dissabte, 12 de novembre del 2011

CHIMO BAYO - Así me gusta a mí

12/11/2011:

Abans que em passi com sempre, començo a parlar dels propers esdeveniment de caire musical que m'agradaria destacar. En aquest cas, és el torn d'en Chimo Bayo, que el proper 26 de novembre, actua a la Sala Salamandra de l'Hospitalet del Llobregat. La veritat, és que des de que vaig començar a fer aquest blog, són molts cops els que en Chimo Bayo s'ha deixat veure per Barcelona, i això vol dir que té el seu públic. Deu ser un públic que ja ha superat la estupidesa i l'snobisme, i és capaç de donar reconeixement a personatges com en Chimo Bayo, que podríem dir que no “vesteix” de prestigi. I sense anar més enllà del que és, en Chimo Bayo va tenir els seus grans moments, i personalment sempre he pensat que el seu èxit més important, “Así me gusta a mí” és una gran cançó, i força efectiva quan estas envoltat de llums de colors, so atronador, i gent ballant per arreu. A mi, aquesta cançó sempre m'ha motivat prou, i aprofito aquesta ocasió per reivindicar-la.

Aquesta cançó, també em porta al cap el record d'una . . . mmmmmmmm . . . “novia”!?!?!?!?!?!, que gaudíem de llargues nits de ball “electro” sense parar i aquesta cançó ens agradava particularment. A mi, que estava enamorat, la cançó, quan deia allò de “esta si, esta no, esta me gusta me la como yo” sempre pensava que era un moment de complicitat amb aquella noia, i que la cançó també es referia a que jo de totes les noies del antre on érem, escollia a la meva “amiga”. Ella, que passava bastant de mi, entenia el sentit real de la cançó, que no era un altre que el consum de substancies psicotròpiques de caire químic, i a les que ella era bastant aficionada. La veritat és que quan un està enamorat, és força imbecil i ingenu, i jo per aquells dies, ho era, i molt.



I per últim, el que aquesta cançó ens explica és que cal escollir, i d'aquí pocs dies, hem d'escollir, i ho hem de fer, entre els culpables directes de l'actual crisi econòmica i de valors (CyU, PsoE i PP) o uns altres, que mai han tingut poder real. La cosa és clara. Hem d'escollir, ja que si no ho fem, el que en realitat fem, és escollir als tres “magnífics” de les grans fortunes. I per tant, si volem canviar alguna cosa, hem d'escollir un altre cosa que no siguin aquests tres partits polítics, que ens han dut al desastre total, i lluny de posar-hi solucions, el que plantegen, és aprofundir encara més en les seves males decisions. Si els votes a ells, o votes nul, o votes en blanc, o no vas a votar, és com si els votessis a ells. Ves a votar, i dona l'oportunitat a uns altres, que pitjor, segur que no ho fan. Així doncs, ja sabeu, “esta no, esta no, y esta no” i a partir d'aquí, “esta si” que només podem millorar.

Si escolteu aquesta cançó, s'hauria de fer amb els llums tancats i amb el so a tota canya.

ANY: 1991
Maxisingle: Así me gusta a mí
















CHIMO BAYO

Nacionalitat: Països Catalans

ANY: 1991
Maxisingle: Así me gusta a mí















diumenge, 6 de novembre del 2011

JOHN FOXX - Europe after the rain

06/11/2011:

Darrerament, llegir, sentir o veure les notícies, és força avorrit, ja que només saben parlar del mateix, i li donen voltes i voltes al mateix problema, i el que és pitjor, voltes i voltes sobre la mateixa solució. I si la cosa encara pot anar pitjor, és que parlen d'una mala solució, quan la solució és relativament fàcil de veure.

El problema és la crisi grega, que ve de la crisi econòmica i que fa que tot Europa tremoli, ja que dia sí i dia també, el fet de parlar del problema, tal com estan les coses, l'únic que fa, és agreujar-lo.

I la solució, com deia, és relativament fàcil de veure. Només cal que els polítics recuperin tot el poder, sobretot l'econòmic, i siguin ells els que tingui la paella pel mànec, i fer que l'economia sigui real, i no virtual com passa ara. I això passa per una classe política nova, que no tingui cap deuta i cap taca amb l'actual poder econòmic. El segon pas, passa per la redistribució i circulació de la riquesa, i això només es pot fer, aplicant veritables polítiques d'esquerra, que com a mínim, tenen el benefici del dubte, ja que no han governat mai enlloc. Ja em vist que l'economia d'allò que alguns volien dir comunisme, i que no era un altre cosa que tirania, va petar per totes bandes. I ara em vist, que el capitalismes, un altre tirania, també ha petat per totes bandes. Per tant només queda una sortida. L'esquerra. Però l'esquerra de debò. Aquella esquerra que respecta la propietat privada i fomenta la pròpia iniciativa, però tot ben regulat, per tal d'evitar la especulació de tot tipus, i l'acumulació de forma desleial de riquesa.

A les properes eleccions, i ara que ja ha començat la campanya electoral, l'únic resultat bo, és que al país veí ( i el nostre amo) guanyi IU, i que al nostre país, guanyi ERC, ara que sembla que recupera les seves arrels.

L'altre notícia (?) que repeteixen i repeteixen, és la pluja. Realment és notícia que plogui a la tardor? Fa falta dedicar-hi tanta estona informativa? La veritat és que els mitjans de comunicació treuen notícies d'on no en n'hi han. Què si a la tardor plou! Què si al hivern neva! Què a l'estiu hi ha una onada de calor, i a la primavera, doncs que l'aire és ple de substancies “vitals”.

Per tant, avui tenia fàcil la elecció de la cançó. Europa + pluja = Europe after de rain de John Foxx (tothom de peu . . . . . . .i fem la senyal del sintetitzador) Com és possible que a aquestes alçades de blog, encara no hagi posat cap cançó de Deu nostre senyor!!!!????? he de auto castigar-me amb alguna cosa (alguna idea?) John Foxx (tothom de peu) és un geni que ens ha regalat moments de gran bellesa en forma de música durant molts anys, treballant sense fer cap concesió a la fama o al mercat. Sempre fent el que li ha vingut de gust, i sempre de forma excel·lent. De fet, acaba de treure material nou, i està de gira pel Regne Unit. Tot i el seu aspecte, en directe és transforma i és capaç de transmetre molta energia. Jo l'he pogut veure dos cops, i tots dos cops he sortit del concert, totalment emocionat i bocabadat.

És un músic que s'ha dedicat sobretot a la música purament electrònica, tot i que ha principis dels 80, va tenir una època new romantic, i en els inicis de la seva carrera, s'havia dedicat al rock i al punk, i va ser membre fundador d'Ultravox, abans que aquests aconseguissin l'èxit comercial. També va fer els estudis d'enregistrament “The Garden” on s'ha enregistrat grans discos de la música electrònica. La cançó que poso avui, és d'aquesta època new romatic, i malauradament el so, no és molt bo, però, és el que hi ha.

Si escolteu aquesta cançó, s'hauria de fer amb els llums tancats i amb el so a tota canya.

ANY: 1981
Àlbum: The garden


















Senzill: Europe After the rain.


























JOHN FOXX

Nacionalitat: Anglaterra

ANY: 1981
Àlbum: The garden


















02 - Systems of Romance (4:04)
03 - When I Was a Man and You Were a Woman (3:39)
04 - Dancing Like a Gun (4:12)
05 - Pater Noster (2:35)
06 - Night Suit (4:26)
07 - You Were There (3:53)
08 - Fusion/Fission (3:51)
09 - Walk Away (3:55)
10 - The Garden (7:11)

Senzill: Europe After the rain.













B1 – This jungle
B2 – You were there