Dic que me sorprèn, perquè gràcies a les vagues (generales i no generales) avui tenim seguretat social, estatut dels treballadors, salari mínim interprofessional, i tot un seguit de drets i deures que els nostres avis van aconseguir amb molt més que esforç, i que en la última dècada i a passes de gegant, anem perdent legislatura rere legislatura.
Dependent
de a qui li ho preguntes, una vaga general serveix per quelcom o no
serveix per res. Si li preguntes a un grec, que en fan moltes i
munten un bon merder, et dirà que no serveixen per res. I no
serveixen per res, perquè tot i que fan molt soroll, en realitat són
4 los que paren i armen el merder. La majoria segueixen treballant o
recuperen el dia de vaga perquè pensen que la vaga no només no
soluciona res, sinó que a sobre aconsegueix que aquell mes, es cobri
menys. Això passa molt als països mediterranis.
Si
li preguntes a un francès, et dirà que no es pot viure sense elles,
ja que també en fan moltes, sense fer massa merder, però tothom
para, i aconsegueixen fer que els governs tirin en rere lleis
impopulars i probablement, poc efectives.
Una vaga general, si es fa bé (molta gent i poc merder) serveix per molt. Serveix per fer veure al governant de torn que l'efecte acció/reacció, existeix. Si no hi ha reacció, tard o d'hora hi ha una nova acció. Serveix per dir-li al governant de torn, que no pot anar més lluny. Serveix per mantenir viva la espurna de la justícia social. Serveix per mantenir la unitat, la dignitat i la autoestima de la classe obrera (que avui dia, ni tant sols és conscient que és classe obrera). Serveix per donar-nos força. I la historia ho demostra. Una vaga general, si es fa, i tant que serveix.
No
serveix quan es convoca i no es fa. És aleshores quan no només no
serveix, sinó que va en contra, donant arguments als gossos que
borden des de les grans corporacions empresarials de desinformació
(mitjans de comunicació) i comencen a escampar missatges que només
beneficien al seus amos (aquestes mateixes empreses desinformadores
al servei de les grans multinacionals anunciants) que el que volen és
que els treballadors no s'afiliïn, es divideixin i sobretot, no
reaccionin i no es mobilitzin.
Ho
fan de moltes maneres, entre elles, desacreditant les tasques i les
essències sindicals aconseguint coses com:
- Que es militaritzi a uns treballadors als que se'ls ha baixat el sou un 50% i se'ls ha augmentat la jornada laboral, i la majoria de la classe treballadora no només ho veu amb bons ulls, sinó que fins i tot, alguns voldrien que fiquessin a algú a la presó.
- O que es rebaixi el sou a uns treballadors (funcionaris) que ja tenen sous baixos, sense que aquesta mesura serveixi per reactivar cap sector econòmic, i la majoria de la classe treballadora ho vegi amb bons ulls.
- O defensar que les retallades en l'estat del benestar, són necessàries i que s'han de privatitzar els serveis públics (per beneficiar novament a grans multinacionals que vendran aquests serveis públics) i que la majoria de la classe treballadora ho vegi amb bons ulls.
També
ho fan, fomentant la idea del “de que serveix?” o “tots són
iguals” desmotivant al poble. D'aquesta manera, quan el poble
pensa “Per què he de votar?” “De què serveix mobilitzar-me?”
és quan encara és més fàcil fer coses, tan salvatges como oprimir
a uns treballadors amb la violència laboral diària i constant que
reben els treballadors. Quan els treballadors pensen “Per què he
d'anar a votar?” o “De què serveix mobilitzar-me?”, més aprop
estem d'una nova bofetada als nostres drets socials. Sense anar més
lluny, cada cop
veig amb més freqüència com treballadors critiquen a altres
treballadors per estar de baixa, o treballadors que volen igualar les
condicions laborals a la baixa, osia, que enlloc de voler,
reivindicar i lluitar pels privilegis d'altres treballadors, el que
volen és que
aquests privilegis es cancel·lin.
Potser
una vaga general no serveix de res, però a mi, si em serveix. A mi
em serveix per resistir. La resistència mai és inútil. És
l'enemic el que mina la nostra confiança en nosaltres mateixos,
convencent-nos de que la resistència, és inútil, i ens fa baixar
els braços.
Bé, avui m'he allargat massa i no parlaré ni del grup Simian Mobile disco ni de la cançó “I believe”. L'he escollit per això, perquè crec. Crec en les meves opcions, en les nostres opcions, i només si creiem en nosaltres, ens en sortirem. Si creiem en el que ens diuen “ells”, estem perduts, i condemnats a la misèria, condemnant als nostres fills. Si no creiem en nosaltres mateixos, acabarem com els protagonistes del vídeo-clip.
Si algú escolta
aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats, i el so a
tota canya.
Àlbum:
Attack Decay Sustain Release
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada