ORCHESTRAL MANOEUVRES IN THE DARK (OMD) - We love you

09/03/2014:

Fa quinze dies, la meva filla gran, va participar en la seva primera competició de twirling. Quina diferència entre aquest club, el Costa Brava i en el que estava abans. Mentre en el d'abans va estar-hi dos anys sense evolucionar gens, en aquest va aprenent noves tècniques i ja competeix. És la diferència entre estimar el que es fa o no estimar-ho. En aquest cas, el club on es ara, estimen a les nenes i estimen l'esport que practiquen. El seu objectiu és practicar l'esport i aprendre'l, i desprès d'això, si es guanya, millor. En el seu anterior equip, no estimen a les nenes per elles mateixes, i no estimen el esport. En l'anterior equip, el que estimen és guanyar.

Així doncs, la meva filla va viure una experiència que fins ara no havia viscut. La complicitat amb les seves companyes per fer-ho el millor possible, preparant el que havien de fer, dedicant-hi tot el dia, i havent-lo preparat durant els dies anteriors. Tot això, animades per les seves companyes més grans, (les que competeixen més “seriosament”) que van ser tot un exemple de camaraderia i motivació, amb càntics, aplaudiments, consells i sobretot la seva presència. Els pares també fèiem el nostre paper, donant suport d'un altre manera. Potser donàvem seguretat, i dotàvem al esdeveniment d'una certa importància per les nenes, que les feia estar més capficades en la competició. I la entrenadora, que ella sola, se'n va encarregar de les coreografies, dels vestits, del maquillatge, i dels retocs finals abans de sortir a competir. Una entrenadora acollidora gaire bé sempre, però al mateix temps, una entrenadora que imposa una disciplina final per tal que les nenes donin el millor de elles mateixes durant aquells pocs minuts que són jutjades, segurament per primer cop en la seva vida, per unes persones totalment desconegudes i implacables davant de qualsevol errada. Va ser un dia on la entrenadora, les nenes “grans” li van dir a les petites que les estimen i també li van dir a l'esport que practiquen que l'estimen. També es va aprendre a valorar la tasca les adversaris, ja que els aplaudiments a les adversàries que ho feien bé, va ser una cosa habitual durant tota la jornada.

La cançó d'avui no pot ser un altre que “we love you”, i suposo que no cal dir per quin motiu he escollit aquesta cançó. A mes a mes, es una cançó brillant i animada que va perfecte per reflectir tot el que varem viure, en el primer dia de competició i d'examen implacable de la meva filla, que ara sí, cada dia veig com es va fent gran.

Si escolteu aquesta cançó, s'hauria de fer amb els llums tancats i amb el so a tota canya.

Que en gaudiu.

ANY: 1986

Àlbum: The pacific age

ANY: 2004

Senzill: We love you

We love you

Més cançons i més informació.