22/06/2013:
Aquesta setmana, ha sigut l'aniversari
de la meva filla petita. Ha fet vuit anys, i ens a demanat un
rellotge. Al “cole”, han apres a llegir les hores, i la veritat
és que ella ho ha après força be, i força rapit, fins a punt que
s'ha tornat una petita obsessió. Porta uns dies preguntant “Quant
falta per les 8?” “Quin hora serà d'aquí a dues hores i
quart?”, Quant temps falta per que arribi la mama?”, “Pregunta'm
quin hora és?”. Finalment hem hagut de dir “P R O UUUUUUUUU”,
però li hem regalat un rellotge. A veure quant temps li dura!!!
Aniversaris i rellotges, ens fan pensar
en l'inexorable pas del temps, que a vegades ens apropa als nostres
objectius, i altres cops fa que algunes coses, caduquin. Així,
doncs, avui és qüestió de parlar del temps. Del seu constant
caminar endavant i que només ens cal esperar perquè moltes coses
passin o arribin. Per exemple aquesta setmana també a fet 25 anys
que es va enregistrar un concert de Depeche Mode, que es va publicar
sota el nom de “101”
Tot em porta a la cançó “A question
of time” del disc “Black celebration”, disc amb el que me'n
vaig adonar, que Depeche Mode havien deixat de ser un grup per uns
escollits, i havien passat a ser un grup de masses. De fet, ja vaig
patir algun intent d'alliçonar-me sobre lo bons que eren Depeche
Mode, tot i que no va ser massa greu, i fins al “Violator” la
cosa era suportable.
Si algú escolta aquesta cançó, ho
hauria de fer amb els llums tancats, i els so a tota canya.
Què en gaudiu.
ANY:
1986
CD:
Black celebration
Maxi-Single:
A question of time
4 comentaris:
Pues estoy de acuerdo contigo. Por suerte de cerca no, pero a través de internet me intentan convencer de discos de Depeche Mode (a partir de Violator) que son muy buenos, de "madurez", etc.
Que digo yo que tiene que ver la madurez para que un disco sea bueno o malo.
Es más, me parece que se utiliza muchas veces "ese palabro" cuando el disco es un soberano truño e insoportable.
Los discos no tienen que ver con la madurez o con la novedad.
Que la música sea buena es lo importante.
A question Of time es un tremendo tema.
Saludos sintéticos.
Hola.
Cuando digo que me quieren convencer que un disco de Depeche Mode es bueno, quiero decir, que a veces me quisieron dar lecciones de Depeche Mode, gente que los acababa de descubrir (con suerte con Black Celebration) cuando yo me compré New life en el momento de su primera edicion, No se, es como si un estudiante de 1ro de medicina quisiera enseñarle a un experimentado cardiologo, las maravilla del cuerpo humano.
Respecto al palbro "maduro" estoy contigo.
Salutacions
Jo els vaig descobrir tard tard. És el que té tenir una certa edat i tenir germans "heaviatas".
Això sí, no vaig donant discursets porai i no defineixo els seus discs com a madurs, sinó com a bons (Violator, Ultra, per exemple).
Per mi definir un disc com a madur, ve a voler dir "més tranquil" (seria el cas d'Exciter) o "més soso" (Delta Machine). Així que si els defineixen d'aquesta manera, això és el que entenc jo.
A mi, lo de "madur", mes aviat, em fa pensar en que es poc frec i una miiiiiiiica pretencios. Jo prefereixo, "elaborat" o "tranquil" segons el cas.
Salutacions.
:)
Publica un comentari a l'entrada