INXS – Shine like it does

27/04/2014:

El passat divendres va morir en Tito Vilanova, un ex-entrenador del Barça força peculiar. Va arribar al Barça per la porta de darrera, i amb la seva feina i la seva manera de ser, es va fer molt estimat per tothom. En Tito Vilanova era una persona brillant. D'una brillantor peculiar, que la majoria no sabríem veure i que altres no podríem veure i fins i tot, alguns no van voler veure.

No va ser fins que un altre persona brillant ens el va mostrar, i va ser al costat d'aquesta altre brillantor que varem poder veure la brillantor d'en Tito Vilanova. S'ha de ser molt brillant, per aconseguir que la brillantor del seu company i amic, Pep Guardiola, no t'eclipsi.

Malauradament, la injustícia constant que és la vida, el va apartar del camí que s'havia guanyat per fer que la seva brillantor es fes visible arreu, i per tothom. Just quan semblava que la vida li donava tot allò que li havia negat, finalment la vida li va negar tot. Una crueltat màxima.

Cada dia es produeixen injustícies similars i fins i tot, pitjors, i és quan una persona mediàtica com en Tito Vilanova pateix aquesta injustícia, ens en adonem que aquestes coses passen i som conscients del que tenim, i del fàcil que és que tot s'en vagi

Des d'aquí, voldria tenir un record per en Tito Vilanova i per totes les persones que pateixen malalties que són la expressió directe de la crueltat.

Un altre cosa en la que m'ha fet pensar la mort d'en Tito Vilanova, es sobre a quin costat de la vida som. Vull dir que tot tenim punts foscos i tots ens equivoquem i tots fem malifetes de tat en tant, però altres, viuen en una constant errada d'una manera que sembla n'estiguin orgullosos i tot.

Em refereixo a que hi han institucions que s'han omplert la boca amb paraules com “dolor”, “respeto”, “gran perdida”, però que el seu dia van fer el que van fer, no van demanar perdó i ara ja no hi són a temps. Que es fiquin les seves paraules de condol on els hi càpiga.

La cançó escollida avui, és “Shine like it does”, per ressaltar la brillantor d'en Tito Vilanova i de la gent que pateix aquestes malalties, i d'en Michael Hutchence, el cantant de INXS (els que van fer aquesta cançó) i que també ens va deixar quan la seva brillantor començava a fer-se imparable arreu. En el seu cas, per això, no va ser per una injustícia de la vida, però el fet és que ens va deixar.

Aquesta cançó, forma part d'un disc BONISSIM (Listen like thieves) que també tenia una brillantor que molts no van saber veure. És un dels discos, que més cops dec haver sentit.

Si escolteu aquesta cançó, s'hauria de fer amb els llums tancats i amb el so a tota canya. Què en gaudiu.
Que en gaudiu.

ANY: 1985

Àlbum: Listen like thieves

Shine like it does

Més cançons i més informació

RADIO FUTURA – Annabel Lee

23/04/2014:

Avui, per Sant Jordi, toca regalar roses i llibres. Alguns anys he “tegalat” flors, aquest any toca un relat del l'Edgar Alan Poe, que en el seu dia van musicar Radio futura. Radio Futura, va agafar aquest text, i li va posar musica d'una manera magistral. Text i música casen perfectament creant un conjunt molt ben fet.

Bon Sant Jordi a tothom

Si algú escolta aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats, i els so a tota canya.

Què en gaudiu.

ANY: 1987

Àlbum: La canción de Juan Perro

Annabell Lee

Més cançons i més informació

DEPT. – Sensacions (Directe televisiu - 2011)

19/04/2014:

Després de 18 anys i 11 mesos, he canviat d'empresa. No ho he fet voluntàriament, i tot ha estat un proces confús i precipitat.

El començament de tot, ve donat per la aparença que la meva antiga empresa, podria tenir seriosos problemes de liquiditat, tot i que costava de creure, ja que érem un número important de persones les que portàvem a les arques de l'empresa una benefici econòmic molt eficient i important. Si a més li sumem que ningú estava de braços creuats i la realització d'hores extres era una pràctica habitual, la cosa ja és fa molt difícil de creure que hi haguessin dificultats econòmiques. I l'ultim punt que fa dubtar d'aquestes dificultats, és que tots els clients de l'empresa, eren (o són) grans multinacionals de solvència contrastada. Però la veritat, és que portàvem anys patint retards en el pagament de nòmines i altres despeses. Així doncs, és fa difícil dir quina era (o és) la realitat financera d'aquesta empresa.

Tot va anar molt ràpid, com he comentat abans. Vaig començar el mes, pensant que encara duraria molts anys en aquella empresa. Després vaig començar a organitzar una vaga (per si no ho recordeu, era membre del comitè d'empresa) Més tard. Ens subroguen a uns quants a una altre empresa del grup empresarial, i finalment, uns quant hem estat rescatats per una empresa de la competència.

Un cop l'ultim pas s'havia anunciat i tots sabíem el que això volia dir, vaig tenir una barreja de sensacions molt estranya.Des de la “satisfacció” personal de haver encertat com acabaria tot, després de haver-ho dit molts cops, i que ningú m'hagués fet cas. Era aquella sensació que sentim quan diem allò de “t'ho vaig dir, i no em vas fer cas”.

Un altre sensació que tenia, era la d'abandonament dels meus companys. Era una sensació molt desagradable que em feia sentir insolidari, com el capità que abandona el vaixell que s'està enfonsant. No tinc motius per tenir aquesta sensació, ja que en tot cas, com he dit abans, era un mariner que li deia al capità, que si seguia en aquell rumb, el vaixell s'enfonsaria.

I l'ultima sensació era la d'alleujament, ja que quan semblava que tot acabaria molt malament per tothom, i veient com començaven a quedar-se pel camí altres companys i companyes, he sigut dels afortunats que en l'ultim moment, he pogut escapar-me, no per voluntat pròpia, sinó perquè altres m'han empés, i puc seguir treballant com fins ara, amb l'esperança que l'angoixa de saber quin dia cobraríem cada mes, s'ha acabat.

La cançó d'avui doncs, és “Sensacions” de Dept. És tracta d'una cançó d'aquelles difícils, ja que és d'aquelles a mig temps, en la que es necessita la col·laboració de que escolta la cançó, per tal de sincronitzar-se amb ella. Poso un directe televisiu de l'any 2011. Dept. És un grup pel que hi tinc una especial simpatia, i penso que no té el reconeixement que es mereix.

Si algú escolta aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats, i els so a tota canya.

Què en gaudiu.

ANY: 2003

CD: Sensacions

ANY: 2011

Sensacions (directe televisiu - 2011)

Més cançons i més informació.

DE/VISION – Love will find a way

13/04/2014:

Aquesta setmana, una representació del Parlament de Catalunya, s'ha dirigit als “diputados” del Congreso, per tal de defensar el traspàs de la competència de referèndums a la Generalitat de Catalunya. És una passa més per tal que d'aquí alguns dies, setmanes o mesos, quan els catalans ens tinguem de dirigir a la comunitat internacional, per que es posin del nostre cantó, els haurem de convèncer que hem fet tot el que es podia fer per fer-ho d'una forma normal i serena.

Bàsicament ens haurem de guanyar unes simpaties que ara no tenim i que els espanyols si tenen, ja que ells tenen un cos diplomàtic i nosaltres no. La veritat és que els espanyols ens ho estant posant fàcil, incomode, però fàcil. Negant-se a parlar seriosament del conflicte, argumentant una inflexibilitat de la “Constitución” que no s'aguanta per enlloc, ja que quan és la Sra. Merkel la que demana que es canvii la “Constitucion”, no hi ha cap problema. No deixant-nos votar, tard o d'hora, la seva potència diplomàtica no podrà suportar-ho i haurà de començar a donar explicacions que els hi serà mol incomode de donar.

Aquesta setmana hem fet una passa més, petita, però important per tal que la democràcia trobi el camí de fer-se realitat i amb una mica de sort, ens podrem alliberar d'aquells que s'omplen la boca de democràcia, però que s'ha de recorre a la justícia argentina, per poder jutjar als feixistes.

La democràcia real, trobarà el camí per tirar endavant. Hi haurà un dia, espero que no massa llunyà, que la comunitat internacional no podrà mirar cap una altre direcció, i haurà d'implicar-se. I aprofitant que d'aquí un més, DE/VISION estarà tocant en directe a Barcelona, presento la cançó, titulada “Love wil finf a way”. En el seu cas, parlen de l'amor. Jo parlo de la democràcia,

Sigui com sigui, nosaltres seguim endavant i DE/VISION també, celebrant 25 anys d'historia, amb molts formats provats.

Si algú escolta aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats, i els so a tota canya.

Que en gaudiu.

ANY: 2006

Àlbum: The best of . . .

CD-Single: Love will find a way

Love Will Find A Way

Més cançons i més informació.

ANI LORAK - Shady lady (Live 2011)

30/03/2014:

Tenir raó no vol dir que es poden fer les coses de qualsevol manera, tant el les “grans” coses com en les “petites”. Quan estava pensant en fer aquest escrit, em vaig assabentar que havien acomiadat a un companys per raons justificades. Com havia passat? Doncs aquest company, carregat de raó i de raons, va decidir fer una queixa contundent i inequívoca de la injustícia que estava patint en el seu lloc de treball. Que quedi clar. Aquest company tenia tota la raó, i ningú pot negar-ho. Té raó i fins i tot té motius justificats per queixar-se com ho ha fet. Va enviar un escrit deixant clara la seva indignació i fruit de la seva desesperació. L'escrit era carregat d'agressivitat que els que d'una manera o altre, són culpables de la seva situació, han trobat arguments per acomiadar-lo, amb una mà davant i una darrera. Així doncs, aquest company, després de ser maltractat, serà acomiadat per queixar-se, tenint tota la raó del món per queixar-se, i el seu acomiadament, justificat. Tenint la raó, no ha fet les coses com les havia de fer, i per tant ha perdut els arguments que li donaven la raó.

L'altre demostració d'això la tenim en el conflicte entre Ucraïna i Rússia. De entrada hem de tenir present que un país on el cap de la oposició pot ser segrestat, torturat i mutilat per un grup de delinqüents, deixa entreveure que la democràcia no funciona gaire bé en aquell país. Però per altre banda, la revolució ucraïnesa, és realment estranya. Si més no, jo no m'imagino que a casa nostra s'iniciés una revolució, pel fet que enlloc de fer un pacte comercial amb un país, es fes amb un altre país. Així doncs, és cert que és possible que el poble d'Ucraïna necessites canviar de govern, però com ho ha fet, i pels motius que ho ha fet, fa que la seva “raó” perdi força i credibilitat.

I aprofitant aquest desori de revolució, una part del que era dins de Ucraïna, Crimea, ha decidit tirar pel dret marxant d'Ucraïna i tornar a la Mare Rússia. Per raons històriques i culturals, el més normal de món és que Crimea fos una part de Rússia i no d'Ucraïna. Fins i tot, després de la bogeria col·lectiva ucraïnesa, aquests van decidir reprimir a la població russofona (un 80%) treien el rus com idioma oficial en aquesta península. Si les coses s'haguessin fet bé crec que ningú podria posar en dubte, la voluntat del poble de Crimea de tornar a la mare Rússia. Però com les coses s'han fet malament, amb soldats armats i ocupant territori que oficialment no els hi correspon, doncs tot i tenir tota la raó, la comunitat internacional, no els hi reconeix aquesta “raó”. És veritat que al poble de Crimea, segurament se la porta fluixa el que pensi la comunitat internacional, ja que tenen del seu costat, als Russos, que tal i com va dir un amic meu, són “el primo de Zumosol”. Les coses sempre s'han de procurar fer bé, i el fet de tenir la raó no t'empara per fer les coses de qualsevol manera.

Ja que parlem d'Ucraïna, em dona la oportunitat de parlar de la Ani Lorak, que em té el “cor” robat, i que per sort té una cançó magnifica (potser en té més, però no les conec) És la cançó “Shady lady”, que va presentar a Eurovision al 2008. Ja he parlat d'aquesta cançó, i en el seu dia, vaig dir que era una llàstima haver-la fet tan curta, i que era una cançó que demanava a crits, una mica més de durada. Sembla que em van fer cas, i en un directe de 2011, la van fer més llarga i un pel més rockera. Tot plegat, demostra que els Ucraïnesos, quan volen, saben fer bé les coses, tot i que el maquillatge que porta aquesta preciositat de la que estic “perdudament enamorat”, no és el més encertat, però la seva bona veu i presència ho supleixen tot, encara que no lo suficient, per fer que el públic ucraïnès, es desmeleni una mica. Veien vídeos de directes a Ucraïna, el públic ucraïnès, és realment fred.

Si algú escolta aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats, i els so a tota canya.

Què en gaudiu!!

ANY: 2008

Àlbum: Shady lady

ANY: 2011

Shady lady (Live 2011)

Més cançons i més informació

MIKE OLDFIELD - Five miles out

16/03/2014:

Fa una mica més d'una setmana que va desaparèixer misteriosament un avió de passatgers, que sortia de Kuala Lumpur (Malàisia) i que tenia Beijing (Xina) com a destí. Concretament era un Boeing 777, amb 239 persones. Desprès d'una setmana buscant i buscant, encara no se sap que ha passat i el misteri es va fent gran. Un avió d'aquestes característiques, amb tota la última tecnologia incorporada, d'unes línies aerees d'un país potent i prosper, amb destinació a la capital de la gegantina Xina, sembla mentida que hagi desaparegut així com així.

Ara sembla que el pilot de l'avió, va segrestar-lo però no se sap exactament amb quin objectiu. El copilot també sembla que té “motius” per fer una cosa així, i a última hora, es veu que han descobert que viatjaven dos iranians amb passaports falsos. Tot i aquestes teories d'última hora, hi ha un altre teoria sobre el fet que podria ser que l'avio fos abatut. Malauradament, no és una cosa tant estranya, ja que de tant en tant passa. Veurem aquest misteri com acaba, i com es resolt.

Amb el màxim respecte per les persones que han patit o estan patint aquest misteri, aprofito per posar “Five Miles Out” de Mike Oldfield, per mi una obra mestres que no va ser entesa pels propis fans de Mike Oldfield quan va ser publicada, Deien que era massa comercial. És un cançó i un vídeo amb clares reminiscències aerees. Llàstima que el so de vídeo no sigui prou bo.

Si algú escolta aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats, i els so a tota canya.

Què en gaudiu!!

ANY: 1982

Àlbum: Five miles out

Five miles out

Més cançons i més informació

MIKE OLDFIELD

Nacionalitat: Anglaterra

Web oficial: http://mikeoldfieldofficial.com/

Webs d'interès:

ANY: 1982

Àlbum: Five miles out

Cara A

01 - Taurus II

Cara B

01 - Family Man

02 - Orabidoo

03 - Mount Teide

04 - Five miles out

ORCHESTRAL MANOEUVRES IN THE DARK (OMD) - We love you

09/03/2014:

Fa quinze dies, la meva filla gran, va participar en la seva primera competició de twirling. Quina diferència entre aquest club, el Costa Brava i en el que estava abans. Mentre en el d'abans va estar-hi dos anys sense evolucionar gens, en aquest va aprenent noves tècniques i ja competeix. És la diferència entre estimar el que es fa o no estimar-ho. En aquest cas, el club on es ara, estimen a les nenes i estimen l'esport que practiquen. El seu objectiu és practicar l'esport i aprendre'l, i desprès d'això, si es guanya, millor. En el seu anterior equip, no estimen a les nenes per elles mateixes, i no estimen el esport. En l'anterior equip, el que estimen és guanyar.

Així doncs, la meva filla va viure una experiència que fins ara no havia viscut. La complicitat amb les seves companyes per fer-ho el millor possible, preparant el que havien de fer, dedicant-hi tot el dia, i havent-lo preparat durant els dies anteriors. Tot això, animades per les seves companyes més grans, (les que competeixen més “seriosament”) que van ser tot un exemple de camaraderia i motivació, amb càntics, aplaudiments, consells i sobretot la seva presència. Els pares també fèiem el nostre paper, donant suport d'un altre manera. Potser donàvem seguretat, i dotàvem al esdeveniment d'una certa importància per les nenes, que les feia estar més capficades en la competició. I la entrenadora, que ella sola, se'n va encarregar de les coreografies, dels vestits, del maquillatge, i dels retocs finals abans de sortir a competir. Una entrenadora acollidora gaire bé sempre, però al mateix temps, una entrenadora que imposa una disciplina final per tal que les nenes donin el millor de elles mateixes durant aquells pocs minuts que són jutjades, segurament per primer cop en la seva vida, per unes persones totalment desconegudes i implacables davant de qualsevol errada. Va ser un dia on la entrenadora, les nenes “grans” li van dir a les petites que les estimen i també li van dir a l'esport que practiquen que l'estimen. També es va aprendre a valorar la tasca les adversaris, ja que els aplaudiments a les adversàries que ho feien bé, va ser una cosa habitual durant tota la jornada.

La cançó d'avui no pot ser un altre que “we love you”, i suposo que no cal dir per quin motiu he escollit aquesta cançó. A mes a mes, es una cançó brillant i animada que va perfecte per reflectir tot el que varem viure, en el primer dia de competició i d'examen implacable de la meva filla, que ara sí, cada dia veig com es va fent gran.

Si escolteu aquesta cançó, s'hauria de fer amb els llums tancats i amb el so a tota canya.

Que en gaudiu.

ANY: 1986

Àlbum: The pacific age

ANY: 2004

Senzill: We love you

We love you

Més cançons i més informació.

DEVO – What we do

21/02/2014:

Malauradament, he de tornar a parlar de la mort d'un music que m'ha fet passar bones estones. En definitiva, una persona que m'ha ajudat a ser una mica feliç, m'ha ajudat a pensar i que el seu pas per aquest món, ha estat beneficiós per mi. És traca de Bob Casale de Devo. En Bob Casale era un dels membres fundadors de Devo, un dels grups més gamberros i divertits que conec.

En Bob 2 (així era conegut dintre del grup) era un “secundari” eclipsat per les llargues ombres del seu germà i del cantant de grup. Bé potser eclipsat, o potser s'amagava darrera de les ombres dels dos caps visibles de Devo. Ser secundari, no vol dir tenir més o menys importància. Simplement vol dir que cedeix el lideratge a altres persones. Sembla ser que mentres altres composaven les cançons, ell era l'enginyer de so, i feia mota feina “bruta”.

En Bob era guitarrista i teclista de Devo, i ha mort als 61 anys quan estaven a punt de preparar una nova gira del grup. I la millor manera d'agrair-li, tot el benefici que m'ha donat, i del que no n'era conscient, és recordant-lo amb les cançons que m'han acompanyat durant molt temps, tot i que els vaig coneixer en profunditat massa tard.

Al 1978, el podíem veure tocant la guitarra i vestit de grog, en aquesta versió de (I Can’t Get No) Satisfaction i al 2007, 30 anys desprès, amb el mateix uniforme, a les nostres terres, interpretant un dels seus èxits Girl U Want (Directe FIB) Aquí el podem veure, quan el cantant toca els teclats, ell és allà, tocant també els seus teclats.

Finalment, el podem veure tocant els teclats, en un play-back de 2010, tocant “What we do”, una cançó dels seu últim disc. Aquest cop, anaven de gris.

Bé, descansi en pau, i moltes gràcies Bob.

Si escolteu aquesta cançó, s'hauria de fer amb els llums tancats i amb el so a tota canya.

ANY: 2010

CD: Something for Everybody

What we do

Més cançons i més informació.

SHAKIRA – La pared (Versió acústica)

15/02/2014:

Aquest cap de setmana, no m'escapo i em toca pintar a casa. Quina mandra!!!! Entre treure mobles, empaperar coses de l'habitació que no es poden treure, pintar i netejar, se'm fa tot un món. I és que a més a més, pintant, soc molt brut, i desprès m'he de passar força estona, netejant el que he embrutat. En definitiva, que aquest cap de setmana, tindré una historia d'amor amb la pared

No tinc gran cosa més a dir aquesta setmana, i compartir una magnífica cançó d'amor i de parets de la Shakira.

Si algú escolta aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats, i els so a tota canya.

ANY: 2005

CD: Fijación oral Vol 1

La pared (Versió acústica)

Més cançons i més informació.

BOYS NOIZE - "Oh!" (A-Trak Remix)

08/02/2014:

Normalment tenim una concepció de les errades com una cosa negativa, però això no sempre és així. De la part negativa de les errades, ja n'he parlat en altres ocasions, y en tornaré a parlar d'aquí a poques setmanes. Avui parlaré de la part positiva de les errades. I no parlaré de que és bo equivocar-se perquè així se'n aprèn.

De tant en tant, quan ens equivoquem, rebem a canvi, una petita satisfacció o alegria, que si haguéssim fet les coses bé, ens haguéssim perdut. Vull dir que qui no s'ha equivocat de carrer algun cop. I a descobert una botiga especial o un bar de tapes fantàstiques? O qui no s'ha equivocat de canal de TV o d'emissora de radio, i ha descobert un bon programa? O comprant una ampolla de vi equivocada, i descobrir que aquell vi es mes bo i mes barat que el que hem estat consumint durant anys? Jo mateix, quan em dedicava a fer cançons, de tant en tant, m'equivocava, i descobria una nova i millor manera de desenvolupar la cançó que estava fent. Un dels casos mes coneguts d'errades beneficioses, és la torre de pisa, que gràcies a unes errades de calcul, aquesta petita població italiana, es coneguda a tot el món.

Això em va passar un dia amb Boys Noize. Per errada una de les seves cançons va anar a parar al meu ordinador. Com era una cançó no desitjada, no vaig tenir cap motivació per escoltar-la, però novament un altre errada meva, va fer que l'escoltes i aleshores, vaig descobrir un music (dels que ara se'n diuen productors o DJ's) amb un tema molt bo. Tant bo que em va fer investigar i veure que aquell tema no era flor d'un dia, i que es un music que cal seguir.

Avui (ahir) “tocava” amb els seu peculiar instrument, uns plats, els seus temes de ball, potents i carregats de força. És per això, que avui presento la cançó “Oh! (A-track Remix)” que amb dos cops de fortuna, m'han fet descobrir a aquest “productor”.

Si algú escolta aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats, i els so a tota canya.

Què en gaudiu!!

ANY: 2008

CD: Oioioi Remixed

OH! (A-TRACK REMIX)

Més cançons i més informació.

 

BOYS NOIZE

Nacionalitat:  Alemanya
Web oficial: http://boysnoize.com/

Webs d'interès: http://en.wikipedia.org/wiki/Boys_Noize

ANY: 2008
CD: Oioioi Remixed

01 – & DOWN (SIRIUSMO REMIX)
02 – LAVA LAVA (FEADZ AVAL AVAL REMIX)
03 – THE BATTERY (DJ MAXXIMUS REMIX)
04 – OH! (A-TRACK REMIX)

05 – LET’S BUY HAPPINESS (PROXY REMIX)
06 – MY HEAD (PARA ONE REMIX)
07 – SHINE SHINE (APPARAT REMIX)
08 – DON’T BELIEVE THE HYPE (SURKIN REMIX No.2)
09 – DON’T BELIEVE THE HYPE (PROXY REMIX)
10 – DON’T BELIEVE THE HYPE (HOUSEMEISTER REMIX)

VNV NATION - Retaliate (Live Berlin 2013)

01/02/2014:

Avui tocaran a Barcelona VNV NATION, que la veritat venen molt sovint. Això no treu que pagui la pena anar-los a veure i a escoltar. No són el grup més espectacular en directe, però s'ho “curren” i aconsegueixen que estiguis atent i no set faci llarg el concert. De fet es farà molt curt si no els coneixes, i és el primer cop que els veus, ja que descobriràs unes cançons molt ben construïdes, homogènies i efectives, tant les de “marxa” com les “sensibles”.

