30/09/2012:
La veritat es que abans
de la manifestació de l'11 se setembre d'enguany, no m'imaginava que
les coses agafarien el tarannà i la volada que estan agafant, i molt
menys tot liderat per qui ho està liderant. Potser seria bo, fer una
mica de memòria.
Les últimes eleccions
al Parlament de Catalunya, les va guanyar CiU, sense arribar a la
majoria absoluta, que portava com a gran objectiu, aconseguir un
pacte fiscal amb Espanya semblant al concert econòmic que té
Euskadi. L'ofeg econòmic en el que es troba la Generalitat de
Catalunya, fa que aquest pacte fiscal sigui imprescindible per CiU
(per altres com jo, només la independència pot salvar la situació)
Per aconseguir aquest objectiu de pacte fiscal, i això ja són
cal·libracions meves, la Generalitat de Catalunya, fa un pla de
pressió al Gobierno de España, per tal de tenir una posició de
força en les negociacions. Així doncs prepara la reunió amb el
president espanyol, pocs dies desprès de la diada nacional catalana,
sabent que hi ha convocada per aquesta data una manifestació de
marcat caràcter independentista. CiU decideix “promocionar”
aquesta manifestació per tal que sigui significativament secundada
per la població, posant en marxa tota la maquinaria propagandística
de CiU (Corporació catalana de radio i televisió, ARA, RAC 1, La
Vanguardia) i la manifestació resulta ser tot un èxit, i amb un
números de participació realment espectaculars. La Generalitat se'n
va a parlar amb els espanyols, i aquests no cedeixen gens en les
aspiracions del Govern català. Vist tot això, CiU es veu obligada
a canviar el seu objectiu i anar més enllà.
D'aquesta manera, CiU
veu que no pot complir amb el seu programa electoral, i que ara, ja
no n'hi ha prou amb un pacte fiscal, sinó que cal aconseguir
estructures d'estat propi. Com ara, l'objectiu és diferent, doncs no
és ètic fer coses que no s'havien dit en campanya electoral, i per
tant, decideix convocar eleccions anticipades, on vull pensar que
CiU, sí que durà al seu programa electoral, la independència, amb
els eufemismes que es vulguin. Segur que també hi han altres
motivacions més obscures, però personalment, per mi, amb aquest
raonament d'ètica electoral, ja em val. Per acabar la legislatura,
el Parlament va aprovar amb 2/3 de la càmara, una proposta de CiU i
ERC, on s'agafava el compromís de celebrar un referèndum sobre la
autodeterminació de Catalunya, durant la nova legislatura. Aquesta
moció, va ser votada a favor, per CiU, ERC, SI, IC-V, Joan Laporta i
Ernest Maragall.
Tot això, per mi, és
el primer cop, que el Parlament i el Govern de Catalunya, fan un acte
de sobirania, i valentia sense precedents. Un acte de auto afirmació
i de consciència de la pròpia existència. Sincerament, crec que
les coses s'estan fent bé, tant des del punt de vista ètic i moral, com en
cercar de la eficàcia en la obtenció de objectiu perseguit.
Per
acompanyar
aquesta setmana
d'autoafirmació
col·lectiva
pròpia,
presento la cançó de Unheilig,
“Ich
gehöre mir”, que
crec que vol dir “jo soc meu”, o alguna cosa semblant. Unheilig
és el típic producte alemany. Compacte, potent, eficaç,
ben ideat, ben dissenyat, ben construït
i ben presentat. Aquest
grup el conec gràcies a btretze.
Si
algú escolta aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums
tancats, i els so a tota canya.
ANY:
2010
DVD:
Grosse
Freiheit live