A-HA - Stay on these roads

31/10/2009:

Fa pocs dies, el grup noruec A-Ha, ha anunciat que se separen i ho faran amb una ultima gira. Bé, els A-Ha no són un dels meus grups favorits, però si he de reconèixer que tenen un bon grapat de molt bones cançons. Per mi, cal destacar, que son alguna cosa mes que un grup de nens macos del nord d’Europa, i els seus temes acostumen a dir coses.

Bé, penjo una de les seves cançons, on mes es poden apreciar moments de bellesa remarcats per la veu de vellut del seu cantant.

Ja sabeu, llums tancats i el so a tota canya.
Que en gaudiu.

ANY: 1988

Àlbum: Stay On These Roads

Senzill: Stay on These Roads (Vídeo clip)

Més cançons i més informació.

A-HA

Nacionalitat: Noruega.
Web oficial: http://www.a-ha.com/
Webs d'interès: http://ca.wikipedia.org/wiki/A-ha

ANY: 1988

Àlbum: Stay On These Roads

01 - Stay On These Roads
02 - The Blood That Moves The Body
03 - Touchy!
04 - This Alone Is Love
05 - Hurry Home
06 - The Living Daylights
07 - There's Never A Forever Thing
08 - Out Of Blue Comes Green
09 - You Are The One
10 - You'll End Up Crying
11 - You'll Never Get Over Me

Senzill: Stay on These Roads (Vídeo clip)

ANY: 2001

Hunting high and low (live 2001)

 

DEPECHE MODE - Corrupt

30/10/2009

Sembla ser, que últimament la corrupció ens rodeja per totes bandes, i cada dia, ens despertem pensant quin serà el cas que es destaparà aquest dia. Només per fer una mica d’inventari, recordaré el cas del Palau de la Música Catalana, on els seus responsables, aprofitaven tot tipus de subvencions, per lucrar-se i per tenir a alguns polítics en deute, deixant-los diners pel finançament més o menys descarat dels seus partits polítics.

Per un altre banda, tenim un cas de corrupció urbanística que de moment, estan imputats l’alcalde de Santa Coloma de Gramenet (PSC), i dos històrics membres de CiU. Sembla que d’aquí poc també poden caure altres alcaldes, sembla que l’ex-alcalde i l’ex regidor d’urbanisme de Sant Andreu de Llavaneres (PP i PSC respectivament) I finalment avui ha començat a sentir-se que el cas també pot estar a Lleida.

I Ses Illes no es queden curtes, tot i que allà, sembla que això de la corrupció és un cas constant.

Però al país veí, la cosa també està ben plena de casos de corrupció. L’alcalde de El Ejido, la població més rica del país veí, també ha rebut la visita de la policia per registrar el seu despatx. I el Partit Popular, amb el cas Gürtel, tenen sota sospita a la meitat del Partit.

Recentment a Itàlia, el seu President, en Berlusconni, també ha estat esquitxat per assumptes de dubtosa ètica, però també és una cosa típica d’ell. A França també ha passat alguna cosa, i no fa gaire, a Anglaterra es va destapar l’escàndol de les dietes dels parlamentaris, inclòs el seu primer ministre.

I els meus estimats Depeche Mode, també parlen de corrupció, però d’un altre mena de corrupció. El cert és que fa unes setmanes que estic escoltant el seu últim disc, i és ple de cançons bonissimes, entre elles “Corrupt”, que és tan bona, que no sabia com fer-m’ho venir bé, per penjar-la. Ara Ja ho he fet. Per cert, a la versió “de luxe” de l’últim disc, hi han bonus track, que són senzillament genials. Us les recomano. De moment, una mica més de corrupció, que últimament, està molt de moda.

Ja sabeu, llums tancats i el so a tota canya.

Que en gaudiu.

ANY: 2009
Àlbum: Sounds of the Universe

Àlbum: Sounds of the Universe (Deluxe Box Set Edition)

Corrupt

Més cançons i més informació.

 

NITZER EBB - Lightning man

27/10/2009


No fa gaires dies, un amic meu ha estat pare d’una preciosa nena, i això és per celebrar-ho. Malauradament, el paper del pares dins del món de la música sempre és, o be de repressors intolerants, incapaços de comprendre els “profunds” problemes dels seus fill adolescents, o be d’uns pobres amargats que han fracassat en tot i que no tenen cap tipus d’ambició ni aspiració, vivint en un sense sentit la seva avorrida i miserable vida.

Però malauradament, també hi han casos on el paper dels pares, és realment dolent, ja que els pares també pateixen i també tenen els seus propis problemes, que no sempre saben solucionar, o simplement, no saben conviure amb ells, i és important com els fills reaccionen davant d’aquestes realitats dures. I és igual, amb quines edats ens enfrontem amb aquests problemes, depèn de les nostres circumstancies d’aquell moment concret.

Normalment, quan som petits veiem els pares tal com he descrit abans però també els veiem com uns ens indestructibles que passi el que passi, sempre sortiran en davant, i la veritat es que els pares som tant fràgils com qualsevol. Hi ha una cançó de Nitzer Ebb, que es la que penjo avui, que diu el següent “Baby come to Dady, Dady come to baby”, i això sempre m’ha cridat l’atenció.

Potser no te re a veure amb la estrenada paternitat del meu amic, o potser si, però se que aquesta cançó li agrada, i que intentarà ensenyar a la seva filla la musica que a ell li agrada.

Felicitant novament al meu amic, a la seva companya i sobretot donant la benvinguda a la Katia, penjo aquesta magnifica cançó, que no te res a veure amb ells , però ens agrada, oi, nou papà?

Ja sabeu, llums tancats i el so a tota canya.
Que en gaudiu.

ANY: 1990
Lightning Man

Més cançons i més informació.

PETER MURPHY - Cuts you up

24/10/2009:

Aquest proper dimarts, toca en Peter Murphy a la Sala Bikini de Barcelona. Aquest cantant ja veterà, no és precisament sant de la meva devoció, i cap dels seus projectes, mai m’ha atret massa. Els mítics Bauhaus, grup amb el que es va fer conegut, no m’agradaven massa, i ho veia tot cop una gran operació de marketing estranya. Després va fer el projecte de Dalí’s Car amb en Mick Karn, i ni tant sols amb aquest baixista que em té el cor robat, va acabar de convèncer-me. I en solitari, doncs la veritat, no l’he seguit massa i el que he sentit, tampoc m’ha semblat massa interessant d’inici.

Però sempre hi ha la excepció que confirma la regla, i això ho va fer amb la cançó “cuts you up”, que em va captivar des del primer cop que la vaig sentir. És un tema molt lineal sense massa efectes especials, però és que no els necessita. És una cançó molt fàcil d’escoltar, i al mateix temps no és gens previsible. Segur, si més no vull pensar-ho, que el proper dimarts estarà al repertori del concert (Potser hauria de dir tracklist? Mmmmmmmmmm ..................No)

Ja sabeu, llums tancats i el so a tota canya.
Que en gaudiu.

Nacionalitat: Anglaterra.
Web oficial: http://www.petermurphy.info/intro.html
Webs d'interès: http://es.wikipedia.org/wiki/Peter_Murphy

ANY: 1990

Àlbum: Deep

01 - Deep Ocean Vast Sea
02 - Shy
03 - Crystal Wrists
04 - Marlene Dietrich's Favourite Poem
05 - Seven Veils
06 - The Line Between the Devil's Teeth (And That Which Cannot Be Repeat)
07 - Cuts You Up
08 - A Strange Kind of Love" (Version One)
09 - Roll Call
10 - Roll Call (Reprise)

Senzill: Cuts You Up (Vídeo clip oficial)

01 - Cuts You Up (Edit)
02 - Roll Call (Reprise)
03 - Cuts You Up (LP Version)
04 - A Strange Kind of Love (Version II)

BAUHAUS

ESPERANT EL SEU MOMENT.

