15/09/2012:
Per fi avui he anat al
concert d'And One. Bé, no passarà a la historia com un dels meus
concerts inoblidables, però ha estat un molt bon concert. He de dir
que he anat a aquest concert, gràcies a les maquinacions de la meva
dona, que sense que jo ho sabés (be això es pensava ella, ja que la
vaig “calar”) em va comprar les entrades per anar-hi. Fins aquí,
és un gest que la honora, però el que sí que no m'esperava (i amb
això no la vaig “calar”) és que també havia comprat una
entrada per a ella. De fet, em feia més il·lusió que ella anés al
concert amb mi, que el propi concert en si. Va comprar les entrades
sense saber qui era And One, ni quina música feien. Finalment, li
vaig dir “són aquests” i li vaig posar el CD “SPOT”, que és
un dels CD's que més he escoltat i que per mi, és d'aquells àlbums
que s'hauria d'exposar en una sala d'art, ja que és un 10. El fet
que jo hagi escoltat aquell CD tants cops va fer que el reconegués,
i és va quedar tranquil·la, ja que la majoria de les cançons li
agradaven força. Em vaig veure en la obligació de dir-li la veritat
a la meva dona, i fer-li saber, que apart d'aquell CD, en tenien
molts mes, i de fet, l'”spot” el tenien una mica oblidat. Així
dons, li vaig fer una recopilació de les cançons més
imprescindibles (em van sortir 4 CD's) i li vaig deixar escortar el
primer. Va quedar totalment trasbalsada i decebuda, ja que era una
música que no li va agradar gens. Ràpidament, vaig intentar
optimitzar al màxim el temps i vaig buscar les cançons que tocaven
en l'actual “tour”. Ahir, poc menys de 24 hores abans del
concert,
btretze em va
fer saber exactament el “setlist” de les cançons que van tocar
el dia abans a Madrid (Moltes gràcies
btretze)
Però ja no hi havia temps de reacció. Així dons, la meva dona, ha
iniciat el camí cap al concert, convençuda que passaria una estona
força agobiada. La prova que ha estat un bon concert, és que ja
tenim una nova fan de l'Steve Naghavi (i que be canta!! i que bé
balla!!! i és guapo!!! té un aire entremaliat que el fa molt
atractiu!!! m'ha agradat molt i no se m'ha fet gens llarg) La prova
definitiva, és que per anar al concert, m'ha demanat que en el cotxe
no poses música d'And One, i per tornar, m'ha demanat tot el
contrari. Si fins i tot, a ballat “Deutschmaschine”. Això sí.
Li hauré d'ensenyar certes coses de la cultura de concert. No es pot
anar a sopar mig hora abans que començi, ja que les probabilitats
d'arribar tard, són moltes. I les probabilitat de quedar al final de
tot de la sala, són absolutes. I és clar, han passat les dues
coses,
Referent al concert en
ell mateix, dir que m'he de menjar amb patates una acusació que
sempre he fet sobre And One, ja que toquen en directe, i toquen les
coses més difícils. Vull dir que no es limiten a fer acords llargs
o a tocar la nota baixa duran tot el compàs. En Nico Wieditz
s'encarrega (aparentment) de les coses més complicades, mentre que
en Rich Schah sembla que li fa de suport. En Joke Jay, toca la
percussió o bateria i fa el cors i fins i tot fa la veu principal en
una cançó (personalment, crec que lo de la percussió s'ho podria
estalviar i que ho fan perquè no s'aborreixi durant el concert. Ara
lo dels cors, sense cap mena de dubte, és un valor afegit, i en
algunes cançons d'And One, els cors són VITALS) L'Steve Naghavi, en
la seva línia, cantant i ballant i connectant amb el públic d'una
forma molt peculiar fent bromes i passant-s'ho bé. S'ha de dir que
l'Steve, ha acabat el concert afònic, símptoma que s'entrega molt.
Per mi, un dels punts
negatius d'And One en directe, és la mania que tenen de fer versions
d'altres. I no és que no m'agradin, que de fet m'agraden força,
però és clar, And One ja té moltes cançons pròpies i si “perd”
el temps amb cançons dels altres, doncs ens quedem en les ganes de
cançons seves. Per exemple, he trobat a faltar “Sternradio”, “
Traumfrau”,” Schwarz”, “Panzermensch”, “ Für”, “
Speicherbar”, “So klingt liebe”, “Life isn't easy in
Germany”, “ Fernsehapparat”, “Krieger”, “ Strafbomber”,
“Don't get me wrong”, “The End of Your Life”, “H.A.T.E.”,
“Spontanverkehr “, “Friend Of Stars”, “Hall Of Souls”,
“Recover You“, “Tanz Der Arroganz”, “Die Mitte”, “Uns
Gehts Gut”, etc.
Bé, hem arribat tard
(mentre l'Steve cantava Back Home al piano) hem estat al darrera de
tot (un “paiu” - dit amb tots els respectes - va enregistrat
“Steine sind Steine”. Si ho trobo pel Youtube, ho enllaçaré) i
hem hagut de marxar “pitant”, gairebé amb el grup a l'escenari,
perquè la cangur, havia de marxar. Però m'ho he passat molt bé, al
costat de la meva dona, (que sembla que també s'ho ha passat bé)
escoltant en viu, a un dels meus grup preferits.
Foto feta per
btretze
Quina cançó he de
posar avui? En un principi, tenia clar que la escollida seria “Techno
Man”, però durant el concert, he canviat d'idea, ja que el públic
del concert estava una mica “apagat”, i cada cop que l'Steve
posava el micro en direcció al públic, aquest gairebé no
s'escoltava, fins a “Military Fashion Show” on el públic s'ha
fet sentir cantant amb força aquesta cançó. Com m'acostuma a
passar, quan he d'escollir entre dues cançons, no puc fer-ho, i
finalment, comparteixo les dues cançons, que tractant-se d'And One,
segur que és bona cosa. Les dues són en directe, i són amb la
formació de l'any passat. Aquest any, hi ha formació nova, que no
és nova, ja que ja havien estat membres d'And One, sobre l'any 2000.
De fet, sembla que And One, te dues formacions, que es van tornant.
Si algú escolta
aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats, i els so a
tota canya.
ANY:
2009
2 DVD:
Live
