24/10/2015:
Estem a una setmana de “Tots Sants”
i encara no he parlat de la cançó de l'estiu de casa meva.
Evidentment és la cançó que dona títol a l'escrit d'avui. Per qui
vulgui saber com determinem a casa meva quina és la cançó de
l'estiu, nomes cal mirar aquí.
La veritat és que el segon dia de
posar el CD, ja vaig veure clar quina seria la cançó que les meves
filles escollirien. El que demostra que allò que els castellans
diuen un “temazo”, és un “temazo” encara que passin molts
anys. Les meves filles, sense influències comercials que els hi
dictin els que els hi ha d'agradar o no, van escollir una cançó que
30 anys enrere, va tenir molta notorietat, i per tant, a mi em queda
demostrat que és un “temazo” i que les tècniques de marketing
musical, res tenen a veure amb l'èxit comercial que aquesta cançó
va tenir. I es que a mi, aquest tema, encara em motiva i em transmet,
no sé ben bé què, però gaudeixo de la cançó, cada cop que
l'escolto.
Per sort, Pet Shop Boys, van aconseguir
qye aquesta cançó no fos una llosa per la seva carrera i van
aconseguir altres cançons que els a permès ser un dels grups amb
més èxit comercial i de crítica dels últims 30 anys, fins el punt
de tenir l'etiqueta de grup innovador.
Si algú escolta aquesta cançó, ho
hauria de fer amb els llums tancats, i els so a tota canya.
Què en gaudiu!!
ANY: 1985
Senzill: West
end girls
ANY: 1986
CD: Please
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada