18/08/2014:
Aquest blog esta en perill d'acabar, i
per la mateixa raó de sempre: la falta de temps. Però ara la cosa és diferent ja que hi han dos factors nous que s'afegeixen i que
tenen uns matisos prou diferenciadors.
El primer és que passo molta estona
amb el joc “Clash of Clans”. És una addicció que realment no és
perillosa pel blog, ja que tal com ha vingut, marxarà. El cert és
que ara per ara, em pren molt temps pel blog.
L'altre nova raó, sí que és
perillosa, i poca cosa puc fer per eliminar-la. La segona raó, és
que em faig gran.
Això de fer-se gran, és un procés
que comença només nàixer, però que la cosa és posa desagradable
a partir de determinats efectes. Primer apareixen canes, cosa que no
preocupa massa. La cosa comença a pintar malament, quan notes que el
metabolisme es va alentint. La cosa ja fa molt poca gràcia, si ets
d'aquells que mai t'han calgut olleres, i de cop no pots passar
sense elles. Jo ja he arribat una passa més enllà.
Una cosa clara que demostra que et vas
fent vell, és la resistència a la son. Quan ets jove, dorms moltes
hores, fins a punts realment increïbles. Jo sé de persones que han
dormit 20 hores seguides, s'han llevat per menjar quelcom, i se'n han
tornat al llit a dormir unes horetes mes. A canvi, és fàcil que una
persona jove, aguanti tranquil·lament una nit sense dormir, i el dia
següent, rendeixi perfectament, fins el punt de poder aguantar molt
i anar a dormir tard, la segona nit. Quan ens fem grans, això
canvia. A mesura que ens fem grans, la resistència al son,
disminueix considerablement, i es fa gaire bé impossible passar una
nit sense dormir. Quan ens fem grans, la necessitat de dormir, ens fa
dormir més sovint, a canvi, difícilment es dorm més de 8 hores.
Doncs això és el que noto que em comença a passar. Durant els últims mesos, pensava que era cosa de la feina, que m'estressava molt, i m'esgotava. Però ara soc de vacances, i després d'uns dies de descans i de desconnexió, noto que això continua. Em poso davant l'ordinador, per escriure o per llegir a blocaires coneguts, i no puc fer-ho perquè se'm tanquen els ulls d'una manera que qualsevol resistència és fútil. De fet, per fer aquest escrit, he necessitat varius dies. Molts dies fa que el volia fer, però no m'hi posava, perquè el son em vencia. I un cop m'hi he posat, he necessitat dos dies per fer-lo i publicar-lo. I pel què fa a les entrades on poso tota la discografia dels grups, fa temps que he deixat d'actualitzar-la. Ja ho faré en un altre moment.
Així doncs, em sembla que les meves
paranoies que deixo en aquest diari, poden veure's en perill, sinó
de mort, sí de constància i regularitat. Fins no fa gaire, la
mitjana era d'una entrada per setmana (no paro de badallar mentre
escric això) en els últims mesos, aquesta mitjana a baixat molt, i
per tant, no sé ben bé, com acabarà això. Espero poder continuar
i recuperar el ritme, tant d'escriptura com de lectura.
La cançó d'avui, m'ha vingut al cap
ràpid, i demostra que ja tinc una edat, ja que la cançó té 31
anys (mare de Déu!!!!) La cançó és “estoy enfermo” de “Golpes
Bajos”. La tonada de la cançó diu: “estoy enfermo, como
envejezco”. Doncs esta clar.
La cançó és molt bona, i és ara que
em faig gran, que li aprecio la qualitat (un altre badall) ja que
quan era jove, no havia superat certs prejudicis, i vaig DECIDIR, que
Golpes Bajos no m'agradaven. Amb el temps, amb la edat, he après a
valorar millor a aquest grup, que van fer moltes cançons bones, i
moltes coses bones pel pop cantant en castellà.
Si algú escolta aquesta cançó, ho
hauria de fer amb els llums tancats, i els so a tota canya.
Què en gaudiu.
ANY:
1983
EP:
Golpes bajos
4 comentaris:
Meu amigo, como decimos aquí, no te preocupes, es algo normal.
Supongo que lo bueno es poder cumplir años.
Mira, yo cuando empecé con el mundo de internet tenía vista de lince, ahora de topo.
Dormía pocas horas pegado al blog y no pasaba nada.
Pasado tiempo pensé a veces en apretar un botón y borrar todo.
No es un trabajo remunerado, pero uno se implica tanto que parece que tiene que ponerse delante del pc aunque no tenga ganas.
Yo últimamente no tengo ganas ni de poner música.
Me lo tomo con calma. Pongo lo que quiero cuando quiero y sobre todo en esta época estival me lo tomo con relax.
Por cierto, gran tema de un grupo que me parece de los mejor de los 80 en el estado.
Saludos sintéticos.
Meu amigo, veo que sabes de lo que hablo. :) Publiqué la entrada y el sueño me impidió ver que estaba lleno de faltas de ortografía y de sintaxis. La decadencia ha llamdo de forma definitiva a mi puerta (hahahaha)
A mi el tema, ahora que he superado tabues i ni el tiempo ni el espacio son barreras, pienso que este tema y otros de este grupo eran de lo mejor en el mundo.
Salutacions sintètiques :)
Hola!
Pos, sí, ens fem grans! Com tu, necessito dormir "bé" - tal com diuen els anglesos, cada hora dormida abans de mitjanit val per dos! Abans podia estar fins les 4 del mati a reunions de la PDE o fent "feina" meva a casa, pero ja no. Pero no et rendeixes, suposo que de dia no tens temps entre familia i feina, pero segur que algun moment trobaras per deixar-nos algun pensament i cançó, encara que sense la regularitat que voldries tenir. Em passa exactament el mateix. Si t'explico quantes vegades he estat a punt de deixar el blog... però, també m'ha creat una petita adicció i intentaré continuar!
Salut! Brian.
Brian, veig que entens i saps perfectamente delque parlo. :)
Publica un comentari a l'entrada