07/07/2013:
Un cop més, quedo perplex davant la
insensibilitat manifesta de la nostra societat, ja no només quan
afecta a terceres persones, sinó fins i tot a nosaltres mateixos.
Una de les notícies d'aquests dies, és que una persona que
treballava, no sé ben bé on, ha revelat secrets d'estat sobre les
relacions de l'administració i el poble. De fet sembla que ha
demostrat que l'administració dels Estats Units, espiava les
comunicacions, no només dels seus ciutadans, sinó també les
comunicacions dels ciutadans de la resta del món. Aquí ve la meva
primera perplexitat. On és la notícia? Què ningú se'n havia
adonat que Internet i les seves xarxes socials, són el millor
aparell d'espionatge que s'ha inventat mai, i que és una cosa que
ens apropa molt, a lo que seria “El gran germà”? Tots sabem que
estem vigilats i fitxats del tot.
No sé ben bé que és el que aquest
noi, ha tret a la llum, però tot el que ha mogut la seva revelació,
és un nou motiu per a la meva perplexitat. Si aquest home, no ha
revelat re que no sabéssim abans, què ho fa, que les autoritats
dels Estats Units, hagin desplegat tot el seu potencial per detenir a
una persona que no ha dir re de nou?
El tercer motiu de perplexitat, és que
. . . si el que ha fet aquest noi, es tant “terrible”; com és
que els serveis secrets dels Estat Units, no han “arreglat”
aquest tema a la “seva” manera (com han fet sempre)? i a més.
sembla que provoquin que es faci un seguiment mediàtic, gaire bé,
retransmès en directe per televisió?
El quart motiu de perplexitat, és que
arribats al punt que estem seguint aquest tema gaire bé en directe
per televisió, i que ningú, repeteixo, ningú ha desmentit, i per
tant, hem de pensar que és cert, doncs, com és que no hi ha cap
dimissió? i sobretot, com és que no hi ha cap detenció? Si és
cert que les autoritat dels Estats Units, espiaven als seus
ciutadans, el President dels Estat Units hauria de dimitir si no era
coneixedor d'aquestes pràctiques. I si n'era coneixedor, hauria de
ser detingut.
Peró a mes, el reguitzell de noticies
“perplexants”, continua quan resulta que uns governs europeus, no
deixen passar a un avio presidencial d'un altre país, per la sospita
que podria refugiar a una persona que ha arriscat la seva vida, per
obrir-nos definitivament els ulls i dir-nos que estem a un pas de
1984. I enlloc de refugiar a aquesta persona, aquests “civilitzats”
governs respectuosos dels drets humans, col·laboren amb el
delinqüent (ja que no ha desmentit el delicte – No us deixa
perplexes, això?) que vol capturar, al que de moment, sembla ser el
bo de la pel·lícula.
I l'última, és veure com els
ciutadans d'aquests països europeus, no demanen dimissions i
explicacions als seus governs, per col·laborar, amb el que de
moment, sembla el dolent de la pel·lícula.
Amb tota aquesta historia, tinc la
sensació que em prenen per imbecil, un altre cop, i tinc la certesa
que em volen enganyar i manipular, un altre cop. És evident que hi
ha alguna cosa que no sabem i que hauríem de saber.
I això és el que es preguntaven Duran
Duran amb aquesta cançó titulada “Is there something I should
know”. Una magnifica cançó que a Europa no va ser inclosa en cap
“Llarga durada” i només es va editar com a senzill, però que
d'una manera o altre, va servir per fer un dics de grans èxits de
Duran Duran amb nomes dos “llargues Durades” al mercat.
Especialment recomanable la versió
Maxi d'aquesta cançó. És d'una època, en que els grups es
“curraven” unes versions mes treballades i no es dedicaven a
contractar dj's, El vídeo clip també és molt recomanable, també
d'una època que es posava certa cura en fer els vídeos.
Si algú escolta aquesta cançó, ho
hauria de fer amb els llums tancats, i els so a tota canya.
Què en gaudiu.
PD: Per cert. Parlant de secrets que es
descobreixen . . . o que s'escampen deliberadament, avui fa 66 anys
del Incident de Roswell!!!!
ANY: 1983
Senzill:
Is there something I should know?
Maxi:
Is there something I should know?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada