Ahir vaig estar pensant si parlar d'en Miguel Bosé, o no, buscant fotos i veient vídeos seus. Els meus dubtes venen perquè en Miguel Bosé, ocupa tots els llocs possibles dins de meu quadre de valoracions. Musicalment parlant, i des del meu punt de vista, a fet cançons bonissimes, bones cançons, cançons regulars, cançons que ni fu ni fa, cançons mediocres, males cançons i cançons desagradables (heu pensant algun cop la dificultat brutal que té fer una cançó desagradables? Doncs en Miguel Bosé és capaç de fer-les) En el terreny personal, quan parla de temes socials, és una persona que m’agrada escoltar-la. M’agrada el que diu, i com ho diu. Però en la vessant personal, em fa l’efecte, que és d’aquelles persones que és amic de tothom però amic de ningú, No sé, l’estic jutjant sense coneixe’l, i no faig ben fet, però és una persona que en el cara a cara, no em mereix confiança. No sé per què.
Així doncs parlar d’ell, depèn molt del meu estat anímic i finalment vaig decidir que no parlaria d’ell en aquesta ocasió. En realitat, el més probable, fos que el meu cap estigues més pendent de la vaga general que s’havia convocat per l’endemà (o sia, per avui) que no pas per futileses musicals.
I avui per què parlo d’ell, doncs? Ja es pot parlar de futileses musicals? Doncs parlo d’ells per dos motius. El primer és perquè putinejant el blog decidint si parlava d’ell o no, sense voler-ho, vaig enviar l’avís que havia fet un nou escrit, i en realitat no era cert. Així doncs, i per no decebre a la meva multitud de fans i seguidors, m’he decidit a fer un nou escrit, i “ell” és lo que tenia més a mà.
El segon motiu, és que crec que la vaga general d’avui, ha estat un fracàs absolut, i a més, el seguiment informatiu que s’ha fet de la vaga, ha estat tant parcial i tant manipulador, que m’he posat de molt mala llet. Així doncs, el millor que puc fer, és parlar de futileses musicals.
I per què volia parlar d’en Miguel Bosé? Doncs perquè demà dijous, hi ha un concert d’aquest cantant, i hi han cançons d’ell que m’agraden molt. La cançó que penjo, és el seu últim senzill, “Estuve a punto de...”, que tampoc no sé si m’acaba d’agradar. De moment sí, però sense exagerar. I tinc l’estranya sensació, que en un futur, pot arribar a ser una d’aquelles cançons “desagradables”.
La penjo per dos motius. La primera, ja que avui és dia de fracassos, en Miguel Bosé, va anunciar que després del seu CD “Papito”, obriria una nova etapa en la seva carrera fent coses molt diferents del les que havia fet fins aleshores. Doncs la veritat és que si el que volia fer era força diferent a tot el que havia fet fins aleshores, ha fracassat en el intent. El segon motiu, és que a la cançó d’avui, hi ha una clara aturada, cosa que avui, molts haurien d’haver fet en forma de vaga. Bé ja ens ho trobarem, i normalment, cada col·lectiu, té allò que es mereix.
ANY: 2010
CD: Cardio
Senzill: Estuve a punto de…
+01.jpg)
+01.jpg)
