Amb un mes de diferència, els catalans
i els espanyols han celebrat els seus respectius dies nacionals. En
condicions normals, per mi el dia de la nació seria un dia molest.
No em considero una persona patriota, però malauradament, no estem
en condicions normals. El meu país està oprimit, annexionat,
envaït, espoliat, i en aquestes circumstàncies, em veig amb la
necessitat de mostrar-me actiu en la Diana Nacional Catalana. Tan
debò, d'aquí pocs anys, ja no tingui aquesta necessitat.
Només cal veure com ho celebren uns i
altres per adonar-se'n que són dos pobles diferents amb realitats
diferents i jo diria que emocionalment contraris. Per un costat el
catalans ho celebren amb harmonia, treball en equip amb un objectiu
comú, amb esperança i alegria, amb un punt de vista positiu,
pacíficament, però sobretot, amb una voluntat d'auto afirmació i
integració molt marcades. Ho fa mitjançant la societat, amb
donacions i voluntaris. I ho fan un dia en que van ser derrotats, van
ser humiliats, massacrats i oprimits.
L'altre costat, els espanyols, ho fan
amb desfilades militars, amb la classe política com principals
protagonistes, sempre acompanyats dels militars i del clergat.
Mostren amb orgull les seves victòries i les seves conquestes. Volen
recordar a tothom, les seves glories. Però ho fan també insultant i
amenaçant. Ho fan en contraposició a altres. No ho fan per ells. Ho
fan pels altres. No ho fan per afirmar-se a ells mateixos, si no per
negar als altres. El seu orgull i la seva grandesa crea aquesta
necessitat de veure's per sobre dels altres i per tant de negar als
altres, I a diferència dels catalans, ho celebren el dia que van
començar un període gloriós de saqueig i exterminació que sembla
que encara avui els hi dura, ja que sinó, no s'entén aquesta
necessitat de negar als altres, de demostrar el seu poder sobre els
altres, i de recordar el mal que han fet als altres.
La cançó d'avui la tinc clara, ja que
els dies posteriors al dia de la Hispanidad, he viscut unes emocions
força desagradables, degut al fet que en el 75é aniversari del
assassinat del President Companys per part dels espanyols, que
desprès d'un judici d'una hora de durada, el van afusellar, cosa per
la que encara no ha demanat perdó, un altre cop els espanyols, han
dut a l'actual President de Catalunya davant dels tribunals,
bàsicament per haver permès que els catalans féssim un simulacre
de referèndum. És una demostració de poder sobre els catalans i de
negació dels catalans. Els espanyols sembla que vulguin exterminar,
anihilar i destruir la Catalunya catalana. Als espanyols només volen
una Catalunya sotmesa i espanyola. La cançó és “Exterminate,
annihilate, destroy” de Rotersand.
Si algú escolta aquesta cançó, ho
hauria de fer amb els llums tancats, i els so a tota canya.
Què en gaudiu.
ANY: 2005
CD:
Welcome to goodbye
EP:
Exterminate
annihilate destroy
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada