Avui ha mort en Colin Vearncombe, mes
conegut com Black. És cert que no ha estat un music molt important
per mi, però li he d'agrair un bon grapat de magnífiques cançons.
Va ser un music lliure, sense que això volgués dir esbojarrat o
cràpula. No el conec molt bé, però tinc una idea d'ell com
correcte. Amb correcte no vull dir mediocre, tot el contrari. Va ser
un music que va fer les cançons que li va venir de gust fer, sempre
correctes, sense estridències i sobre tot, amb molt bon gust i
elegància. Era un music amb talent al que no li calia, dur colors,
roba o cabells estridents, sempre vestit de forma correcte, però no
per timidesa o per por, sinó per voluntat i consciencia. Fins i tot,
crec que el nom artístic que va escollir, Black, no era per
sinistre, pel costat fosc de les coses, dino per l'elegància natural
que aquest color impregna en tot allò que es vesteix d'aquest color.
Que descansi en pau, i des d'aquí, el
meu agraïment, per aquelles cançons que em va transmetre, i que en
definitiva, són moments de joia, tristor, o simplement bellesa i
emoció. Sempre el perseguirà la seva cançó insígnia, però en té
d'altres igual o millors, com la que poso avui, Everything's coming
up roses.
Si algú escolta aquesta cançó, ho
hauria de fer amb els llums tancats, i els so a tota canya.
Què en gaudiu!!
ANY: 1987
CD:
Wondeful life
Senzill: Everything's
coming up roses
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada