La propera setmana, hi ha una convocatòria que s’ha fet des de la societat civil per aconseguir reunir 10.000 persones a Brussel·les per tal de reclamar el drets nacionals dels Països Catalans. Per motius que ara no venen al cas, m’he despistat i segurament no podré anar-hi. És com si hagués tingut una amnèsia molt concreta sobre aquest tema.
Bèlgica? Amnèsia? Això m’ha fet pensar en un grup belga, que és deia AMNESIA. Aquest grup va ser la cara més visible d’una tendència en la música de ball que es va anomenar New Beat. Va sortir una mica més tard que l’Acid i a diferencia d’aquest, que ens feia ballar amb sons aguts, el New Beat, ens feia ballar alentint el ritme. Curioses aquestes dues tendències, que ens feien ballar fent tot el contrari del que la lògica podia fer pensar, aguts enlloc de greus, i lent, enlloc de ràpid.
Tot i que varen ser tendències molt poc populars, AMNESIA va aconseguir tot un èxit amb el seu tema IBIZA.
Durant la segona etapa d’aquest grup, va entrar a formar-ne part, un DJ conegut meu, que per mi era el millor DJ del món, l’Esteban. El vaig conèixer al Verdi (amb el Toni Verdi) i el vaig seguir allà on punxava, ja que es va establir certa complicitat entre tots dos. Va punxar a llocs com al KGB i al Atomium (Ja torna a sortir Brussel·les) i al Satanassa. Es va carregar els equips de musica de més d’un antre o discoteca. Fotia molta, molta, molta canya. I per mi la seva virtut, a més de escollir molt bona música, era que sabia exactament quin era el seu paper com DJ, i no tenia ínfules de notorietat, pensant-se que era més del que era. Els DJ’s han passat a ser les grans estrelles del món de la música de ball, fins al punt de sobrepassar aquest gènere musical, quan en realitat, i tal com deia l’Esteban, són uns “ponediscos” amb més o menys gràcia. No deixen de ser, si ho comparem amb el món de la pintura, uns galeristes, que poden aconseguir més o menys prestigi pel seu encert a l’hora d’escollir el producte que exposen, però tothom sap, que el veritable protagonista, és l’artista escollit. Els DJ’s, si han d’anar més enllà del seu paper, doncs han de fer com va fer l’Esteban, que va entrar en un grup, o com fan alguns, que es dediquen a punxar la seva pròpia musica.
Ara que ja m’he tret del pap lo d’alguns DJ’s, passo a penjar la millor cançó mai escrita ... d’aquesta setmana, amb dos dies de retard, ja que he hagut de fer jo el vídeo. Com l’he fet a corre-cuita, no m’ha quedat molt bé, però..........
Ja sabeu, llums tancats i el so a tota canya.
Que en gaudiu.
Nacionalitat: Bèlgica.
Web oficial:
Webs d'interès:
ANY: 1988
CD: Hysteria
01 – Hysteria
02 – Again
03 – Acid Science
04 – Ibiza
05 – It’s a Dream
06 – Celcius (37º, 38º, 39º)
07 – Boys from London
08 – Ecstacy
09 – A.D.N.
10 – Illusion
Celcius (37º, 38º, 39º)
http://www.youtube.com/watch?v=JyEpHSVr__o
