11/01/2016:
Avui ha mort en David Bowie. Un
personatge molt important dins de la cultura Pop, amb molt alt grau
d'admiració entre moltes generacions. Quan encara hi havien tribus
urbanes, recordo que ell era l'únic, o gaire bé, que era acceptat
per tota classe de tribus. No sé ben bé perquè, però s'havia
guanyat el respecte de tothom. Personalment, crec que estava
sobrevalorat i que era una cas clar d'allò que diuen que es millor
caure en gràcia que ser graciós.
Tots els grups que jo tenia com a tòtem
del meu món, tenien en David Bowie, el seu tòtem. Jo he intentat
explorar el món d'en Bowie, per tal de deixar-me seduir per ell,
però la veritat, és que no ha aconseguit seduir-me del tot.
Tot i això, és evident que té un bon
grapat de cançons que em tenen el cor robat, bé, potser no tantes,
però si algunes. Per exemple, la que poso avui, sí que és una
d'aquelles cançons imprescindible en la meva existència. N'hi han
més que aquesta, i alguna més, potser 10 cançons, són les que
configuren el meu món bowienià.
Si algú escolta aquesta cançó, ho
hauria de fer amb els llums tancats, i els so a tota canya.
Que descansi en pau, i des d'aquí, el
meu homenatge i reconeixement.
ANY: 1983
Àlbum:
Let's dance
Senzill:
Let's dance
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada