, i que vaig tenir la sort de
ballar com un boig molts cops, en aquelles nits cràpules dels 90's,
al Satanassa.
La Raffaella Carrà no és que m'agradi
massa, però cal saber que els seus inicis, eren més trencadors del
que ens podríem pensar, amb musiques de ball, bastant sofisticades i
una imatge força cridanera. Va ser la primera dona que va ensenyar
el melic a la televisió italiana, i portava uns vestits força
suggerents. Fins i tot, va ser censurada pel Vaticà. De fet, fins
l'aparició de la Shakira, la Raffaella Carrà, tenia el moviment de
malucs, més desitjat per la parròquia masculina.
Ara fa temps que no poso dos clips,
però crec que la ocasió s'ho val. Primer poso el clip de l'època
en que va sortir la cançó, i desprès, un directe del 2012, on
podem veure que amb gaire bé 70 anys, com diuen els espanyols,
“quien tuvo, retuvo”.
Ja sabeu, llums tancats i el so a tota canya.
Que en gaudiu.
ANY: 1974
Ja sabeu, llums tancats i el so a tota canya.
Que en gaudiu.
ANY: 1974
Àlbum: Felicità
Tà Tà
Senzill: Rumore
ANY:
2012