10/05/2018:
“Por la boca muere el pez” o com el politiqueig et pot esclatar a la teva cara.
Des de que es va saber que
en Quim Torra seria el President de la Generalitat ocupada però no conformista,
li han caigut tot un seguit de crítiques per uns escrits que va fer fa temps.
De fet tan si val qui hagués de ser el President de la Generalitat ocupada però
no conformista. A qualsevol candidat o candidata, li hagués caigut un
reguitzell de critiques similars. És fàcil de fer. A qualsevol que escrigui una
mica, si se li volen buscar coses per criticar-lo, segur que se’n troben, nomes
cal ser una mica malintencionat, i la resta és fàcil.
Que ho hagi fet C’s o el PP,
no m’estranya, ja els coneixem. Lo del Pe eSe Ce, segueix estranyant però ja no
ens sorprèn. Jo crec que s’han ficat tant en el fang, que ja no poden sortir-se’n.
El PSC és mort, i no són re més que una sucursal del PSOE.
El que sí que em va
sorprendre van ser la esfera de PODEMOS/COMUNS, que es van afegir amb
entusiasme a aquesta campanya de desprestigi gratuït i indiscriminat, sumant-se
fins i tot a la falsa polèmica que els darrers dies s’ha muntat en torn de
quins cognoms tenim els catalans i les catalanes i com aquest cognom condiciona
la nostra opció política. Tot està pensat per embrutar el nom del President i
del independentisme en general amb una pàtina de racisme, xenofòbia i
etnicisme. En realitat a estat el bloc del 155, amb la complicitat desmesurada
del l’atmosfera Podemos/comuns, els que estan atiant aquesta pàtina racista,
xenòfoba i etnicista. És un intent descarat de contrarestar la victòria del
independentisme en la opinió pública europea. Repeteixo, del bloc annexionista,
no em sorprèn, són capaços d’això i de molt més, però de La “Esquerra de debò”?
no m’ho esperava.
Ho dic perquè un cop haguem
solucionat i la opressió espanyola, jo seré un fidel votant d’aquetes opcions
politiques, i em dol especialment (com altres coses) que els Comuns i els de
PODEMOS, facin aquest politiqueig rastrer.
No seré jo qui jutgi a la
Elisenda Alamany, per la literalitat de les seves paraules, quan era una
ciutadana anònima. Tots sabem el que volia dir, i tots sabem el que no diuen
les seves paraules, encara que els malintencionats, burxen per trobar raons on
no n’hi han en la literalitat de les seves paraules. Jo també ho he fet. El
problema és que ella també va jugar al joc de quedar-se en la literalitat de
les paraules de en aquell moment ciutadà anònim Quim Torra per jutjar-lo i
condemnar-lo. El mínim que podria fer, és disculpar-se amb ell. La veritat és
que em decep, l’actitud dels comuns en tot aquest afer, i nomes 24 hores han calgut
per caure ells mateixos en les seves pròpies paraules literals. Han fet
politiqueig d’aquell que no s’ha de fer.
És per això que avui escullo
la cançó Who says? del grup anglès, Mesh, tots diem coses, i tots les diem d’una
manera que algú sempre podrà atacar-nos.
Si algú escolta aquesta
cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats, i el so a tota canya.
Què en gaudiu.
Fem república i llibertat
presos polítics.
ANY: 2010
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada