29/04/2012:
Hem passat una setmana
(. . . llarga) amb força contrastos emocionals que ens feien passar
d'un bon gust de boca, al mal gust de boca i així un cop i un altre
cop i un altre cop (futbolísticament parlant, ja que si parlem
d'economia o de política, el mal gust de boca és constant) Varem
començar amb molt bon gust de boca, quan el Bayern de Munic va
guanyar al R. Madrid a l'últim minut de partit. Però tot va canviar
quan el Chelsea va guanyar al Barça en el temps de descompte de la
primera part del seu partit. La cosa es va posar pitjor quan el
dissabte, el R. Madrid va guanyar al Barça en el Camp Nou, perdent
pràcticament d'aquesta manera l'equip català, qualsevol
possibilitat de guanyar la lliga d'aquest any, en favor de l'equip
“merengue”.
La cosa encara es va
posar més agra, quan el Chelsea, va eliminar de la Champions League
al Barça, quant tots teníem la remuntada del Barça com una cosa
segura. Per sort, al dia següent va ser el R. Madrid, contra tot el
que es podia pensar, el que va estar eliminat de la Champions League
sense que la seva remuntada tampoc es deixés veure. Tot això, amb
gols als temps de descompte, als últims minuts, tandes de penals
esbojarrades, posant encara més carrega emocional, ja que de cop i
volta, les coses canviaven la tendència que portaven i finalment han
esdevingut uns finals sorprenents.
Per acabar, tot aquesta
orgia emocional, en Pep Guardiola va anunciar que no renovaria per
continuar entrenant al Barça més exitós de la historia. Ací també
hi va haver carrega emotiva, ja que fins un dia abans, tothom deia
que la renovació d'en Pep Guardiola era segura. Personalment veia
clar que en Guardiola no seguiria, ja que havia deixat passar massa
temps i masses oportunitat oportunes per anunciar la seva renovació.
Així doncs, un altre cop, quant tothom donava per segura una cosa,
de cop i volta, no és com la gent es pensava, i de la satisfacció i
seguretat sobre la renovació de l'entrenador del Barça, varem
passar, a la por i la la incertesa un esdevenidor difícil. Però de
cop i volta, les nostres emocions tornen a patir un altre canvi de
sentit, quan la directiva del Barça fa un roda de premsa molt ben
estudiada per suavitzar la tristor de la marxa d'en Guardiola, i
alhora anuncia una sorpresa força agradable, com és la contractació
de primer entrenador del Barça, al Tito Vilanova, convertint lo que
semblava en el temut canvi de cicle, en un simple canvi d'etapa
dintre del mateix cicle. Sobre en Pep Guardiola, crec que es mereix
un a entrada per ell sol, i ja la faré quan tingui temps.
És d'aquesta manera,
com hem anat passat d'un bon gust de boca a un mal gust de boca i
viceversa, durant aquesta última setmana (. . . llarga) I aprofitat
que aquest dissabte, DE/VISION toquen a Barcelona, i que una de les
seves millors cançons és titula precisament “Flavior of the
week”, doncs no puc passar la oportunitat de presentar avui aquesta
cançó. És una cançó perfecte en tots els sentits, i de fet,
porto tota aquesta setmana escoltant-la a totes hores. La poso en un
directe de l'any 2009., per que ens puguem fer una idea, de com és
quest grup en directe.
Per cert. En les tres
entrades que h fet de DE/VISION; he parlat de futbol. És casualitat,
o és que parlo massa de futbol?
Si algú escolta
aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats, i els so a
tota canya.
ANY:
2007
Àlbum:
Noob
CD-Single:
Flavour Of The Week
ANY: 2009
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada