TIGA

Nacionalitat: Canadà

Web oficial: http://www.tiga.ca/

Webs d'interès: http://en.wikipedia.org/wiki/Tiga_%28musician%29

ANY: 2003

CD-Single: Hot in herre

Hot in herre

GARBAGE - I think I'm paranoid

-->

21/05/2012:

-->

La setmana passada es va complir un any de la aparició evident d'un moviment social conegut com el moviment del 15M o dels indignats. Aquest és un moviment amb el que simpatitzo força, i de fet soc un indignat des de fa aproximadament uns 12 anys, ja que fa 12 anys que estic dient al meu entorn social que passaria tot el que està passant. De fet, penso que encara no hem tocat fons, i encara tenim moltes coses per patir i per baixar en la nostra qualitat de vida econòmica, social i política. Estic convençut que si les coses no canvien de sobte i radicalment, ens veiem avocats en el millor dels casos a una revolta violenta en gran part d'Europa. Una revolta desorganitzada, que si triomfa, el mes probable és que ens dugui a la anarquia. Sincerament, veig molt difícil una revolta organitzada que ens dugui a un canvi de regim organitzat. Però el més probable és que aquesta revolta no triomfi, i serveixi d'excusa per implantar un nou regim totalitari per “bé” comú i per la “seguretat” de tots, ens traurà llibertats i ens portarà pors i misèries de tot tipus. Per comentaris com aquest, molts cops m'han dit paranoic o m'he sentit paranoic, però malauradament, el temps acaba donant-me la raó.

El mateix dia 15 de maig d'aquest any, Garbage va publicar un nou disc, i tot i no ser un dels meus grups importants, és un grup que m'atreu molt, i té moltes cançons que m'agraden molt. I mira com són les coses, una d'aquestes cançons és “I think I'm paranoid” que és com em sento molts cops, o com em fan sentir molts cops. Però quan em sento així o em fan sentir així (paranoic) sempre recordo una frase que m'agrada molt “El fet que jo sigui un paranoic, no vol dir que no em persegueixin”

Si algú escolta aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats, i els so a tota canya.

-->

ANY: 1998

Àlbum: Version 2.0

-->

Senzill: I think I'm paranoid.

-->

I think I'm paranoid

Més cançons i més informació.

DONNA SUMMER - Last dance (Play-back 1978 / Directe 2009)

-->

19/05/2012:

-->

El passat dijous, 17 de maig, va morir la Donna Summer, una de les grans dives de la música Disco. No sé si era la més gran o la millor. El que si sé és que era una de les més representatives i que va fer coses que es queden en la memòria.

El primer record que tinc de la Donna Summer, i que crec que va ser tot un símptoma de quins serien els meus gustos musicals, va ser un dia, que el meu oncle Jaume, que vivia a Anglaterra, ens va portar un single que es titulava “I feel love” de la Donna Summer i en Giorgio Moroder. “És una música nova” ens va dir el meu “tiet”. “És tota la estona igual. No hi han instruments com els que coneixem”. Quan vaig sentir aquella cançó, no em va agradar ni em va desagradar (era massa petit per tenir un criteri propi) però 35 anys després, encara recordo aquell moment. 35 anys després, recordo amb molta força aquells 5 minuts de música “monòtona i obsessiva”.

El segon record intens que tinc de la Donna Summers, és la pel·lícula “Thank God it's friday”. Va ser un dels primers cops que vaig anar sol al cinema (sinó el primer) i recordo haver sortit del cinema, embadalit i excitat. Tinc el record de haver-me passat una de les millors estones de la meva vida. Després, ja més gran, amb aquest record, he tornat a veure la pel·lícula, i encara no entenc que em va fascinar tant d'aquella pel·lícula, però la veritat és que aquell dia, aquell moment, s'han quedat marcats en la meva memòria.

Així doncs, per les raons que siguin, la Donna Summer va aconseguir estar present en dos moments importants de la meva vida, ja que sinó fos així, no recordaria aquests moments amb tanta força. No puc més que recordar-la, ara que ha estat víctima d'una malaltia terrible (el càncer de pulmó) i que any rera any, mata persones i erosiona famílies. Els que l'hem viscut de prop, ho sabem, i no poem entendre com es poden fer “retallades” en aquest sentit (ho sento però si no ho deia, rebentava)

La cançó que poso és “Last dance”de la banda sonora de “Thank God its friday”. La penjo en un play back de l'època, on es pot veure a la Donna Summer en els seus moments de més esplendor, i un directe de l'any 2009, on podem veure, que la música, no té ni temps ni espai, i que si se sap adaptar la música a cada moment i a cada lloc, per part del interpret i de l'oient, la música et regala moments inesborrables.

Descansi en pau.

Si algú escolta aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats, i els so a tota canya.

ANY: 1978

Single: Last dance

-->

Last dance

ANY: 2009

Last dance (directe)

Més cançons i més informació.

DONNA SUMMER

Nacionalitat: Estats Units

Web oficial: http://www.donnasummer.com/

Webs d'interès: http://ca.wikipedia.org/wiki/Donna_Summer

ANY: 1978

Single: Last dance

A - Last dance

B – With your love

ANY: 1983

Àlbum: She works hard for the money

01 - The Wanderer

02 - Looking Up
03 - Breakdown
04 - Grand Illusion
05 - Running For Cover
06 - Gold Love
07 - Who Do You Think You're Fooling
08 - Nightlife
09 - Stop Me
10 - I Believe In Jesus
11 - She Works Hard For The Money

12 - Stop, Look And Listen
13 - He's A Rebel
14 - Woman
15 - Unconditional Love
16 - Love Has A Mind Of Its Own
17 - Tokyo
18 - People, People

Senzill: She works hard for the money

A - She Works Hard For The Money

B - I Do Believe (I Fell In Love)

ANY: 2009

Last dance (Directe)

GIORGIO MORODER

ESPERANT EL SEU MOMENT.

ANA TORROJA - Ya no te quiero (DIrecte 2000)

11/05/2012:

Mentres estic escrivint aquestes paraules, el més probable és que l'Ana Tarroja, estigui oferint un concert al Palau de la Música Catalana. És una cantant que es mereix per la meva part, un respecte, ja que és la cantant de Mecano, que era un grup que a mi m'agradava. Potser no era el grup que més m'agradava, però lo suficient com per comprar els seus discos i anar a més d'un concert d'ells. Però la carrera en solitari d'aquest cantant, de la qual penso que és més professional i que és pren més seriosament la seva carrera del que pot semblar a primera vista, doncs no la conec gens. De fet, només conec un dels seus últims senzills, i la cançó que presento avui, “Ya no te quiero”. Una pesa que considero molt elegant, amb un toc suau de ball, i que és d'aquelles cançons perfectes on es poden escoltar perfectament cada instrument i cada nota. La cançó, per mi és rodona.

Ja que parlo de un concert en directe, penjo la cançó en un directe televisiu de l'any en que es va publicar aquesta cançó. Personalment, l'imatge d'aquesta cantant, mai m'acabat d'agradar i no acabo d'entendre la mania que té de dur el cabell curt amb un pentinat i uns vestits que li donen un suposat aire“sofisticat” que crec que no l'afavoreixen gens. Durant la actuació que penjo avui, era l'època on la imatge de l'Anna Torroja, m'agradava força, tant en pentinat com amb la roba que utilitzava. De fet m'agradava molt, tot i alguns retocs quirúrgics que reconec que pertorben l'estètica global de la cantant durant aquesta època.

Si algú escolta aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats, i els so a tota canya.

ANY: 1999

CD-Single: Ya no te quiero

ANY: 2000

Àlbum: Pasajes de un sueño.

Ya no te quiero (Directe)

Més cançons i més informació.

