Ja tenim el 9N aquí. Desprès de tan
temps, sembla que podrem dir-hi el que pensem els catalans sobre
quina ha de ser la nostra relació amb Espanya. Ho podrem fer sempre
que els Espanyols ens deixin, és clar.
Només per fer una mica de memòria, la
idea inicial era la de fer un referèndum sobre si volíem o no, ser
independents (pregunta que considero totalment estúpida- Qui no vol
ser independent? Qui vol ser depenent? Finalment no podem fer el
referèndum i per tant es va intentar fer una consulta popular, que
també va ser prohibida per les autoritats i pels tribunals
espanyols. I d'aquí que el govern de Catalunya (i jo crec que amb
tota la complicitat de la resta de partits, i sobretot de les
entitats privades) es tragués de la màniga la fórmula de la
participació ciutadana. No tenim funcionaris, ni cens, però tenim
voluntaris i votants, que és el que de debò importa. Doncs això
també ha estat prohibit per les autoritats espanyoles i els seus
tribunals. La “gràcia” està en que en realitat és força
difícil, a la pràctica, fer que aquesta prohibició es compleixi.
És vital pel país, i per tant per la
seva gent, que és del que es tracta, que aquesta participació
ciutadana sigui massiva, i no ens deixem vèncer pel desprestigi que
ha patit aquesta participació, des de les files espanyoles i des de
les files dependentistes que tenim a Catalunya. No serà tan ridícula
ni tan nyap com ens han volgut fer creure, si finalment han intentat,
i de fet, ho han fet prohibir aquesta mobilització de fireta, com ha
estat qualificada per aquells i aquelles que tenen por de saber i de
demanar la opinió del poble.
L'altre estratagema que han fet servir,
és la de la por. Per tal de fer-nos entrar la por al cos i
boicotejar la participació, han fet veure moviments de tropes
militars, sent una clara amenaça bèl·lica, que evidentment no
s'atreviran a utilitzar. L'altre por, es la de la justícia, si això
que tenen els espanyols se'n pot dir justícia. Ens volen fer creure
que si participem en aquesta participació pot tenir conseqüències
jurídiques i penals. No hem de tenir por de res. No podem tenir por
de utilitzar la democràcia. No podem tenir por de ser propietaris
del nostres futur i del nostres destí. Només hem de tenir por a
quedar-nos sense fer res i que les coses segueixin anat com van, que
ens deixen fer les coses, o no, que és lo que normalment passa.
Tinguem-ho clar. Por de res.
La cançó avui és clara, Nothing to
fear de Depeche Mode. Poso un directe de 1982, d'aquestacançó
instrumental, que sempre m'ha semblat sensacional. Una obra mestra.
Senzilla, però perfectament condimentada, equilibrada.
Si algú escolta aquesta cançó, ho
hauria de fer amb els llums tancats, i els so a tota canya.
Què en gaudiu.
ANY:
1982
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada