Malauradament, he de tornar a parlar de
la mort d'un music que m'ha fet passar bones estones. En definitiva,
una persona que m'ha ajudat a ser una mica feliç, m'ha ajudat a
pensar i que el seu pas per aquest món, ha estat beneficiós per mi.
És traca de Bob Casale de Devo. En Bob Casale era un dels membres
fundadors de Devo, un dels grups més gamberros i divertits que
conec.
En Bob 2 (així era conegut dintre del
grup) era un “secundari” eclipsat per les llargues ombres del seu
germà i del cantant de grup. Bé potser eclipsat, o potser s'amagava
darrera de les ombres dels dos caps visibles de Devo. Ser secundari,
no vol dir tenir més o menys importància. Simplement vol dir que cedeix
el lideratge a altres persones. Sembla ser que mentres altres
composaven les cançons, ell era l'enginyer de so, i feia mota feina
“bruta”.
En Bob era guitarrista i teclista de
Devo, i ha mort als 61 anys quan estaven a punt de preparar una nova
gira del grup. I la millor manera d'agrair-li, tot el benefici que
m'ha donat, i del que no n'era conscient, és recordant-lo amb les
cançons que m'han acompanyat durant molt temps, tot i que els vaig
coneixer en profunditat massa tard.
Al 1978, el podíem veure tocant la
guitarra i vestit de grog, en aquesta versió de (I
Can’t Get No) Satisfaction i al 2007, 30 anys desprès, amb el
mateix uniforme, a les nostres terres, interpretant un dels seus
èxits Girl
U Want (Directe FIB) Aquí el podem veure, quan el cantant toca
els teclats, ell és allà, tocant també els seus teclats.
Finalment, el podem veure tocant els
teclats, en un play-back de 2010, tocant “What we do”, una cançó
dels seu últim disc. Aquest cop, anaven de gris.
Bé, descansi en pau, i moltes gràcies
Bob.
Si escolteu aquesta cançó, s'hauria
de fer amb els llums tancats i amb el so a tota canya.
ANY:
2010
CD: Something
for Everybody
4 comentaris:
Jo sí que els he descobert massa tard, que encara no ho he fet suficient.
La cançó m'ha agradat!
Són molt divertits, i tyenen molt contingut. Són molt critics amb la societat occidental, especialment la del seu país, i al mateix temps, són uns fidels col·laboradors de la factoria Disney.
Salutacions.
Pues no me había enterdado de su muerte.
De Devo tengo algún disco. No es que fueran un grupo que me entusiasmase, pero si que tengo pasado muy buenos ratos escuchando sus discos.
Y, guste o no, sus comienzos fueron rompedores.
Saludos sintéticos.
Hola Choirby
A mi cada dia me gustan mas. Y el ultimo dico suena muy bien. Ademas, la ironia constante de su musica y de su actitud, me llega ala alma.
Saludos.
Publica un comentari a l'entrada