15/06/2014:
En les passades eleccions al Parlament
Europeu, va passar una cosa que sembla que ningú li vol donar
importància, però en té, i molta. El primer que cal remarcar, és
que per primer cop, des de que podem votar (algunes coses, d'altres
no ens ho deixen fer) van guanyar les eleccions a casa nostra, un
partit que no és cap dels dos que fins ara s'havien repartit el
pastis polític de Catalunya. Per primer cop, a Catalunya, varem
trencar amb el bipartidisme. Per primer cop, la societat catalana ha
demostrat que vol un canvi, i que ja no dona més confiança als que
fins ara l'havien tingut, tot i que tots dos, s'han “radicalitzat”
(CiU sembla que per fi s'ha despertat i ja es declara obertament per
un estat propi, que no per la independència. I el Pe-eSe-Cé, que va
decidir fer-se espanyol i va fer fora de les seves files a les cares
que representaven el catalanisme) en un intent de recuperar
clientela, i que va fracassant perquè sembla mes un radicalització
de conveniència que no pas de consciencia.
Trencar amb el bipartidisme, és molt
important. És prou important com per provocar tot un seguit de
dimissions en pocs dies. Serà casualitat i segur que no és la
principal raó, però que està directament relacionat, és evident.
Trencar amb el bipartidisme, vol dir trencar amb la passivitat
absoluta de la oposició, ja que fins ara, no calia fer oposició,
doncs només calia esperar assegut, que el propi partit al govern,
caigués pel seu propi pes i desgast per la acció de govern
(nacional i municipal). Ara, els que manen, se'n adonen que si
s'adormen, seran substituïts per uns, amb els que fins ara no, només
hi contaven per fer pactes. I els que esperaven guanyar sense fer
gran cosa, se'n adonen que si no fan res, potser trigaran molt en
poder recuperar el poder.
Però a més de trencar amb el
bipartidisme, qui ho ha fet, és un partit INDEPENDENTISTA sense
matisos. L'independentisme, fins fa no gaire més de 2 o 3 anys, era
una cosa per uns quants somiatruites que no sabien ben bé del que
parlaven, amb idees retrogrades i que els que eren de
tocar-de-peus-a-terra, menystenien obertament. I ara, de cop i volta,
per un cop, de moment, és la opció majoritària.
El fet que ERC, hagi guanyat les
eleccions europees a Catalunya, s'ha volgut amagar i s'ha tapat,
gràcies a la irrupció espectacular de Podemos en el panorama
polític espanyol. Ei!!!! que quedi clar que també estic molt
content per aquests resultats de Podemos, a qui desitjo molta sort i
molts èxits en el futur, i de fet, també és una proba de que una
part de la societat espanyola també vol canvis. Però també em
resulta evident, que els estan utilitzant, per tapar la gran i
“perillosa” victòria d'ERC a Catalunya, per aquests dos punts i
peculiaritats que té. Primer trencar amb el bipartidisme, i segon,
és una força independentista sense matisos.
I és que la victòria d'ERC ha estat
tant espectacular, que ha guanyat a poblacions com Barcelona o
Blanes, i han quedat segons a Badalona, on cal recordar que avui hi
governa el PP. Guanyar a Barcelona és prou significatiu, ja que la
capital catalana, té molta població amb un fort arrelament
emocional espanyol, i que s'ha trencat d'una manera que ja no els hi
és tabú votar una opció política que el que vol, és
desvincular-se d'allò que els hi provocava, i els hi provoca encara,
una sentiment de pertinència, que ara ja saben que només és
emocional, i que ara hi han altres aspectes, emocionals també, que
els hi han fet trencar aquest primer lligam emocional. I tampoc podem
oblidar que hi ha molta població barcelonina, que simplement aquest
debat, li és del tot indiferent. Igual d'espectacular és quedar
segons a Badalona, on hi governa el PP, i on eren CiU i PSC qui es
barallaven per recuperar l'alcaldia. Ara ja no serà tan fàcil, ja
que ha entrat en joc un nou jugador amb el que ningú hi comptava.
I a Blanes? Increïble. Blanes és una
població molt difícil, fins ara, pel sentiment independentista. Una
de les poques poblacions catalanes, on el PP treia més vot que ERC.
Una de les poques poblacions catalanes, on qui mana les esquerres que
s'autodenominen de debò” no és IC-V, sinó EUiA, que té lligams
espanyols, mentre que IC-V no. Blanes és una població que
possiblement tingui un dels percentatges de madridisme més alts de
Catalunya. A blanes és molt fàcil veure gent passejant amb
samarretes del R. Madrid, però no d'ara fa poc, de fa molts anys. És
una població, on és fàcil veure varies banderes de l'Espanya
republicana. Blanes és una població, on les meves filles, que tenen
una influència familiar gaire be exclusivament en català, pensen en
castellà (Quan es barallen entre elles, ho fan en castellà) On
totes les seves amigues d'escola, vam començar a parlar en català
entre elles, i han acabat parlant TOTES en castellà entre elles,
inclòs he vist casos de pares catalano-parlants que avui, parlen en
castellà amb les seves filles. La influencia espanyola a Blanes és
potent de tal manera, que acaba modificant els hàbits familiars.
Doncs en un lloc així, també ha guanyat ERC. Molt significativa
també la victòria a Blanes, i per mi, de lo més sorprenent, ja que
havia imaginat que ERC algun dia guanyés unes eleccions a Catalunya,
però que ho fes a Blanes?!?!?! impossible. Doncs si senyor, ERC va
guanyat també, a Blanes.
Tot això, em fa pensar que venen bons
temps i aprofitant que Chic van estar tocant ahir al sonar, doncs ha
estat fàcil escollir la cançó d'avui. A més, he trobat un directe
de l'any passat, on si teniu paciència, podreu veure, que qui va
tenir èxits en el passat, com Chic i ERC, també es pot tenir ara o
en el futur. ERC l'ha tingut ara, i esperem que no s'aturi aquí, i
Chic no els té sota el nom de Chic, sinó sota un altre nom (mireu
el vídeo i sabreu a que em refereixo.
Chic és un grup d'aquells que fan
cançons que no són precisament ràpides, però que no saps com s'ho
han fet, però als poc minuts d'estar escoltant la cançó, te'n
adones que estas ballant a mes o menys intensitat, però ballant, i
espero que l'acció d'ERC esdevingui una cosa semblant;constant i
efectiva que finalment arreli, perquè s'està fent bona feina.
Si algú escolta aquesta cançó, ho
hauria de fer amb els llums tancats, i els so a tota canya.
Què en gaudiu i molt bon any nou.
ANY:
1979
Àlbum:
Risque
Senzill: Good times
ANY:
2013
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada