23/09/2010:
Avui toca al Palau Sant Jordi de Barcelona, en Peter Gabriel, un músic que sembla que en tot allò fa, aconsegueix l’èxit just, ni massa èxit, ni massa poc, lo qual l’ha permès gaudir de certa llibertat per fer tot el que ha tingut ganes de fer.
Aquests èxits moderats, tot i que deu ni do, li han donat sobretot prestigi, que fa que tot allò que vagi signat per ell, de sortida ja estigui considerat com un producte de bona qualitat.
Des del meu punt de vista, és un músic sobrevalorat i no n’hi per tant, tot i que deu ni do, ja que ha fent unes grans cançons, i uns directes espectaculars. Per altre banda, s’ha de reconèixer que és una persona, artísticament inquieta, cosa que acostuma a ser una bona cosa, i socialment, sempre ha estat molt actiu i amb una forta implicació, en tot allò que podríem considerar “causes justes”. Per tant, tot i que penso que està una mica sobrevalorat, és cert que resulta un músic interessant.
Així doncs, els que vulguin, demà podran gaudir d’un concert d’aquest personatge mític dins de la cultura . . . . Pop? Rock? Vanguardista? Simfònic? . . . . . . Musical?, ja amb 60 anys. Però tot em fa pensar, que tot i els seus 60 anys, segueix tant potent sobre l’escenari com sempre.
Avui toca al Palau Sant Jordi de Barcelona, en Peter Gabriel, un músic que sembla que en tot allò fa, aconsegueix l’èxit just, ni massa èxit, ni massa poc, lo qual l’ha permès gaudir de certa llibertat per fer tot el que ha tingut ganes de fer.
Aquests èxits moderats, tot i que deu ni do, li han donat sobretot prestigi, que fa que tot allò que vagi signat per ell, de sortida ja estigui considerat com un producte de bona qualitat.
Des del meu punt de vista, és un músic sobrevalorat i no n’hi per tant, tot i que deu ni do, ja que ha fent unes grans cançons, i uns directes espectaculars. Per altre banda, s’ha de reconèixer que és una persona, artísticament inquieta, cosa que acostuma a ser una bona cosa, i socialment, sempre ha estat molt actiu i amb una forta implicació, en tot allò que podríem considerar “causes justes”. Per tant, tot i que penso que està una mica sobrevalorat, és cert que resulta un músic interessant.
Així doncs, els que vulguin, demà podran gaudir d’un concert d’aquest personatge mític dins de la cultura . . . . Pop? Rock? Vanguardista? Simfònic? . . . . . . Musical?, ja amb 60 anys. Però tot em fa pensar, que tot i els seus 60 anys, segueix tant potent sobre l’escenari com sempre.
La cançó que penjo és Sledgehammer, en una versió en directe del 2003. És una d’aquelles cançons perfectes des de la primera nota fins la última, i que demostra que la velocitat i la “marxa” no tenen rés a veure, ja que el ritme d’aquest cançó, és més aviat lent, però és una cançó que et motiva, i que poc a poc, t’ha excitat fins veure’t engolit per la seva energia.
Si escolteu aquesta cançó, s'hauria de fer amb els llums tancats i amb el so a tota canya.
ANY: 2003
DVD: Growing up live
Sledgehammer (Live)
Si escolteu aquesta cançó, s'hauria de fer amb els llums tancats i amb el so a tota canya.
ANY: 2003
DVD: Growing up live
Sledgehammer (Live)
