14/09/2013:
 |
| Foto feta per l'Enric Bonmatí. |
Normalment relacionem les cadenes amb
opressió, amb alguna cosa que no ens deixa moure, o que ens fa estar
aturats quan voldríem moure'ns. Les cadenes estan vistes com un
símbol d'opressió que ens lliguen a coses o situacions de les que
voldríem estar-ne ben allunyats. Veiem les cadenes com un instrument
que els forts i poderosos posen als dèbils per oprimir-los o per
evitar que els oprimits puguin deixar de ser oprimits i puguin ser
lliures. Quan pensem en cadenes, el primer que ens ve al cap, és tot
el contrari a llibertat, i directament ho relacionem amb esclavitud.
Però en la Diada d'aquest any, hem pogut comprovar que les cadenes
no sempre són sinònim d'esclavitud i opressió, i poden esdevenir
un símbol de llibertat; de deixar d'estar oprimits i que la cadena
pot estar del costat dels oprimits i en contra del opressor.
La Diada d'aquests any passarà a la
nostra historia, ja que la mobilització feta ha estat tot un èxit.
La mobilització
consistia en fer una cadena humana que anés des del nord del país,
fins al sud, sense que hi hagués cap tram sense omplir amb la
presencia de persones que anhelen la independència de Catalunya;
que anhelen ser lliures (Els
catalans d'arreu del món, també ho han fet) La cadena, que
reclamava la independència de Catalunya, va
ser un exemple d'organització, sobretot si tenim en compte el pocs
mitjans dels que es disposaven. Va ser un exemple de civisme, i ens
va demostrar que podem ser ambiciosos en els nostres objectius,
perquè capacitat per fer les coses, la tenim. Cada dia que
passa, es fan més visibles les ganes i la voluntat d'aquest poble,
el català, per ser lliure. Queda clar que estem preparats per anar
allà on volem anar; i que hi volem anar.
És per això, que la cançó d'avui és
“ready to go”, ja que estem preparats per anar allà on volem
anar. I el grup és “Republica”. No hem digueu que fins i tot el
nom del grup és adient? Ja que on volem anar, és a la República
catalana. És una d'aquelles cançons que són tan bones, i que
aconsegueixen tal èxit (comercial, artístic, crítica) que molts
cops acaben matant al propi grup tot i que al mateix temps, visquin
dels “royaltis” durant molts anys o de per vida. És una cançó
de les que n'han fet mil remixos, i el més conegut, és un rock pop
contundent (això de les etiquetes em supera) M'he decidit a
compartir un mix menys conegut, però igualment bo, i d'estil més
electro.
Si algú escolta aquesta cançó, ho
hauria de fer amb els llums tancats, i els so a tota canya.
Què en gaudiu.
ANY: 1996
Àlbum:
Republica
Senzill:
Ready to go
