21/02/2009:
L’altre dia, em va sembla sentir, que aquest dissabte, era el dia internacional de les llengües maternes, així doncs, avui toca una cançó en català, que també sabem fer “la millor cançó mai escrita”
Ho he tingut difícil, ja que n’hi han varies, i a més costa molt trobar vídeos de les mateixes, però finalment m’he decidit per una cançó de Duble Buble, ja que tinc mala consciència amb ells, perquè en el seu moment no els hi vaig fer cap cas, i va ser molts anys després, masses anys, que vaig descobrir la cançó d’avui, i altres, que estan força bé. Demano perdó.
Avui serà la primera cançó d’amor que pengi, ja que no soc massa entusiasta de les balades, però aquesta està tant ben feta i és tant eficaç, que ja per sempre formarà part de mi, i no és cap cançó que hagi compartit mai amb ningú.
No és tracta de cap balada carca i cursi facilona. És una cançó amb contingut i amb intenció, que explica un moment molt concret d’una relació. De fet, en alguna ocasió, he dit que les lletres de les cançons, em són força indiferents, però en aquest cas, és un acompanyament perfecte, amb una lletra directe i complexa, on es barregen conceptes del tot contradictoris. Podem trobar dos personatges, on un d’ells, domina la situació al 100 per 100, i el que vol és morir. Morir per viure. Utilitza el verb “clavar”, cosa que ens porta al concepte de dolor, perquè vol plaer, i per això ha de caçar a la seva presa, que serà el seu botxí i que alhora és la seva víctima. Una víctima que té la sort de ser la víctima. No sabem que pensa la víctima, però sembla que no sap el que li espera. O si? Barreja flors amb sang i verí, plaer i dolor, i parla de dominacions que volen ser sotmeses pel més dèbil. Tot i això, no és cap historia de sadomasoquisme, ni cap relació sinistre o malaltissa. Ens parla d’una relació normal i corrent. I aquí està la gràcia.
Ja sabeu, llums tancats, però aquest cop, el so no fa falta a tota canya, i si ho escolteu en parella, i si s’escau, obriu els llums, i feu-ho a poc a poc.
Que en gaudiu.
Nacionalitat: Països catalans.
Web oficial:
Webs d'interès: http://lluisalatorre.com/duble_buble.htm
ANY: 1986
LP: Clava’t
Clava’t
http://www.youtube.com/watch?v=P150VB7eKVk
Ho faré quan menys t'ho esperis
serà avui
quan et tingui atret
i ja no puguis fugir
sóc la teva nina blanca
estic cansada d'esperar
no puc més
ha de ser aquesta nit
ho faràs quan jo t'ho digui
serà avui
quan la teva llengua
mullarà els meus pits
imagina'm pura i blanca
si t'agrada més així
què més vols
si tu ets l'escollit?
un dia o altre noi
aquesta flor haurà de morir
serà una mort tan dolça
crua i dolça si tu ets el botxí
un dia o altre noi
aquesta flor haurà de morir
fes-ho a poc a poc
i clava't ben endins
sóc la teva nina blanca
aquesta nit
sóc valenta noi
i la sang no em fa por
vine acosta't deixa'm veure
el teu verí en copa d'or
vull saber
si tu vols jugar en mi
un dia o altre noi...
fes-ho a poc a poc
i clava't ben endins
4 comentaris:
és genial...
Així ho penso, i per això l'he penjat.
Gràcies per la teva visita i el teu comentari.
Salutacions.
un dels millors temes de la història del rock en català, lamentablement molt desconeguda per a la gran majoria, que no recorda res abans de Sau, Sangtraït, Kitsch i Sopa de Cabra.
Duble Buble van fer pop en català a mitjans dels 80, quan encara no existia ni TV3 ni Catalunya Ràdio, i per tant tenia un mérit molt més gran.
Clava't és una balada preciosa, molt millor que la recordada per tots Boig per Tu, per descomptat, i que hauria de ser molt més coneguda.
Com a curiositat et puc dir que vaig veure els DB a Banyoles, a la festa major, seria el 1985 o 86, només érem 10 o 15 persones al pabelló, per que els joves no els coneixien i la gent gran éra al ball, i tot i la poca audiència van ser megaprofessionals i van tocar gairebé 2 hores, presentant aquest seu disc, i la lletra de Clava't no era la mateixa, inicialment era molt diferent, però van demanar a Maria Jaén que els reescrivís la lletra i és aquesta, totalment canviada respecte de l'original. Crec que per casa guardo el cassette d'aquell concert (me'n va enviar una copia a casa el tècnic de so, molt amablement, al cap d'una setmana)
Interessant això de la lletra.
I sobre la gravació .. potser hauries de fer-la pública. Potser no. No ho se. En qualsevol cas, tens una joia.
Salutacions.
Publica un comentari a l'entrada