ANA TORROJA

Nacionalitat: Espanya

Web oficial: http://www.anatorroja.info/

Webs d'interès: http://www.anatorroja.com/

http://es.wikipedia.org/wiki/Ana_Torroja

ANY: 1999

CD-Single: Ya no te quiero.

01 - Ya no te quiero
02 - Bésame

ANY: 2000

Àlbum: Pasajes de un sueño.

01 - Al sur
02 - Jugando al escondite
03 - Ya no te quiero
04 - Bésame
05 - Diosa del cobre
06 - Cuando no estás
07 - Dulce pesadilla
08 - Nana
09 - Pequeña rosa
10 - Cachitos de un sueño
11 - Dentro de mí
12 - Una canción de amor

Ya no te quiero (Directe)

PASTORA - Lola

04/05/2012:

 

Avui han tocat Pastora a la Sala Salamandra, i aprofito això per parlar d'aquest grup, del que he sentit ben poca cosa, però lo poc que he sentit m'ha semblat força interessant. No sé si bones cançons o no, però si mes no, sí que han despertat la meva curiositat d'escoltar-los atentament algun dia. Però com a tants altres grups, només els hi he pogut dedicar aquests pensaments i allò que l'atzar m'ha ofert.

Suposo que aprofiten aquests concerts que faran durant aquest mes, per presentar el seu nou àlbum, cantat en català, cosa que personalment agraeixo, ja que obre una mica més el ventall de música cantada en català, que fins no fa gaire, ho hem de reconeixer, feia cert ferum a “cumbaià”. Ara, cada cop és més normal cantar en català el diferents estils i diferents etiquetes musicals. He de reconeixer també, que Pastora em feia una mica de “ràbia”, no només perquè no cantessin en català, sent qui són i venint d'on venen, si no que a més de fer-ho en castellà, ho fessin utilitzant un accent que els hi és del tot aliè. I encara em feia més ràbia, quan afirmen que ho fan de forma natural. De forma natural, és canta en l'idioma propi. Quan s'utilitza un altre idioma que no és el propi i a mes, es força l'accent, de natural no en té rés, i és una pura qüestió mercantil i de marketing. Que en el fons, no te rés de dolent, però si us plau, que no em vulguin prendre el pel, amb lo que es fa de forma “natural”. I si es fa de forma natural, encara és mes greu, ja que és un símptoma evident, que hi ha algú que té més influència en els nostres sentiments, emocions i pensaments que la nostra família més propera. Potser estic foten la pota, ja que potser la Dolo, (la cantant) canta amb el seu idioma i el seu accent naturals, tot i que l'he sentit parlar, i em fa l'efecte que no m'equivoco. El que passa és que com és un costum “habitual” dintre dels grups catalans, doncs . . .

Be. Ara que canten en català, és cert que han guanyat punts i segur que han pujat posicions dins de les meves prioritats. Si he d'escollir entre dos grups que musicalment m'han encuriosit d'una manera semblant, si n'hi ha algun que canta en català, guanya la partida, i els altres hauran d'esperar un altre moment. M'agradaria presentar el seu nou senzill, “un altre galàxia”, ja que és un esplèndida cançó, força enganxosa, i si aquest fos un país normal, seria clarament candidata a cançó de l'estiu, però com no ho som, doncs el més probable és que passi desapercebuda, i fins i tot rebutjada per algunes persones que pensaran que com està cantada en català, no cal donar-li masses oportunitats. No presento aquesta cançó perquè encara no té vídeo, però podeu escoltar-la si busqueu un mica per la xarxa. La cançó que presento, és la seva cançó bandera, “Lola”, de la que no m'estranyaria que n'estiguessin fins els dallonses, però és que la cançó s'ho val. Ja veieu que no rebutjo l'idioma i l'accent forçat que abans criticava, però això no treu que ho trobi del tot innecessari i fins i tot una mica . . .

Només em resta desitjar-los “molta merda” en aquesta nova aventura carregada paradoxalment de valentia i normalitat.

Si algú escolta aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats, i els so a tota canya.

ANY: 2003

CD-Single: Lola

ANY: 2004

Àlbum: Pastora

Lola

Més cançons i més informació.

PASTORA

-->

Nacionalitat: Països Catalans

Web oficial: http://www.pastora.org/#

Webs d'interès: http://ca.wikipedia.org/wiki/Pastora

ANY: 2003

CD-Single: Lola

-->

ANY: 2004

Àlbum: Pastora

-->

01 - Un Cuaderno Lleno De Cuentos

02 - Lunes

03 - Mirona

04 - Una Manana

05 - Tengo

06 – Lola

07 - Un Hombre Sin Tabaco

08 - El Aperitivo De Las 12

09 - Mentira

10 - Runner

11 - Paisajes De Agosto

12 - Una Ducha Y Un Cafe

13 - La Cultura

14 - M.A.R.S

15 - Lola (Remix)

ANY: 2012

CD: Un altre galàxia.

01 - Semblava Mentida
02 - Carícies
03 - Una Altra Galàxia
04 - Mals Hàbits
05 - Penso En Tu
06 - Sentit De L'humor
07 - 1+1=1.000
08 - Planetes Marins
09 - Dolços Somnis
10 - Quan La Mercè Està Contenta!
11 - Em Vindrás A Buscar

12 - Quan es faci fosc

Un altre galàxia / Cuanta vida (Directe)

DE/VISION - Flavour of the week (Directe 2009)

29/04/2012:

Hem passat una setmana (. . . llarga) amb força contrastos emocionals que ens feien passar d'un bon gust de boca, al mal gust de boca i així un cop i un altre cop i un altre cop (futbolísticament parlant, ja que si parlem d'economia o de política, el mal gust de boca és constant) Varem començar amb molt bon gust de boca, quan el Bayern de Munic va guanyar al R. Madrid a l'últim minut de partit. Però tot va canviar quan el Chelsea va guanyar al Barça en el temps de descompte de la primera part del seu partit. La cosa es va posar pitjor quan el dissabte, el R. Madrid va guanyar al Barça en el Camp Nou, perdent pràcticament d'aquesta manera l'equip català, qualsevol possibilitat de guanyar la lliga d'aquest any, en favor de l'equip “merengue”.

La cosa encara es va posar més agra, quan el Chelsea, va eliminar de la Champions League al Barça, quant tots teníem la remuntada del Barça com una cosa segura. Per sort, al dia següent va ser el R. Madrid, contra tot el que es podia pensar, el que va estar eliminat de la Champions League sense que la seva remuntada tampoc es deixés veure. Tot això, amb gols als temps de descompte, als últims minuts, tandes de penals esbojarrades, posant encara més carrega emocional, ja que de cop i volta, les coses canviaven la tendència que portaven i finalment han esdevingut uns finals sorprenents.

Per acabar, tot aquesta orgia emocional, en Pep Guardiola va anunciar que no renovaria per continuar entrenant al Barça més exitós de la historia. Ací també hi va haver carrega emotiva, ja que fins un dia abans, tothom deia que la renovació d'en Pep Guardiola era segura. Personalment veia clar que en Guardiola no seguiria, ja que havia deixat passar massa temps i masses oportunitat oportunes per anunciar la seva renovació. Així doncs, un altre cop, quant tothom donava per segura una cosa, de cop i volta, no és com la gent es pensava, i de la satisfacció i seguretat sobre la renovació de l'entrenador del Barça, varem passar, a la por i la la incertesa un esdevenidor difícil. Però de cop i volta, les nostres emocions tornen a patir un altre canvi de sentit, quan la directiva del Barça fa un roda de premsa molt ben estudiada per suavitzar la tristor de la marxa d'en Guardiola, i alhora anuncia una sorpresa força agradable, com és la contractació de primer entrenador del Barça, al Tito Vilanova, convertint lo que semblava en el temut canvi de cicle, en un simple canvi d'etapa dintre del mateix cicle. Sobre en Pep Guardiola, crec que es mereix un a entrada per ell sol, i ja la faré quan tingui temps.