Per mi només tenen un però. El cantant és excessivament “pilota” i si no saps de que va, et fa gràcia, però si has anat a més d'un concert i has vist quatre vídeos per la xarxa, veus que no és una actitud sincera. Això la converteix en una actitud falsa i personalment una mica molesta. El primer cop que els vaig veure, aquesta actitud de sorpresa constant per la fantàstica reacció del públic, em va agradar molt, fins el punt que aconseguix cert grau de complicitat. En aquella ocasió, fins i tot es va dirigir al públic dient “Si us plau, matxaqueu al Chelsea tans cops com pugueu i tant fort com pugueu” Ara no sé si era un comentari sincer, o simplement ens feia la pilota. Tret d'això, que és un petit detall, i el cantant es deixa la pell al escenari per tal que ens ho passem bé amb la seva música. I si la gent reacciona bé, és perquè les seves cançons són bones, i ells no són uns estequirots a sobre de l'escenari.

Venen a presentar en directe el seu ultim CD, anomenat “Transnational”, que sense ser un disc espectacular, és un molt bon disc, que com tots els seus discos, té algunes joies per ser recordades en els tres tipus de cançons que fan. VNV NATION, fan per una banda temes instrumentals descaradament electrònics i contundents, sempre amb garantia de qualitat i molt espectaculars. Realment destacables aquests temes. També es mouen molt bé, amb temes sensibles i carregats d'una forta tristor, d'aquells que ens evoquen a paisatges de pluja vistos des d'una finestra, protegits de la fredor i humitat de l'exterior. I el tercer punt fort són cançons de caire electrònic que es mouen entre el Synth-pop o el Future-pop amb alguna goteta EBM (Com odio les etiquetes!!!!). Precisament, la cançó que presento avui, “Retaliate” és d'aquesta tercera categoria, en un directe de l'any passat, que ens ajudarà a veure el que passara aquesta nit a Barcelona.

Si algú escolta aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats, i els so a tota canya.

Què en gaudiu!!

ANY: 2013

CD: Transnational

Retaliate (Live Berlin 2013)

Més cançons i més informació

LEMURIPOP - Lemuria

24/01/2014:

Fa un mes, va morir en German Coppini, i m'agradaria parlar una mica d'ell.

En German Coppini es va fer popular, per ser el cantant de Siniestro Total, un grup de punk de Vigo, que va tenir força èxit comercial, popular i de crítica. Siniestro Total, va ser uns dels grups que van fer que la música cantada en castellà comencés a ser valorada, i fins i tot, fes la competència a la música dels grups americans i britànics.

Quan Siniestro Total estaven en plena efervescència, German Coppini va deixar un grup consolidat, per iniciar una aventura arriscada amb Golpes Bajos. Un grup, també de Vigo, però que feia una música de pop ballable, força sofisticada i molt allunada del que havia fet anteriorment amb Siniestro Total. Però de Golpes Bajos, un dels punts que definia la seva personalitat, era precisament la forma de cantar d'en German Coppini.

Va ser aquesta peculiar manera de cantar d'en german Coppini, la que va fer que decidis que Golpes Bajos no m'agradava. Era una època, en la que encara no era conscient que tenia prejudicis i no vaig acceptar la innovadora forma de cantar d'en German Coppini. Tot i això, hi havien cançons de Golpes Bajos que no podia negar que m'ha agradaven.

Quan Golpes Bajos van plegar, vaig perdre-li la pista, i amb el temps i quan vaig haver superat els meus prejudicis, vaig poder deixar-me seduir plenament per Golpes Bajos. I per en German Coppini.

Fa uns dos anys, vaig retrobar-me amb en German Coppini, ja que vaig sentir a Lemuripop, un grup que tenia de cantant, al peculiar German Coppini. Un grup amb cançons molt bones i efectives, Com homenatge a la seva carrera i per demanar perdó per no haver reconegut el seu talent, presento una cançó de Lemuripop que és diu “Lemuria”.

Si algú escolta aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats, i els so a tota canya.

Què en gaudiu!!

ANY: 2008

CD: Primo tempo

Lemuria

Més cançons i més informació

LEMURIPOP

Nacionalitat:  Espanya
Web oficial:
Webs d'interès:

ANY: 2008
CD: Primo tempo

01 - Israel
02 - Lemuria

03 - Pon tu corazón, frente al descontrol
04 - La llama de la felicidad
05 - La larga noche del extranjero
06 - Moloch
07 - En el día del arrepentimiento
08 - Las buenas palabras
09 - Tuaregs
10 - Tacones y mordazas
11 - Pueblos
12 - Fiesta de los maniquies
13 - Dejemos al hombre

GOLPES BAJOS

ESPERANT EL SEU MOMENT.

DEPECHE MODE – Never Let Me Down Again (Directe Barcelona 2009)

17/01/2014:

Aquesta setmana, Depeche Mode han tocat a Barcelona, però això ja ho vaig dir la setmana passada. Si voleu una bona crònica del concert, aquí la teniu. El que passa, és que mentre buscava quina cançó de Depeche Mode posaria, me'n vaig recordar de mi, fa . . . . . . . més de 30 anys. Amb 15 anys vaig començar a rebre influències de tot tipus que per les raons que siguin, em van dur a ser l'únic de la classe, que es va sentir atret per l'estètica Neo Romàntica, i seduït pels sons del tecno.

Recordo perfectament els encesos debats amb el meus companys “però si són tots unes maricones” “el que són, és moderns, no com aquests grenyuts que toquen la guitarra com si es toquessin la polla” ”el que passa és que fan música amb sentiment, no com aquestes soques, que es compren màquines per que no saben tocar res. Quina emoció pot tenir una maquina? Però si nomes petgen un botó” “sou un antics. Però si tota a questa colla són uns iaios que deuen estar al voltant dels 40!!! Els hi hauria de fer vergonya sortir a un escenari”, i va ser precisament d'aquesta sentència que tans cops havia repetit, que me'n vaig en recordar mentre buscava vídeos de Depeche Mode.

Els que abans eren joves (Depeche Mode, Duran Duran, Simple Minds), ara ja no ho som. Ara passen dels 50 (Dave Gaham: 52, Martin L Gore: 53, Simon Le Bon: 56, John Taylor: 54, Nick Rhodes: 52, Jim Kerr i Charles Burchill: 55) La arrogància del jovent, ens feia dir estupideses més grosses que els estadis que omplien els dinosaures grenyuts d'abans . . i els d'ara, que potser no són tan grenyuts, però si són dinosaures. En definitiva, que quan som joves, no sabem el que diem, i que un iaio de més 50 anys, pot perfectament ser a sobre d'un escenari, tocant, cantant i ballant Rock'n'roll ( en definitiva és un compas de 4x4, ja sigui amb ambient tecno, heavy, funky o pop)

He parlat de Depeche Mode, de Duran Duran i de Simple Minds, ja que són tres grups que durant aquests mes de 30 anys de carrera, no s'han aturat definitivament mai i regularment treien nou material, tot i que han passat per moments molt dolents, normalment relacionats amb la droga. I a més han mantingut una part important de les formacions inicials, sense que els seus membres, hagin fet grans aventures en solitari, tot i la temptació que suposa el fet de viure moments de gloria absoluta, èxits descomunals i banys de masses, cosa que té tot plegat, mol merit.

Ja que han estat Depeche Mode, els que em van fer fer, aquestes reflexion, poso una cançó d'ells, de les energètiques, “Never let me down again”, en un directe a Barcelona de 2009. Una de les cançons per les que sento mes debilitat, i on podem veure, com aquell grup de marrecs que es compraven màquines per fer música, ara exiten a les masses i les domines a voluntat.

Si algú escolta aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats, i els so a tota canya.

Què en gaudiu.

ANY: 2010

DVD: Tour of the universe: Barcelona 20/21.11.09

Never let me down again (Directe - Barcelona 2009)

Més cançons i més informació.