JAPAN - Alien

23/10/2009:


A primers d’aquest mes d’octubre, es va celebrar una nova edició del Festival de Cinema de Sitges, que ha tornat a ser descaradament fantàstic un altre cop. Aquest Festival, està dedicat al cinema fantàstic (encabint tot tipus de matisos) gènere cinematogràfic que acostuma a oferir-nos histories que són veritables bunyols amb l’excusa que com és fantasia (o ciència ficció) tot s’hi val. Però afortunadament hi han excepcions, i quan aquesta es produeix, normalment esdevé una gran pel·lícula.

Aquest any, el Festival de Sitges, ha volgut retre homenatge a la saga de Alien, que és una d’aquestes excepcions que de tant en tant ens ofereix aquest tipus de cinema, sobretot les dues primeres entregues, ben diferent l’una de l’altre. La primera és lenta (en el bon sentit de la paraula) obscura i obsessiva, que et fa estar en una calma tensa constant. Dirigida per en Ridley Scott (Blade Runner) va ser en el seu moment, una pel·lícula innovadora en molts aspectes. La segona, "Aliens" és trepidant, amb una acció que no deixa espai a la calma tensa, i passa directament a l’estress. La resta de la saga és prescindible, però es pot veure molt bé.

Alien, també és el títol d’una cançó de Japan del seu disc “Quite life”. Aquest disc, és un d’aquells discos que per mi, haurien d’emmarcar-se i exposar-se en un museu. És una genialitat des de la primera nota fins la última, on podem gaudir de la veu d’en David Sylvian, el baix d’en Mick Karn (per mi un dels dos millors baixistes del món) i en general de tota l’atmosfera que creen la resta del grup. Aquest disc ens porta directament a moment d’extrema bellesa i sense ser un disc trist, també té moments d’extrema tristesa.

Malauradament no he trobat cap vídeo a la xarxa, i m’he l’he hagut de fer jo, i he aprofitat per fer un homenatge a “Alien”, una saga formidable, i un homenatge a Japan.

Per cert, en Mick Karn ha retardat la publicació de seu nou disc, però el podeu comprar ja, a la seva plana web.

Ja sabeu, llums tancats i el so a tota canya.
Que en gaudiu.

ANY: 1979
Àlbum: Quite Life


















Alien (Vídeo clip no oficial)

Més cançons i més informació.

JAPAN

Nacionalitat: Anglaterra.
Web oficial:
Webs d'interès: http://ca.wikipedia.org/wiki/Japan
http://www.nightporter.co.uk/
http://www.lifeintokyo.net/

ANY: 1979
Àlbum: Quite Life

01 - Quiet Life (Sylvian) 4:52
02 - Fall In Love With Me (Sylvian) 4:37
03 - Despair (Sylvian) 6:01
04 - In Vogue (Sylvian) 6:36
05 - Halloween (Sylvian) 4:26
06 - All Tomorrow's Parties (Reed) 5:43
07 – Alien (Sylvian) 5:07 (Vídeo no oficial per ntne)
08 -  The other side of life (Sylvian) 7:29


ANY: 1981
Àlbum: Tin Drum


01 - The Art Of Parties (re-recorded version)
02 - Talking Drum
03 - Ghosts
04 - Canton
05 - Still Life In Mobile Homes
06 - Visions Of China
07 - Sons Of Pioneers
08 - Cantonese Boy

Senzill: Visions of China


A: Visions Of China 3.35
B: Taking Islands In Africa (remix) 4.53

Maxi: Visions of China


A: Visions Of China 3.35
B: Swing 6.25

ANY: 1983
Àlbum: Oil On Canvas


01 - Oil On Canvas
02 - Sons Of Pioneers
03 - Gentlemen Take Polaroids
04 - Swing
05 - Cantonese Boy
06 - Visions Of China
07 - Ghosts
08 - Voices Raised In Welcome, Hands Held In Prayer
09 – Nightporter
10 - Still Life In Mobile Homes
11 - Methods Of Dance
12 - Quiet Life
13 - The Art Of Parties
14 – Canton
15 - Temple Of Dawn

DAVID SYLVIAN

ESPERANT EL SEU MOMENT.

CLUB SUPER 3 - Tots som súpers

27/10/2009:

Després d’uns dies barallant-me amb el meu ordinador que s’havia espatllat, puc tornar a penjar cançons d’aquelles que tant m’agraden. Aquest cop li toca al Club Súper 3, ja que el passat cap de setmana, van fer la festa anual d’aquest club, i evidentment, ens hi va tocar anar.

Pels avorrits adults com jo, la festa no es massa engrescadora, però els infants s’ho passen pipa, fent coses que a casa consideren que són molt avorrides.

El Club Súper és important pels nostres infants, ja que ajuda a que la nostra llengua es normalitzi dins de la població més petita, i a més, fomenta tot un seguit de valors molt positius, que no tots els clubs similars d’altres cadenes, fomenten.

Però a més, últimament, s’han acompanyat d’un repertori de cançons força encertades i ben fetes. Que són molt efectives, fins al punt, que estic segur que cantades en un altre idioma i per un altre estil de personatges o de grup, tindrien més valor del que se’ls hi dona. S’ha de felicitar a en Marc Parrot per la feina feta.

En aquest cas, penjo, el que podria ser l’himne actual del club, i després d’uns dies, on he estat histèric per culpa del meu pobre i vell ordinador, paga la pena per un dia, ser positiu i mirar la vida amb esperança.

Ja sabeu, llums tancats i el so a tota canya.
Que en gaudiu.


ANY: 2006

Àlbum: Benvinguts al Club

Tots som súpers (Vídeo clip)


Més cançons i més informació.

CLUB SUPER 3

Nacionalitat: Països Catalans.
Web oficial: http://www.super3.cat/psuper3/sp3Seccio.jsp?seccio=home
Webs d'interès: http://ca.wikipedia.org/wiki/Club_Super3#Benvinguts_al_Club_.282007.29

ANY: 2006

Àlbum: Benvinguts al Club

01 - Benvinguts al Club
02 - Tots som súpers
03 - Dibuixos en un món estrany
04 - Tinc la clau
05 - L'amor no té cap ni peus
06 - La festa
07 - Apaga la tele
08 - Ningú no m'entén
09 - Per vosaltres, Sr. Pla
10 - Somiatruites
11 - Per molts anys
12 - Roc t' estimem(versió instrumental)

MARC PARROT

ESPERANT EL SEU MOMENT.

MECANO - Me cuesta tanto olvidarte

13/10/2009:

El passat mes de setembre va començar a representar-se a Barcelona, un musical basat en les cançons de Mecano. Diuen que està molt bé i que és força entretingut, però a mi no m’hi veuran. No per re especial, ja que Mecano, en línies generals m’agrada, però és un espectacle que no em crida.

Mecano van començar amb una imatge New Romantic, fregant el mal estil, encara que algun cop van aconseguir portar bones pintes. Tot i començar amb una cançó un pel estranya, van rebre un potent suport per part de la seva discogràfica, i van aconseguir que el producte Mecano es vengués molt bé.
El seu primer disc era d’allò que es diu frec. Fa molt temps que no el sento, però el recordo excessivament fresc, amb bones cançons, però pensades per uns músics massa inexperts i massa joves. En definitiva, van aconseguir vendre, però no es van guanyar el respecte del públic. De fet, el directe no em va acabar de convèncer.

Amb el temps, van aconseguir vendre més i ser respectats, i fins i tot tenir prestigi amb uns directes més convincents.

Avui, no sé fins a quin punt tenen prestigi.

Bé, he escollit una cançó al atzar, de les que m’agraden, que són moltes, però Mecano, pel meu gust, també té algunes cançons que són veritables trunyos musicals insuportables i insofribles. La cançó “guanyadora” a estat “Me cuesta tanto olvidarte”

Ja sabeu, llums tancats i el so a tota canya.
Que en gaudiu.

ANY: 1986

Àlbum: Entre el suelo y el cielo.

Senzill: Me Cuesta Tanto Olvidarte (J.M. Cano) 2:53

Me cuesta tanto olvidarte (directe)

Més cançons i més informació.

MECANO

Nacionalitat: Espanya. Web oficial: http://www.mecano.net/
Webs d'interès: http://www.publispain.com/mecano/biografia.htm
http://www.zonamecano.com/indexMCN.html
http://www.grupomecano.com/index.php

ANY: 1986

Àlbum: Entre el suelo y el cielo.

01 – Ay, Qué Pesado (I. Cano) 3:58
02 – Angel (I. Cano) 4:28
03 – Hijo de la Luna (J.M. Cano) 4:21
04 – 50 Palabras, 60 Palabras ó 100
05 – Te busqué (I. Cano) 2:55
06 – Me Cuesta Tanto Olvidarte (J.M. Cano) 2:53
07 – No Tienens Nada que Perder (I. Cano) 3:00
08 – Las Curvas de Esa Chica (I. Cano) 3:09
09 – No es Serio Este Cementerio (J.M. Cano) 4:25
10 – Cruz de Navajas (J.M. Cano) 5:02
11 – Las cosas Pares (I. Cano) 2:25
12 – Esta es la Historia de un Amor (I. Cano) 3:59

Senzill: Me Cuesta Tanto Olvidarte (vídeo no oficial)

01 – Me Cuesta Tanto Olvidarte (J.M. Cano) 2:53

02 – Angel (I. Cano) 4:28

Me cuesta tanto olvidarte (directe)

ANY: 1988

Àlbum: Descanso dominical.

01 – El cine

02 – No hay marcha en Nueva York

03 – Mujer contra mujer

04 – Los amantes

05 – La fuerza del destino

06 – Quédate en Madrid

07 – Laika

08 – El blues del esclavo (Version tango)

09 - “Eungenio” Salvador Dalí

10 – Por la cara (Instrumental)

11 - Un año más

12 – Héroes de la Antártida

13 – Hermano sol, hemana luna

14 – Fábula

Senzill: Un año más

01 – Un año más

02 – Por la cara (Instrumental)

ATAHUALPA

11/10/2009:

Demà és el dia que molts celebren la trobada entre dues cultures, i ho celebren amb l’alegria i l’orgull de qui creu que ha fet coses importants i que per això és envejat. Demà, sense cap tipus de complexos, molts estaran contents del que es celebra veient que tot va anar bé, tot va bé i tot anirà bé.

Curiosament, no tothom pensa el mateix. No tothom pensa que aquell encontre entre dues cultures (eren més de dues) va ser positiu. De fet pensen que va ser una gran catàstrofe, i és que molts sabem com se les gasten alguns, quan decideixen que ells són millors i més “universals” que ningú.

Demà, altres pobles, celebrarien el que s’hagi de celebrar, però segur, que tindrien un moment, per demanar perdó, enlloc d’anar pel món, com si fossis els amos del món.

Bé, com he dit abans, no tothom pensa que el que va passar fa una mica més de 500 anys va ser bo, i són precisament els de la cultura “trobada” (i que no tenien cap ganes que els “trobessin”) els que se’n recorden dels genocidis i exterminacions massives, dels esclavatges, i les conversions “voluntàries” al catolicisme. I encara ens hem de sentir, per part d’algun rei, que “el castellano jamas fue impuesto a nadie”.

Qui ens fa recordar que el món no és tant maco com els que demà celebren coses, són un grup peruà afincat a Itàlia, que van aconseguir fusionar la electrònica amb la sonoritat de la música andina, i ho van fer sense perdre identitat, i reivindicant la seva cultura. I ho van fer bé, amb un so contundent i sense nostàlgies barates que no porten enlloc, però sense amagar-se de re i amb el cap ben alt. Això sí, segurament haurien de millorar la posada en escena i les coreografies.

Dedicat als que demà, tenen alguna cosa a celebrar.

Ja sabeu, llums tancats i el so a tota canya.
Que en gaudiu.

Nacionalitat: Perú / Itàlia.
Web oficial:

Webs d'interès:

ANY: 1990

Maxi: Ultimo Imperio

01 – Ultimo imperio 6:55 (Persi / Collino / Gemolotto)
02 – Ultimo imperio (tendenthia mix) 8:35 (Persi / Collino / Gemolotto)
03 – Ultimo imperio (Reprise) 2:55 (Persi / Collino / Gemolotto)

Ultimo imperio (Versió curta – Actuació a la RAI)

KAJAGOOGOO - The lion's mouth

07/10/2009:

Aquests últims dies, hem vist amb sorpresa lo del lleó de La Sénia. Bé. Jo ja he dit el que pensava aquí. En definitiva, tot el tema d’aquest “lleó” a les nostres terres, és força estrany, tant com veure un grup liderat per un paio que toca el Chapman Stick. Aquest paio no és un altre que en Nick Beggs, i ja vaig parlar d’ell i el seu instrument (mal pensats) quan vaig parlar dels Ellis Beggs and Howard.

Kajagoogoo va ser un grup amb dues etapes clarament diferenciades. La primera, amb un líder que es pensava que era el rei del mambo, i no n’hi havia per tant. I la segona, sense aquest líder i liderat pel baixista que toca el chapman stick, superant clarament la primera etapa. Els Kajagoogoo van tenir de productor al Nick Rhodes, teclista de Duran Duran, i la veritat és que en un principi, durant el regnat d’aquest líder que després els va deixar tirats, semblaven els germans petits de Duran Duran. Petits en tot. En talent, en imatge, etc..

Però el segon disc del grup, amb el lideratge del Nick Beggs, van fer un disc, que no va tenir masses vendes, però qualitativament era molt millor que el primer. Si més no així ho recordo. No en tinc cap dels dos (ni el tercer tampoc) però me’ls van deixar, i recordo escoltar molts cops el segon disc. A més, els tres senzills d’aquest segon disc, són molt bons, i ves per on, oh quina casualitat, un es titula “the lion’s mouth”. Em començat parlant d’un lleó, i acabem parlant d’un lleó (que bé que quadro les coses, ja, ja)

Per cert, com sembla habitual últimament, els Kajagoogoo, s’han tornat a reunir per fer una gira.

Ja sabeu, llums tancats i el so a tota canya.
Que en gaudiu.

ANY: 1984

Àlbum: Islands

ANY: 1984

Àlbum: Extra play

Senzill: The lion's mouth

The lion's mouth

Més cançons i més informació.

 

KAJAGOOGOO

Nacionalitat: Anglaterra.
Web oficial: http://www.kajagoogoo.com/
Webs d'interès:
ANY: 1984

Àlbum: Islands

01 - The lion's mouth

02 - Big Apple
03 - The Power To Forgive
04 - Melting The Ice Away
05 - Turn Your Back On Me
06 – Islands
07 - On A Plane
08 - Part Of Me Is You
09 - The Loop.CD Bonus:
10 - Turn Your Back On Me (Thompson & Barbiero US Mix)
11 - The Pump Rooms Of Bath
12 - The Garden (instrumental)
13 - Monochromatic (live)
14 - Big Apple (metro mix)
15 - The Lions Mouth (beast mix)
16 - Turn Your Back On Me (extended mix)

ANY: 1984

Àlbum: Extra play

01 - Turn Your Back On Me
02 - The Power To Forgive
03 - Big Apple
04 - Melting The Ice Away

05 - The lion's mouth

06 - Turn Your Back On Me (flipped disc mix)

Senzill: The lion's mouth

01 - The lion's mouth

02 – The garden

EL AVIADOR DRO - Himno aéreo

04/10/2009:


Aquest cap de setmana, s’ha celebrat a Barcelona la “Red Bull Air Race”, que diuen que és la F1 de l’aviació. Crec que exageren, però el que és cert, és que genera expectació, i les platges de Barcelona s’omplen per veure aquest espectacle d’acrobàcies aèries. Aquesta cursa m’ha fet pensar amb El Aviador Dro y sus Obreros Especializados.

El Aviador Dro y Sus Obreros Especializados, és un grup molt important en el panorama de la música espanyola. Ja que si bé, no han conquerit mai les llistes de vendes, han mostrat una iniciativa i una empenta, que va servir per crear un dels primers segells discogràfics independents, amb èxit econòmic, i des d’aquí, fomentar les bases per fer que el pop i el rock fet a Espanya i en castellà, deixés de ser una espanyolada, per passar a ser una cosa que el públic es prenia seriosament.

Artísticament, El Aviador Dro y sus Obreros Especializados, tenien (i tenen) una proposta que va enllà de la música, ja que creen tot un programa de declaració de principis sobre les posicions que pren el grup davant diferents aspectes de la vida. És inevitable la comparació amb Devo, ja que per mi són molt similars, encara que potser el Aviador Dro, en l’espectre visual m’agraden més i es creuen més el rotllo de la ciència ficció, i els Devo, es deixen seduir massa pel punk.

Ja que la Red Bull Air Race, m’ha servit d’excusa per presentar a El Aviador Dro y sus Obreros Especializados, tot dins d’un ambient aeronàutic, la cançó que presento és “Himno Aereo”. Un Playback de l’època, i un directe a Lima del l’any 2005.

Ah! Per cert, no fa gaire, van ser per les nostres terres, i jo sense saber-ho.

Ja sabeu, llums tancats i el so a tota canya.
Que en gaudiu.

ANY: 1985
Àlbum: Cromosomas salvajes











Senzill: Himno Aéreo












Maxi: Himno aereo

Himno Aéreo

ANY: 2005
Himno aéreo (directe pirata a Lima)

Més cançons i més informació.

EL AVIADOR DRO

Nacionalitat: Espanya.
Web oficial: http://www.aviadordro.es/
Webs d'interès: http://www.aliencenter.de/nuclearsi/index.htm

ANY: 1982
Senzill: Nuclear, Sí




A1 - Sintonía del refugio atómico
A2 - Nuclear sí
B1 - El retorno de Godzilla
B2 - Varsovia en llamas

ANY: 1985
Àlbum: Cromosomas salvajes

01 - Himno Aéreo

02 - La ciudad en movimiento
03 - Cromosomas salvajes
04 - El color de tus ojos al bailar
05 - Aterriza en mí
06 – Aelita
07 - Autoduelo

Senzill: Himno aéreo















01 - Himno Aéreo
02 - Aterriza en mí

Maxi: Himno aéreo (playback)















01 - Himno aéreo
02 - Autoduelo (remix)

ANY: 2005

Himno aéreo (directe pirata a Lima)

ANY: 2009
Àlbum: Yo, Cyborg

01 - Otro Mundo Mejor
02 - Yo, Cyborg
03 - Darwin y yo
04 - La zona fantasma
05 - Telepatía
06 - Inteligencia Artificial
07 - La única solución es la venganza
08 - Arkángel
09 - Ondina
10 - Baila la guerra
11 - Programa en espiral
12 - La chica de plexiglás
13 - El color de tus ojos al bailar
14 - Tierra plana
15 - Radiante
16 - Gort
17 - Candidato futurista
18 - Nuclear sí


ANY: 2009
Senzill: Otro Mundo Mejor



01 - Otro Mudo Mejor (Nuevo)
02 - Nuclear, Si. Por supuesto (2009)