25/06/2014:
Com ja vaig comentar, la meva filla va
haver d'anar a Tortosa per participar en una competició esportiva.
El viatge va ser un viatge llampec, però prou interessant com per
parlar-ne.
El primer que he de dir, és que
Tortosa està molt lluny, i varem haver de llevar-nos molt d'hora per
tal d'arribar a temps a la competició. Varem arribar a Tortosa que
no plovia amb prou intensitat com per veure l'espectacle que teníem
davant dels nostres ulls. Camps anagats i carrers tallats per una
quantitat d'aigua que no sabíem d'on havia sortit. Un amic em va
explicar (via missatges) que uns moments abans, havia caigut una
pluja torrencial, i que Tortosa està en zona de barrancs i que quan
cauen 4 gotes, s'inunda, Doncs si la pluja és torrencial, la cosa
se'n va de mare.
Jo estava frisos per veure el riu. Si
els carrers estaven com estaven, com estaria el riu!!!!! Estaria
imponent, potent, majestuós. Quan vaig passar pel riu, no tenia
massa aigua, i estava força tranquil. El que sí que estava
imponent, potent i majestuós, era “el monument”. De cop i sense
esperar-m'ho em vaig trobar cara a cara amb “el monument”. Aquell
monument, sense cap mena de dubte, presideix tot l'espai del voltant.
Aquell monument, es vulgui o no, és el propietari de tots els ulls
que per allà passen. Aquell monument és l'amo del riu. Si els
tortosins pensen que lo riu és seu, s'equivoquen. Mentre hi sigui el
monument, en honor i per la gloria de'n Franco, el monuments serà el
propietari de lo riu.
Finalment, varem arribar al pavelló on
es feia la competició i la meva primera sensació va ser la de ser
ben acollit. Tot i pluja, en entrar al pavelló vaig notar bon
rotllo. Em vaig sentir bé. Em vaig sentir molt bé.
Mentre les nenes es preparaven per la
cerimònia d'inici de la competició, per mi arribava un dels moments
mes esperats de viatge. En Tannu
Tuva, havia tingut la gentilesa de sortir d'hora de casa seva,
amb la tromba que estava caient, deixar la família a casa, i
venir-me a veure per conèixer-nos cara a cara. Era un amic al que no
coneixia, i que ara ja conec, i al que estic molt agraït pel seu
gest de fer l'esforç de conéixe'ns. A sobre va tenir el detall de
portar-me un petit obsequi (que encara no he provat), i jo vaig
arribar amb les mans buides (quina vergonya i quina falta de tacte
per la meva part) No varem poder xerrar molta estona, però suficient
per a un primer contacte, i prou bo, com per desitjar una nova
trobada amb més calma i amb més temps (Per cert, Brian, tens un
molt bon accent i encara no he provat el xocolata)
La cerimònia d'inici de la competició,
va començar amb els parlaments del president del Club Twirling
Tortosa, que era qui organitzava la final, del president de la
Federació Catalana de Twirling i de l'alcalde de Tortosa. Un cop
acabats aquests parlaments, me0n vaig endur la primera sorpresa, en
sonar l'himne nacional de Catalunya, i mentre el que veníem de
terres gironines, ens varem quedar asseguts com si sentíssim la
cançó de l'estiu, un gran part del públics tortosí, es va posar
en peus. Cosa que em va omplir de goig, d'admiració i de vergonya,
pròpia i aliena. La segona sorpresa agradable, va ser notar que
TOTHOM, menys algun immigrant no espanyol, parlaven català. A Blanes
o Barcelona, els meus punts de referencia fins i tot Girona, això es
impossible. Des d'aquell dia, he descobert que la frase “a l'altre
costat de l'Ebre”, referint-me a lo que ja no és territori català,
és una frase feta molt injusta. Els tortosins, em van donar una
lliçó brutal de catalanitat.
Per tot això, no puc entendre, com és
possible que els carrers de Tortosa, encara posi “Calle” enlloc
de “Carrer”, i sobretot, que encara estigui el “monument”
allà presidint la ciutat.
Per acompanyar aquest diari de viatge a
Tortosa, he escollit la cançó She's the river, de Simple Minds. La
elecció és obvia, i suposo que no cal que expliqui quina ha esta la
meva motivació per escollir aquesta cançó. A mes, avui, toquen
Simple Minds a Barcelona (i jo hi tornaré a faltar) al Festival
de Pedralbes i també cal celebrar aquesta visita del grup
escocès a Catalunya. La poso en dues versions, Una la versió
oficial del disc i un directe pirata de l'any passat que es veu i se
sent prou bé.
Si algú escolta aquesta cançó, ho
hauria de fer amb els llums tancats, i els so a tota canya.
Que en gaudiu.
ANY: 1985
Àlbum:
Good news from the next world
Senzill: She's a
river
1 comentari:
Hola!
Arribo una mica tard, pero han estat unes setmanes dures i els blogs sempre son el primer a perdre en aquests moments - que t'he de dir!
No m'enrotllo amb excuses, pero espero ara al juliol (el que queda) poder bloguejar una mica més.
Que bé, que t'hagi agradat la nostra ciutat, i la nostra gent! Jo viatjo poc, pero cada cop que vaig a Reus, Tarragona o Barcelona em queda sorpres de la quantitat de castellà que es parla - i no només els que han vingut de fora, fins i tot els estudiants pel carrer, i des de lugeo quan et serveixen en alguna botiga/restaurant.... donat que, com dius, a Tortosa se sent català 99% del dia. Sempre havia pensat que tota Catalunya era com Tortosa, pero veig que no!
Lo monument és un tema xungo - hem tingut alcaldes i governs de tots els colors (inclos un tripartit d'esquerres) i ningu ha tingut nassos de treure'l. Un amic em diu que és pel culpa del poder "a la sombra", els 4 tortosins fatxes empresaris etc que es van fer rics en temps de Franco i no permeten que Tortosa avança - pero em costa de creure, ara 40 anys despres.
En fi, felicitats a la vostra filla! I esperem tornar a veure-vos si torneu aqui baix a competir!
Publica un comentari a l'entrada