LEMURIPOP - Lemuria

24/01/2014:

Fa un mes, va morir en German Coppini, i m'agradaria parlar una mica d'ell.

En German Coppini es va fer popular, per ser el cantant de Siniestro Total, un grup de punk de Vigo, que va tenir força èxit comercial, popular i de crítica. Siniestro Total, va ser uns dels grups que van fer que la música cantada en castellà comencés a ser valorada, i fins i tot, fes la competència a la música dels grups americans i britànics.

Quan Siniestro Total estaven en plena efervescència, German Coppini va deixar un grup consolidat, per iniciar una aventura arriscada amb Golpes Bajos. Un grup, també de Vigo, però que feia una música de pop ballable, força sofisticada i molt allunada del que havia fet anteriorment amb Siniestro Total. Però de Golpes Bajos, un dels punts que definia la seva personalitat, era precisament la forma de cantar d'en German Coppini.

Va ser aquesta peculiar manera de cantar d'en german Coppini, la que va fer que decidis que Golpes Bajos no m'agradava. Era una època, en la que encara no era conscient que tenia prejudicis i no vaig acceptar la innovadora forma de cantar d'en German Coppini. Tot i això, hi havien cançons de Golpes Bajos que no podia negar que m'ha agradaven.

Quan Golpes Bajos van plegar, vaig perdre-li la pista, i amb el temps i quan vaig haver superat els meus prejudicis, vaig poder deixar-me seduir plenament per Golpes Bajos. I per en German Coppini.

Fa uns dos anys, vaig retrobar-me amb en German Coppini, ja que vaig sentir a Lemuripop, un grup que tenia de cantant, al peculiar German Coppini. Un grup amb cançons molt bones i efectives, Com homenatge a la seva carrera i per demanar perdó per no haver reconegut el seu talent, presento una cançó de Lemuripop que és diu “Lemuria”.

Si algú escolta aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats, i els so a tota canya.

Què en gaudiu!!

ANY: 2008

CD: Primo tempo

Lemuria

Més cançons i més informació

LEMURIPOP

Nacionalitat:  Espanya
Web oficial:
Webs d'interès:

ANY: 2008
CD: Primo tempo

01 - Israel
02 - Lemuria

03 - Pon tu corazón, frente al descontrol
04 - La llama de la felicidad
05 - La larga noche del extranjero
06 - Moloch
07 - En el día del arrepentimiento
08 - Las buenas palabras
09 - Tuaregs
10 - Tacones y mordazas
11 - Pueblos
12 - Fiesta de los maniquies
13 - Dejemos al hombre

GOLPES BAJOS

ESPERANT EL SEU MOMENT.

DEPECHE MODE – Never Let Me Down Again (Directe Barcelona 2009)

17/01/2014:

Aquesta setmana, Depeche Mode han tocat a Barcelona, però això ja ho vaig dir la setmana passada. Si voleu una bona crònica del concert, aquí la teniu. El que passa, és que mentre buscava quina cançó de Depeche Mode posaria, me'n vaig recordar de mi, fa . . . . . . . més de 30 anys. Amb 15 anys vaig començar a rebre influències de tot tipus que per les raons que siguin, em van dur a ser l'únic de la classe, que es va sentir atret per l'estètica Neo Romàntica, i seduït pels sons del tecno.

Recordo perfectament els encesos debats amb el meus companys “però si són tots unes maricones” “el que són, és moderns, no com aquests grenyuts que toquen la guitarra com si es toquessin la polla” ”el que passa és que fan música amb sentiment, no com aquestes soques, que es compren màquines per que no saben tocar res. Quina emoció pot tenir una maquina? Però si nomes petgen un botó” “sou un antics. Però si tota a questa colla són uns iaios que deuen estar al voltant dels 40!!! Els hi hauria de fer vergonya sortir a un escenari”, i va ser precisament d'aquesta sentència que tans cops havia repetit, que me'n vaig en recordar mentre buscava vídeos de Depeche Mode.

Els que abans eren joves (Depeche Mode, Duran Duran, Simple Minds), ara ja no ho som. Ara passen dels 50 (Dave Gaham: 52, Martin L Gore: 53, Simon Le Bon: 56, John Taylor: 54, Nick Rhodes: 52, Jim Kerr i Charles Burchill: 55) La arrogància del jovent, ens feia dir estupideses més grosses que els estadis que omplien els dinosaures grenyuts d'abans . . i els d'ara, que potser no són tan grenyuts, però si són dinosaures. En definitiva, que quan som joves, no sabem el que diem, i que un iaio de més 50 anys, pot perfectament ser a sobre d'un escenari, tocant, cantant i ballant Rock'n'roll ( en definitiva és un compas de 4x4, ja sigui amb ambient tecno, heavy, funky o pop)

He parlat de Depeche Mode, de Duran Duran i de Simple Minds, ja que són tres grups que durant aquests mes de 30 anys de carrera, no s'han aturat definitivament mai i regularment treien nou material, tot i que han passat per moments molt dolents, normalment relacionats amb la droga. I a més han mantingut una part important de les formacions inicials, sense que els seus membres, hagin fet grans aventures en solitari, tot i la temptació que suposa el fet de viure moments de gloria absoluta, èxits descomunals i banys de masses, cosa que té tot plegat, mol merit.

Ja que han estat Depeche Mode, els que em van fer fer, aquestes reflexion, poso una cançó d'ells, de les energètiques, “Never let me down again”, en un directe a Barcelona de 2009. Una de les cançons per les que sento mes debilitat, i on podem veure, com aquell grup de marrecs que es compraven màquines per fer música, ara exiten a les masses i les domines a voluntat.

Si algú escolta aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats, i els so a tota canya.

Què en gaudiu.

ANY: 2010

DVD: Tour of the universe: Barcelona 20/21.11.09

Never let me down again (Directe - Barcelona 2009)

Més cançons i més informació.

DEPECHE MODE – Soothe my soul

11/01/2014:

D'aquí una setmana, Depeche Mode tornen a Barcelona, a fer un dels seus concerts. Venen a presentar en directe el seu últim treball, “Delta Machine”, el qual, no he sentit re més que les dues cançons que han tret en format senzill. De les dues, amb una no hi acabo de connectar, per l'altre, promet molt. És la cançó que avui presento.

No puc afegir gaire més que no hagi dit ja abans de Depeche Mode, així doncs aquí ho deixo.

Si algú escolta aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats, i els so a tota canya.

Què en gaudiu.

ANY: 2013

Àlbum: Delta machine

Senzill: Soothe my soul

Soothe my soul

Més cançons i més informació.

AL STEWART – Year of the cat

01/01/2014:

Avui vull desitjar-vos un molt bon any nou a tots i totes. I ho faig amb la cançó de l'Al Stewart, “Year of the cat”, ja que aquest any 2014 serà el “year of the CATalunya”. Aquest any haurem de fer recordar a tothom, que fa 300 anys que els espanyols ens van conquerir, i que des d'aquell moment, han fet de tot.

Aquest 2014, si tot va bé, farem un referèndum que li dirà al món que volem ser els catalans, i si no el fem, el món sabrà com són els espanyols. Per cert, dir, que personalment estic en contra d'aquest referèndum, però això ja ho explicaré un altre dia.

Sobre la cançó només dir que és un clàssic, fins el punt que probablement el seu autor viurà dels beneficis que li genera la cançó i que personalment la trobo increïble. És una cançó a mig temps, molt ben construïda, que et permet viatjar pels seus acords amb prou serenor per gaudir de tots els detalls que estan fets per enriquir la cançó. Tot va plàcidament i previsíblement, fins que arriben a 4 solos seguits. Jo, que no soc massa amic dels solos, en aquest cas, crec que estant tan ben fets que són el punt fort de la cançó.

Primer comencen unes cordes sintetitzades, que et fan fer veure que està apunt de passar alguna cosa. I és que et duen al solo de guitarra acústica, que segueix sent plàcid, però ja no és previsible. Però quan s'acaba aquest segon solo, comença un altre de guitarra elèctrica, que et torna a posar en alerta i et prepara per el quart i definitiu solo. I és quan comença aquest quart solo, que aquesta cançó em provoca sensacions físiques, ja que amb les notes d'aquest saxo, nou de cada 10 cops que ho escolto, noto un formigueig per l'esquena, que va pujant i que surt del meu cos per la part de dalt del cap. És com un orgasme sensorial de baixa intensitat, que sempre em sorprèn aquesta reacció física que em provoca.

Si algú escolta aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats, i els so a tota canya.

Què en gaudiu i molt bon any nou.

ANY: 1976

Àlbum: Year of the cat

Year of the cat

Més cançons i més informació

AL STEWART

Nacionalitat: Escòcia

Web oficial: http://www.alstewart.com/

Webs d'interès: http://en.wikipedia.org/wiki/Al_Stewart

ANY: 1976

Àlbum: Year of the cat

01 - Lord Grenville
02 - On The Border
03 - Midas Shadow
04 - Sand In Your Shoes
05 - If It Doesn't Come Naturally, Leave It
06 - Flying Sorcery
07 - Broadway Hotel
08 - One Stage Before
09 - Year of the cat

BAND AID - Do they know it's Christmas?

24/12/2013:

Cada 3 segons, mor un nen de fam.

Bon Nadal

ANY: 1984

Maxi-Single: Do they know it's Christmas?

Do they know it's Christmas?

Més cançons i més informació

BUNBURY – Sí

20/12/2013:

Bé, ja tenim data i pregunta. Dit així, ara tots sabem a que em refereixo, però d'aquí a algun temps, potser les coses no siguin tan evidents, i per això, faré una mica de memòria.

Desprès de la gran manifestació de l'11 de setembre de 2012, el Govern de la Generalitat de Catalunya, va decidir convocar eleccions anticipades, i els partits a favor de la independència de Catalunya, van guanyar fent majoria absoluta. I si hi afegim els que eren partidaris de fer una consulta popular preguntant sobre això a la ciutadania, la majoria era brutal,

Amb el temps, hi ha qui s'ha refermat en les seves posicions, qui hi ha posat matisos i qui s'ha fet enrere, però un any desprès de les eleccions, ja tenim data i pregunta que fer a la ciutadania catalana. La data serà el 9 de novembre de 2014. I la pregunta, en realitat seran dues preguntes. La primera serà “Vol que Catalunya sigui un estat?” una pregunta on els federalistes se sentiran còmodes, però els independentistes no. És per això que ha calgut fer una segona pregunta “en cas afirmatiu, vol que sigui un estat independent?” Els independentistes, haurem de dir dos cops “Sí”. És per això que s'ha popularitzat aquest símbol que il·lustra la entrada d'avui.

Això de la data i la pregunta, és una bona cosa, tot i que jo estic en contra de fer un referèndum, i un altre dia ja explicaré el perquè. També caldrà veure, si els espanyols, ens deixen fer la consulta. Té collons la cosa. El fet que ens hagin de DEIXAR fer una consulta popular, ja és prou humiliant com per revoltar-se i no necessitar cap argument més. També té collons que els espanyols, que tan s'omplen la boca amb la paraula “DEMOCRÀCIA”, no ens deixen fer la consulta, en “nom de la democràcia” (s'ha de ser molt hipòcrita per dir coses com aquestes i no morir de vergonya)

La cançó escollida, és “Sí” de Bunbury, per molts motius. El primer és perquè és una cançó excel·lent. El segon, és la impecable interpretació del Bunbury, que un cop més, demostra que té una veu a un nivell superior a la dels millors cantants. El tercer motiu és el propi Bunbury, un nacionalista excloent que no sap que ho és, que es pensa que com a viatjat, ha manifestat la seva admiració per altres cultures que no és la seva pròpia, i que s'autoanomena “el extrangero”, té dret a fer certes sentències sense posar-se vermell. Torno a recordar, que aquest senyor, en una de les seves cançons, per tant, ho va pensar, ho va escriure, ho va enregistrar i ho va publicar, posa al mateix sac, “dictadura”, “un món feliç”, esvàstiques i “Els Segadors”, Potser m'equivoco, però és el preu que s'ha de pagar quan hom és excessivament i intencionadament ambigu.

Evidentment, el títol de la cançó, és un altre motiu per escollir-la. Tot i que només hi ha un “Sí” i en algun moment la lletra diu “¡dímelo! ¡dímelo una vez!...”, en realitat, la cosa és diferent, ja que en un altre moment , diu “no, aunque no deba suplicarte. ven, dímelo una vez. No, aunque tal vez deba indignarme hazlo otra vez” O sia, que ens demana que diguem dos cops “Sí”, i de fet, insisteix. Mireu la seva foto. Veieu que fa amb la seva mà dreta? (hahaha què bé m'ho passo!!!)

Per últim, destacar que és una cançó de l'Adrià Puntí, un excel·lent autor català, que sense cap mena de dubte, mereix més reconeixement.

Pot semblar que en Bunbury no em cau bé, i tampoc és això. En moltes coses, m'agrada el que diu, però just amb aquest tema, trobo que és el típic exemple de ciutadà del món, que en realitat, no ho és, i que acusa als altres d'allò que és ell.

Bé, recordeu, que a partir d'ara, cada cop que digueu “Sí”, ho heu de fer dos cops, no fos cas que el 9 de novembre de l'any vinent ...... (hahaha)

Si algú escolta aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats, i els so a tota canya.

Què en gaudiu!

ANY: 2002

CD: Flamingos

Senzill: Sí

Sí

Més cançons i més informació.

SOLAR FAKE - Face me

14/12/2013:

Avui dissabte, toquen COVENANT, tal com vaig dir la setmana passada, i els seus teloners són Solar Fake. Un grup del que no en sé gran cosa, i que conec gracies a btretze. Bé, investigant una mica, he descobert que coneixia a ZERAPHINE, grup on participava el cantant de Solar Fake.

Sense ser un grup original, ja que fan cançons que s'han fet mil cops, fan cançons amb prou bon gust i amb prou efectivitat que les fa totalment vàlides. De fet, han tret disc nou aquest 2013, i esta molt bé. És un disc homogeni, que no cansa tot i que totes les cançons són d'una sonoritat i qualitat molt similar entre elles.

De totes aquestes cançons, en destacaria “Face me” però tampoc masa. És una molt bona cançó, però la resta també estan molt bé. Així doncs, aquesta és la cançó d'avui, Un cop més, no he trobat un vídeo digne per aquesta cançó, i l'he hagut de fer jo. He trobat una tècnica, que em permet fer un clip senzill, amb tres estonentes, i això vol dir, que potser, a partir d'ara, em dedicaré a fer més vídeos.

El crèdits d'aquest vídeo que he fet són:

Algú li ha posat música a un documental de la BBC (interessant de veure)

http://www.youtube.com/watch?v=0MA7pe4yjJM

Solar Fake a Tel Aviv

http://www.youtube.com/watch?v=mf0pRzLS2Bs

Un vídeo d'una ballarina professional (segurament el tornaré a utilitzar)

http://www.youtube.com/watch?v=hgfmlXzFlLc

Un reportatge sobre el Sol

http://www.youtube.com/watch?v=0KjSQIengmY

Solar Fake a Berlin

http://www.youtube.com/watch?v=n5I_3kQnjHU

Gràcies a tots ells

Si algú escolta aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats, i els so a tota canya.

Què en gaudiu!!

ANY: 2013

CD: Reason to kill

Face me

Més cançons i més informació

SOLAR FAKE

Nacionalitat: Alemanya

Web oficial: http://www.solarfake.de/en

Webs d'interès:

ANY: 2013

CD: Reasons to kill

01 - I Hate You More Than My Life

02 - Face me
03 - Change The View
04 - When I Bite
05 - Reset To Default
06 - Rise And Fall
07 - I’d Rather Break
08 - My Spaces
09 - One Step Closer
10 - My Bleeding Heart
11 - The Pages

ZERAPHINE

ESPERANT EL SEU MOMENT.

SIMPLE MINDS - Mandela day

11/12/2013:

El passat 5 de desembre, va morir en Nelson Mandela. Jo em pensava que no caldria explicar qui era en Nelson Mandela, però sembla ser que sí fa falta. I és que tenim un jovent, els que són més joves de 30 anys i no vull ser molt cruel, que són molt incultes i un cop els treus de les seves aficions personals o d'allò del que s'han tret el títol universitari, no tenen cultura general.

En Nelson Mandela va ser un activista que va lluitar per defensar el drets humans al seu país, Sud-àfrica. Per aquest motiu, va estar molts anys empresonat. Hem de pensar que un país on et condemnen a cadena perpetua per defensar els drets humans, ha de ser un país governat per malparits.

Mentre a la resta del món s'havien abolit qualsevol tipus de llei de caràcter racista, a Sud-Àfrica existien, i de forma molt clara, lleis molt racistes. A Sud-Àfrica, un home podia o no podia ocupar un càrrec polític o públic, depenen del color de la seva pell, o rebia una sanció o un altre depenent de color de la seva pell. Doncs en Nelson Mandela, va ser empresonat per lluitar contra això. Aquest règim polític s'anomenava Apartheid.

Desprès de 27 anys de presó, va ser alliberat per la pressió internacional sobre el govern sud-africà, i poc temps desprès, es va convertir en el president del país. A més, i a diferència d'altres, va rebre merescudament el premi Nobel de la pau. Sense cap mena de dubte, és una persona clau en la historia de la humanitat.

El dia que complia 70 anys, encara a presó, es va fer un concert d'aquells gegantins on Simple Minds, molt conscienciats socialment en aquella època, van fer una cançó especialment dedicada al Nelson Mandela. Un anys desprès d'aquest concert, en Nelson Mandela va ser alliberat.

Com deia, els Simple Minds, que per aquella època gaudien de força èxit, encapçalaven juntament amb U2, Peter Gabriel, Sting, o Bruce Springsteen , un moviment que és va anomenar rock èpic, on dia sí i dia també organitzaven macro-concerts per lluitar contra les injustícies del món. Simple Minds, va fer tot un seguit de cançons, més aviat lentes i una mica pretensioses, carregades de contingut social i polític, potser un pel massa farragoses, que van reunir en un disc que el títol ja ho diu tot, “Street fighting years”, de les que en van quedar algunes de molt bones, com la que van fer per en Nelson Madela.

Si algú escolta aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats, i els so a tota canya.

Que en gaudiu.

ANY: 1989

Àlbum: Street fighting years

Mandela day

Més cançons i més informació.

COVENANT – Last dance

06/12/2013:

Avui la cançó que comparteixo és “Last dance” de Covenant, i ho faig per dos motius.

El primer és una mica “pillat”, i és que el passat cap de setmana vaig fer l'últim ball amb els meus companys del comitè d'empresa. I va ser un vall força trist, ja que van perpetrar l'aniquilació anunciada del comitè. De cop i volta, tot i que en el fons del meu cor sabia que passaria, i de fet he guanyat una juguesca, van acabar amb molts anys de lluita, resistència , perseverància, paciència negociació, fermesa i esperança. No vull entrar en més detalls, però si dir que va ser un cap de setmana molt dur per mi. De fet ha estat dura tota la setmana. Encara em pregunto com han pogut fer el que han fet.

També ha estat dur, ja que amb un dels meus companys, creia haver establert certa complicitat que vaig descobrir que no era real, i va ser el més punyent i cruel de tots amb unes acusacions molt, molt, molt lletges.

Tot això que escric, em serveix per fer de futuròleg, i vull deixar per escrit algunes coses, a veure si l'encerto.

• Al març hi ha un judici i no se celebrarà. I no hi haurà cap acord beneficiós per la plantilla.
• No hi haurà cap més denúncia a Inspecció de treball.
• No hi haurà cap intent real de fer cap mobilització.
• Les condicions de treball no hauran millorat gens
• D'aquí un any, o no hi haurà comitè, o serà totalment col·laboracionista (si encara se'n pot ser més)

I tot això, sense que el comitè, s'hagi deixat subornar. No cal. Bé, veurem si l'encerto.