És d'aquesta manera, com hem anat passat d'un bon gust de boca a un mal gust de boca i viceversa, durant aquesta última setmana (. . . llarga) I aprofitat que aquest dissabte, DE/VISION toquen a Barcelona, i que una de les seves millors cançons és titula precisament “Flavior of the week”, doncs no puc passar la oportunitat de presentar avui aquesta cançó. És una cançó perfecte en tots els sentits, i de fet, porto tota aquesta setmana escoltant-la a totes hores. La poso en un directe de l'any 2009., per que ens puguem fer una idea, de com és quest grup en directe.

Per cert. En les tres entrades que h fet de DE/VISION; he parlat de futbol. És casualitat, o és que parlo massa de futbol?

Si algú escolta aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats, i els so a tota canya.

ANY: 2007

Àlbum: Noob

CD-Single: Flavour Of The Week

ANY: 2009

Flavour of the week (Directe 2009)

Més cançons i més informació.

BSO DISNEY (THE JUNGLE BOOK) – Coronel Hathi's march (edited)

23/04/2012:

  Aquest any, el meu “regal” de Sant Jordi és un llibre que de petit em va marcar, i avui encara, em fa gràcia i em fa una mica de ràbia que les meves filles no tinguin en aquest “llibre” una de les seves pel·lícules preferides. Em refereixo al “Llibre de la selva”: Una pel·lícula que parla de moltes coses, i que no és tant cursi com els stereotips ens volen fer pensar. Parla de la amistat i la lleialtat, però també de la mania obsessiva, de l'engany i l'estafa. I evidentment, també pretén mostrar-nos la riquesa i la bellesa de la vida salvatge, i fer-nos adquirir respecte per la defensa preservació de tot aquest entorn natural. I la veritat és que uns dies enrera, hem viscut uns esperpèntics episodis que deixen a la llum que hi han moltes persones que no tenen massa respecte per tot el que és la vida salvatge i tenen un especial amor per les armes.

 La historia va començar un dia que un nen d'uns 11 anys (crec) va haver de ser ingressat d'urgències per autolesionar-se amb un tret al peu. Com és possible que un nen d'aquesta edat tingui accés a les armes de foc? Doncs no ho sé. Se'm fa força difícil de donar-hi una explicació normal. Sembla que el seu pare, l'estava ensinistrant en la manipulació d'aquest tipus d'enginys, que com diu la dita popular, les carrega el diable. A part dels fets en ells mateixos, també va sorprendre que el nen digués en el moment d'entrar a Urgències que el seu avi s'enfadaria molt. Passats els primers dies, varem trobar el segon fet estrany, i és que l'avi d'aquest nen, aquell avi que tant s'havia d'enfadar, no havia anat a visitar a l seu net a l'hospital. Si mes no, penso que és evident que és estrany.

Finalment varem tenir la resposta al perquè l'avi d'aquest nen, no l'havia anat a visitar a l'hospital. El motiu era que aquest avi, s'havia anat a l'altre punta del món, a caçar elefants, S'havia gastat una pasta gansa per viatjar fins a Botswana, a matar, d'un o mes trets i amb un equip humà de suport (per tant, de forma covarda) a un animal que no li ha fet re. I perquè ho ha fet? Per menjar?, per vestir-se perquè no hi ha roba a les botigues? Per extreure'n alguna engüent medicinal? NO. Ho ha fet per diversió i per satisfacció egòlatra. Hi han raons amb menys valors ètics i morals? SÍ. Per pura crueltat, cosa que no estic segur que no estigui inclosa en les motivacions d'aquest avi, que s'ha gastat un pasta gansa (que hauríem de saber d'on l'ha tret) i que s'enfadarà amb el seu net, encara no sabem ben bé perquè. Potser perquè a aquest net li havien dit que no digues a ningú que el seu avi, s'havia anat a “jugar” a matar un animal, un altre cop, després que fa uns anys, l'haguessin de rescatar mentre s'havia gastat una altre pasta gansa (també d'amagatotis) per anar a Romania, també per matar un animal que no li havia fet re, i que no tenia cap motiu ètic i moral per matar-lo. En aquest cas, era un os. També, després que aquest mateix avi, quan era petit, va matar accidentalment al seu germà, també manipulant un arma de foc. És evident que en aquesta família, tenen un amor perillós per les armes de foc, i el que és pitjor, no n'aprenen.

Tot això ja és dolent de per si, però és que a sobre, aquest avi, és el rei del país veí (Espanya) i com a país invasor, també és oficialment el nostre rei. I els cèntims que s'ha gastat són els nostres. I ja no vull entrar que en temps de crisi com els actual això no s'ha de fer. Això, no s'ha de fer, mai. No és ni moral, ni ètic, ni exemplar, i crea un model de conducta davant del que ens envolta, molt dolent. A sobre, aquest avi, amb costums poc exemplars, es trenca el maluc, en circumstàncies que no ens han explicat del tot, la qual cosa, encara posa les coses pitjors.

Tot això (Sant Jordi, nens petits que haurien de llegir i no jugar amb autèntiques armes de foc, i el rei Joan Carles I d'Espanya matant innocents elefants) m'ha fet pensar en “el llibre de la selva”, que recordo com el meu primer disc. No parava d'escoltar les dues cançons del “single” de vinil que teníem a casa. Amb el temps, vaig recordar que hi havien més cançons, i entre elles una marxa militar que cantaven uns elefants simpàticament militaritzats. La cançó és d'aquelles que puc sentir-la hores i hores, i em segueix divertint. “El llibre de la selva” té grans cançons, i aquesta marxa militar, n'és una d'elles, i sobretot m'agraden els últims segons.

Penjo una versió que no surt a la pel·lícula, però si en alguns vídeos de cançons de Disney, El vídeo tampoc és un vídeo exclusivament de “El llibre de la selva”, però es l'únic vídeo que he trobat amb una versió complerta i sense escenes fora de la cançó. També penjo un petit fragment de la cançó, cantada en català, en la peli·lícula “El llibre de la selva 2”.

Si algú escolta aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats i el so a tota canya.

ANY: 1967

Pel·lícula: The Jungle Book

 

Colonel Hathi's March (edited)

Colonel Hathi's March (Fragament en català)

Més cançons i més informació.

DEVO - Go monkey go

09/04/2012:

Avui, dilluns de pasqua els padrins regalen als seus apadrinats la mona de pasqua. A mi ningú m'ha honorat fent-me padrí de cap infant . . . i ho entenc. Tot i això, aqui deixo la meva mona particular per a qui la vulgui sentir. És la cançó “Go Monkey Go”de Devo, que van fer per la BSO de la pel·lícula de les Supernenes. És una cançó curta i intensa.

Si escolteu aquesta cançó, s'hauria de fer amb els llums tancats i amb el so a tota canya.

ANY: 2003

B.S.O.: The Powerpuff Girls: Heroes & Villains

Go monkey go

Més cançons i més informació.

BSO – THE POWERPUFF GIRLS: HEROES AND VILLAINS

Pel·lícula: (2003) The Powerpuff Girls: Heroes & Villains

 

01 - Chase, Thomas - The Powerpuff Girls (Main Theme)

02 - Devo - Go Monkey Go 

03 – Frank Black - Pray For The Girls

04 - The Apples In Stereo - Signal In The Sky (Let's Go)

05 - Optiganally Yours - Walk & Chew Gum

06 - Shonen Knife - Buttercup (I'm A Super Girl)

07 – Komeda – B.L.O.S.S.O.M.

08 - Dressy Bessy – Bubbles

09 – Bis - Fight The Power

10 - The Sugarplastic - Don't Look Down

11 – Cornelius - The Fight

12 - The Bill Doss - Friends Win

13 – Bis - The Powerpuff Girls (End Theme)