20/09/2014:
Aquest passat dijous, els escocesos,
han votat sobre si volen independitzar-se del Regne Unit, o si be,
volen seguir formant-ne part. Sorprenentment per mi, han decidit
quedas-se dins del Regne Unit. Dic sorprenentment, perquè tothom és
independentista (sí, tothom) i em sorprèn que algú decideixi ser
dependentista. Bé, en el cas d'Escòcia, té una petita explicació.
Tot i tenir menys competències que a
Catalunya, jo els envejo. Ja que el poble escocès, no té masses
problemes identitaris, i això és fonamental.
D'entrada, tenen llengua pròpia, però
està tan poc usada que ara mateix crec que no té prou força com
per ser un veritable signe d'identitat, i això facilita molt les
coses, ja que probablement, ara mateix, els escocesos no senten ni
fan de la llengua, un greuge comparatiu. Però a mes, no només són
respectats per la metròpoli, sinó que fins i tot són protegits.
Vull dir que els escocesos són coneguts i reconeguts arreu. Ningú
posa en dubte la seva identitat i la seva cultura. Ningú qüestiona
a la nació escocesa. I ningú confon als escocesos amb els anglesos.
A diferència de Catalunya, tothom sap
que Escòcia té un fet diferencial amb els anglesos, i la majoria de
persones, saben quins són aquests trets diferencials. Tothom sap que
el whisky és escocès, no pas angles, i els anglesos no han fet cap
moviment que “apoderar-se” del whisky escocès, ni dels seus
esports, ni de la seva cuina, ni dels seus paisatges, ni dels seus
noms i cognoms, dels seus castells i de les seves mitologies, ni de
la seva típica faldilla (kilt). Lluny de voler-se apropiar de tot
això, els anglesos es mostren orgullosos de tenir als escocesos al
seu cantó amb tots aquests fet diferencials.
La seva identitat com a poble, està
tant consolidada, que fins i tot a les pel·lícules de Hollywood, si
hi han personatges escocesos, ningú intenta que siguin un altre
cosa. No els fan passar ni per britànics ni per anglesos. A “Els
immortals, el protagonista és escocès i només escocès. L'Scotty
de Star Trek, és escocès i només escocès. En canvi, quan surt
algú de Barcelona en una pel·lícula, mai és català, i sempre és
espanyol. A més li agraden els “toros” i és un entès en
flamenc, i utilitza el típic vocabulari de “latin lover”.
Poden jugar a futbol sense demanar
permís a ningú, En canvi nosaltres si que ho hem de fer, i el
pitjor de tot, és que de tant en tant, no ens el donen. I els seus
artistes, són escocesos i només escocesos. Per exemple, a la xarxa
se'm fa difícil pensar que algú posaria que
Primal Scream, Belle & Sebastian, Simple Minds, Franz Ferdiand o
Annie Lennox, són anglesos o britànics. Són d'Escòcia i no hi ha
res més a dir.
Amb tots aquests aspectes identitaris
ben protegits, voler la independència és més difícil, ja que no
es fa necessària per respirar, i suposaria un canvi (i això sempre
fa por) que no suposaria un reconeixement internacional gaire mes
gran. Per tant, si bé penso que no és normal que hagi guanyat el
“no a la independència”, penso que no és estrany, i que la
prudència, la por, i la voluntat de no voler passar per uns radicals
han fet el seu efecte i ha sortit el resultat que ha sortit.
Sharleen Spiteri (Texas), Shirley
Manson (Garbage) i Primal Scream han estat al costat del “no a la
independència”. Simple Minds i Midge Ure (Ultravox) no s'han
volgut pronunciar. Belle &
Sebastian, Franz Ferdiand o Annie Lennox s'han posicionat al costat
del “Sí a la independència”
Segurament, l'Annie Lennox estigui
cansada de tants “t'estimo's” que constantment llençaven des de
la metropoli, o que els escocesos han demostrat durant 300 anys, per
desprès veure com si bé identitariament, els anglesos es
comportaven, en lo polític i en lo econòmic, ja no es pot dir el
mateix. Així doncs, comparteixo aquesta magnifica cançó original
de The Lover Speaks, però que versionada per ella, arriba a cotes de
vellesa infinita.
Si algú escolta aquesta cançó, ho
hauria de fer amb els llums tancats, i els so a tota canya.
Què en gaudiu i molt bon any nou.
ANY:
1995
Àlbum:
Medusa
Single: No more “I
love you's”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada