23/04/2012:
Aquest any, el meu “regal” de Sant Jordi és
un llibre que de petit em va marcar, i avui encara, em fa gràcia i
em fa una mica de ràbia que les meves filles no tinguin en aquest
“llibre” una de les seves pel·lícules preferides. Em refereixo
al “Llibre de la selva”: Una pel·lícula que parla de moltes
coses, i que no és tant cursi com els stereotips ens volen fer
pensar. Parla de la amistat i la lleialtat, però també de la mania
obsessiva, de l'engany i l'estafa. I evidentment, també pretén
mostrar-nos la riquesa i la bellesa de la vida salvatge, i fer-nos
adquirir respecte per la defensa preservació de tot aquest entorn
natural. I la veritat és que uns dies enrera, hem viscut uns
esperpèntics episodis que deixen a la llum que hi han moltes
persones que no tenen massa respecte per tot el que és la vida
salvatge i tenen un especial amor per les armes.
La historia va començar un dia que un nen d'uns
11 anys (crec) va haver de ser ingressat d'urgències per
autolesionar-se amb un tret al peu. Com és possible que un nen
d'aquesta edat tingui accés a les armes de foc? Doncs no ho sé.
Se'm fa força difícil de donar-hi una explicació normal. Sembla
que el seu pare, l'estava ensinistrant en la manipulació d'aquest
tipus d'enginys, que com diu la dita popular, les carrega el diable.
A part dels fets en ells mateixos, també va sorprendre que el nen
digués en el moment d'entrar a Urgències que el seu avi s'enfadaria
molt. Passats els primers dies, varem trobar el segon fet estrany, i
és que l'avi d'aquest nen, aquell avi que tant s'havia d'enfadar, no
havia anat a visitar a l seu net a l'hospital. Si mes no, penso que
és evident que és estrany.
Finalment varem tenir la resposta al perquè l'avi
d'aquest nen, no l'havia anat a visitar a l'hospital. El motiu era
que aquest avi, s'havia anat a l'altre punta del món, a caçar
elefants, S'havia gastat una pasta gansa per viatjar fins a Botswana,
a matar, d'un o mes trets i amb un equip humà de suport (per tant,
de forma covarda) a un animal que no li ha fet re. I perquè ho ha
fet? Per menjar?, per vestir-se perquè no hi ha roba a les botigues?
Per extreure'n alguna engüent medicinal? NO. Ho ha fet per diversió
i per satisfacció egòlatra. Hi han raons amb menys valors ètics i
morals? SÍ. Per pura crueltat, cosa que no estic segur que no
estigui inclosa en les motivacions d'aquest avi, que s'ha gastat un
pasta gansa (que hauríem de saber d'on l'ha tret) i que s'enfadarà
amb el seu net, encara no sabem ben bé perquè. Potser perquè a
aquest net li havien dit que no digues a ningú que el seu avi,
s'havia anat a “jugar” a matar un animal, un altre cop, després
que fa uns anys, l'haguessin de rescatar mentre s'havia gastat una
altre pasta gansa (també d'amagatotis) per anar a Romania, també
per matar un animal que no li havia fet re, i que no tenia cap motiu
ètic i moral per matar-lo. En aquest cas, era un os. També, després
que aquest mateix avi, quan era petit, va matar accidentalment al seu
germà, també manipulant un arma de foc. És evident que en aquesta
família, tenen un amor perillós per les armes de foc, i el que és
pitjor, no n'aprenen.
Tot això ja és dolent de per si, però és que a
sobre, aquest avi, és el rei del país veí (Espanya) i com a país
invasor, també és oficialment el nostre rei. I els cèntims que
s'ha gastat són els nostres. I ja no vull entrar que en temps de
crisi com els actual això no s'ha de fer. Això, no s'ha de fer,
mai. No és ni moral, ni ètic, ni exemplar, i crea un model de
conducta davant del que ens envolta, molt dolent. A sobre, aquest
avi, amb costums poc exemplars, es trenca el maluc, en circumstàncies
que no ens han explicat del tot, la qual cosa, encara posa les coses
pitjors.
Tot això (Sant Jordi, nens petits que haurien de
llegir i no jugar amb autèntiques armes de foc, i el rei Joan Carles
I d'Espanya matant innocents elefants) m'ha fet pensar en “el
llibre de la selva”, que recordo com el meu primer disc. No parava
d'escoltar les dues cançons del “single” de vinil que teníem a
casa. Amb el temps, vaig recordar que hi havien més cançons, i
entre elles una marxa militar que cantaven uns elefants simpàticament
militaritzats. La cançó és d'aquelles que puc sentir-la hores i
hores, i em segueix divertint. “El llibre de la selva” té grans
cançons, i aquesta marxa militar, n'és una d'elles, i sobretot
m'agraden els últims segons.
Penjo una versió que no surt a la pel·lícula,
però si en alguns vídeos de cançons de Disney, El vídeo tampoc és
un vídeo exclusivament de “El llibre de la selva”, però es
l'únic vídeo que he trobat amb una versió complerta i sense
escenes fora de la cançó. També penjo un petit fragment de la
cançó, cantada en català, en la peli·lícula “El llibre de la
selva 2”.
Si algú escolta aquesta cançó, ho hauria de fer
amb els llums tancats i el so a tota canya.
ANY:
1967
Pel·lícula:
The Jungle Book
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada