08/11/2012:
No fa gaire, comentava
que de tant en trobes de cop amb el teu passat, i això em va passar
quan vaig veure que Skunk Anansie venien a tocar en directe a una
sala barcelonina (sala amb vocació provinciana que només utilitza
l'idioma de la metròpoli). Feia molt temps que no sentia parlar
d'aquest grup, cosa que demostra que estic molt fora de joc, ja que
durant aquest temps han publicat i han tocat arreu, fins el punt de
ser convidats a tocar en l'entrega de premis de la MTV de 2009. I
encara més temps que els vaig conèixer.
Els vaig conèixer
gràcies a la pel·lícula “Strange days”, una magnífica
pel·lícula que fa temps que no veig, però me la jugo i crec que és
una d'aquelles pel·lícules que encara superarien fàcilment la
prova del temps, sempre i quan no ens deixem enganyar per futileses.
La
banda sonora té entre altres cançons, “Selling
Jesus” de Skunk Anansie, que em va impactar molt. Era un grup de
rock “alternatiu” amb la presència de dos membres de raça
negre, cosa que encara avui, resulta força estrany en un grup de
rock. I la personalitat de la cantant (
SKIN)
resulta aclaparadora. Sense cap mena de dubtes, és d'aquelles
persones que veus un cop, i costa d'oblidar.
La veritat és que al
grup ja li vaig perdre la pista desprès d'aquesta magnífica cançó
dintre d'aquesta magnífica pel·lícula. Però de qui sí vaig tenir
notícies va ser de la
SKIN,
ja que va col·laborar amb un membre de
THE
PRODIGY, fent una cançó amb un vídeo clip que tots dos
aconseguien transmetre una forta sensació de maldat només amb la
mirada i unes estranyes pestanyes. Posteriorment, va caure a les
meves mans, un CD de la
SKIN
en solitari, i va resultar ser un d'aquells CD's imprescindibles per
a la vida humana, carregat d'emoció, sensibilitat i bellesa. Aquest
disc em va sorprendre molt, ja que aparentment, estava força
allunyat de l'actitud, que aparentment mostraven Skunk Anansie.
Amb motiu del concert
de Skunk Anansie a Barcelona, he investigat la historia d'aquest
grup, i com sembla que comença a ser una costum últimament, me'n
penedeixo força de no haver seguit a aquest grup, que té un molt
bon grapat de molt bones cançons, algunes fortes i agressives, i
altres tendres i belles. Presento dues cançons del grup. Primer, la
cançó que comentava abans “Selling Jesus” amb la versió de
vídeo de la pel·lícula “Strange days”. La segona, un directe
de 2009 de la cançó “Charlie big potato”, on podrem veure que
no han perdut gens d'energia. Però no oblidem que no sempre són
tant “canyeros”, tot i que segur que sempre saben ser molt
“canyeros”.
Ja sabeu, llums tancats
i el so a tota canya.
Que en gaudiu.
ANY:
1995
Àlbum:
Paranoid and Sunburnt
CD
Single: Selling Jesus
Selling
Jesus (Strange days)
ANY:
2009
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada