15/11/2014:
La corrupció ètica sembla que no té
aturador. Aquesta setmana un altre cas dels que hauria de fer que la
gent sortís al carrer a cremar coses. Començaré pel principi.
Un bon dia, el Gobierno de España
autoritza, amb la oposició de la Generalitat de Catalunya i de les
Institucions europees, la construcció d'un magatzem de gas en el
subsol marítim que hi ha entre el Montsià i el Baix Maestrat.
Aquest magatzem, va acabar provocant tot un seguit de terratrèmols a
la costa de les dues comarques esmentades, que va evidenciar que
aquest magatzem no era una bona idea, tal com ja havien dit les
autoritats catalanes i europees, i que les autoritats espanyoles van
ignorar completament aquests advertiments.
Vivint com vivim en una societat
capitalista, entenc que una empresa (recordem que “empresa” vol
dir “aventura”) quan comença el seu camí, ha d'assumir el risc
de fracassar i afrontar aquest fracas ella en solitari, de la mateixa
manera que si la “aventura” surt extraordinàriament bé, també
serà ella sola, la que gaudira dels beneficis. També seria normal
que si la seva activitat perjudica a uns tercers, la empresa s'hauria
de veure obligada a reparar els danys que hagi pogut provocar, o si
no es poden reparar, indemnitzar els danys fets.
És molt fàcil que els terratrèmols
que ha provocat aquesta empresa, hagin trencat la composició
estructural d'alguna habitatge, i el que és segur, és que aquests
episodis sísmics, han provocat l'angoixa, stress i el patiment als
habitants de la zona. Així doncs, aquesta empresa hauria de tancar,
i indemnitzar a algunes famílies que han patit el seu “ànim de
lucre”.
Doncs enlloc de passar això, el que ha
passat els que aquelles persones que han patit o han estat en risc de
patir danys estructurals a casa seva, i els que han tingut problemes
de salut, o han estat en perill de patir-los, hauran d'indemnitzar a
l'empresa que ha estat la font dels seus problemes. O sia, que a més
de patir la negligència de l'empresa i del Gobierno, ara hauran
d'indemnitzar ells a l'empresa, ja que el Gobierno de Espanya, a
decidit pagar les despeses de desmantellament de l'empresa, més els
beneficis previstos en els propers 30 anys. És una vergonya, el fet
que a més de patir la cobdícia d'una empresa i la voluntat de
titelles de les autoritats espanyoles, ara s'hauran de rascar la
butxaca per reparar els danys que ells han patit, i les possibles
pèrdues de qui ha provocat els seus patiments. És com si un nen us
trenqués el vidre de casa jugant a pilota, i els seus pares enlloc
de demanar-vos disculpes i pagar la reparació del vidre vosaltres
haguéssiu de pagar el vidre i el taxi per què el nen i els seus
pares tornin a casa.
Tot això em fa reflexionar, que és
l'exemple clar que estem en una guerra amb dos fronts, i que hem de
lluitar contra tots dos alhora. Per una banda, la lluita del capital
contra les persones, on hem de
treure la rendibilitat econòmica i la adoració a la propietat
privada dels poderosos i recuperar la política, l'ètica, les bones
formes i la igualtat de drets de tothom independentment del seu
estatus social i econòmic. I sobretot lluitar contra el fenomen
anomenat “de les portes giratòries”, que no és un altre, que
els polítics, tinguin accés als consells de direcció de grans
corporacions empresarials un cop han acabat la seva carrera política,
suposadament com a pagament d'algun favor fet menstres s'és ministre
o similar. Quin o quins ministres de l'actual govern d'Espanya
acabaran d'aquí pocs anys al consell d'administració d'alguna de
les empreses de Florentino Pérez? (També està guanyant punt a
Canàries) La segona, és el fet que estem en un estat on governa,
ens governa amb majoria absoluta, un partit que a casa nostra és la
5na força política i amb clar retrocés segons les ultimes
enquestes. Hem de marxar d'un estat on tenen el poder d'imposar-nos
de forma absoluta, un projecte polítics, que si el nostre país fos
normal, seria una força política poc representativa.
La
cançó d'avui és “Opportunities
(Let's Make Lots of Money)” de Pet Shop Boys, ja que queda clar que
estem en uns temps i en un país, on els poderosos sempre tenen
oportunitats per fer molts diners. De fet sembla ser que és una
cançó que parla del tema, i en un to irònic parlen d'aquestes
“oportunitats” de negoci que permet el sistema polític que ens
domina. La cançó, inicialment la van fer al 1985, dedicada a tot el
que Margaret Thatcher Va fer de “bo” per la nostra societat.
D'aquí podem extreure, que lo del neo liberalisme, no es una cosa
d'ara, sinó que s'està gestant des de principis dels 80.
Si algú escolta aquesta cançó, ho
hauria de fer amb els llums tancats, i els so a tota canya.
Què en gaudiu!!
ANY: 2003
CD:
Pop art
2 comentaris:
Lo tema del Castor és molt fort, molt!
A més a més queda clar que és l'estat i no només un partit que està jugant en contra nostra, ja que aquesta clausula multi-milionari ho van fer el govern anterior, el PSOE. Ara es passen la culpa entre ells, fins i tot entre ex-ministres socialistes, pero al final del dia, com dius tu, paguem natros - i els ex-PSOE/PP acaben enxufats en alguna empresa nacional.
Hola Brian.
Realment és una cosa que no s'acava d'entendre de lo disparataa que és. La veritat és que una llei que eviti l'efecte de les portes correderes, es fa imprescidible.
Salutacions.
Publica un comentari a l'entrada