El segon motiu, i el real, és que la setmana que ve, Covenant toquen a Barcelona, a la Sala Bikini. Covenant és el típic grup, al que hauria d'haver fet més cas, i un dia per una cosa, un dia per l'altre, mai els hi he dedicat temps. De fet, fins ara, només m'agradava una cançó, que és la única que he escoltat més de tres cops. Imagineu-vos si no els hi he fet cas, que l'últim cop que van venir a tocar, enlloc de parlar d'ells, vaig parlar dels teloners.

El nou disc, no sé com qualificar-lo, ja que l'he estat escoltat, i té el problema, que la cançó d'avui, “Last dance”, és tan bona i tan brillant, que enlluerna de tal manera, que no deixa veure les altres cançons. La veritat, és que “Last Dance”, és una cançó perfecta. És bona bona bona.

Que jo sàpiga no han fet vídeo clip, i per tant, l'he hagut de fer jo. L'he fet, una mica com sempre els he fet. He agafat alguns vídeos casolans del grup en directe, i li he afegit alguns vídeos de noies ballant (en aquest dies tan desagradables que he passat, m'ha anat molt bé veure noies ballant. M'ha ajudat a no pensar massa) Els crèdits del vídeo són es següents (i per ordre d'aparició):

1 - Unes ballarines folklòriques filipines (crec que són filipines)

http://www.youtube.com/watch?v=jA5az6uLHUQ

2 - Covenant a Paris

http://www.youtube.com/watch?v=eQ5U1u9NGuY

3 - La Mary, una noia nord americana que es dedica a penjar vídeos d'ella ballant Industrial dance.

http://www.youtube.com/watch?v=fGjUjXLcIEA

4 - Covenant a Berlin

http://www.youtube.com/watch?v=EpjLSUxxcFk

5 - Les Cheersleaders del Barça

http://www.youtube.com/watch?v=1U0eHwEHHKk

6 - Covenant a Diusburg

http://www.youtube.com/watch?v=tQhHcb0ABoE

7 - La Mary un altre cop, aquest cop, ballant a Las Vegas

http://www.youtube.com/watch?v=yrPecXInuHU

8 - Covenant a Oberhausen

http://www.youtube.com/watch?v=zHn9N1dae60

Ja sabeu, llums tancats i el so a tota canya.
Que en gaudiu.

ANY: 2013

CD: Leaving Babylon

CD-Senzill: Last dance

Last dance

Més cançons i més informació

FRANCO BATTIATO – La stagione dell'amore

22/11/2013:

Avui he fet 5 anys, bé, jo no, el blog, i per celebrar-ho, ho faig com ho he fet sempre, amb una cançó de Franco battiato. L'atzar ha fet que la cançó d'aquest any, sigui “La stacgione dell'amore”, No és una de les cançons més brillants d'en Franco Battiato, i de fet és força senzilla tant en la música com en la lletra. Tot i això, conté prou bellesa com per ser digna de estar inclosa en aquest blog.

Si algú escolta aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats, I el so a tota canya.

Què en gaudiu, i canya a la classe obrera.

ANY: 1983

Àlbum: Orizzonti perduti

La stagione dell'amore

Més cançons i més informació

FRONT 242 – Religion (Live Dusseldorf 1998)

16/11/2013:

Fa poques hores que Front 242 ha estat tocant en directe a Barcelona, i jo . . . . a casa!!!!!!! No tinc perdó. Si més no, he intentat redimir la meva culpa, escoltant i difonent tant com he pogut a aquest grup, que han conquerit el món des de Bèlgica, cosa que demostra la seva vàlua.

Tornant a les meves culpes, la cosa s'agreuja, ja que soc reincident, i aquest és el tercer cop consecutiu que venen i jo no els vaig a veure. En altres temps, hagués fet coses increïbles per veure'ls. De fet, el primer cop que els vaig veure, vaig haver d'anar fins un poblet de Múrcia. El segon cop, ja va ser a Barcelona, durant la gira del “Tyranny for you” i el tercer cop va ser al Velòdrom d'Horta en una gira que van aprofitar per enregistrar el seu Re-Boot. Aquest últim concert el recordo com un dels millors concerts de la meva vida, ballant sense parar, i veient com la gent del meu voltant ballava sense parar.

Ja que he fet servir un discurs pseudo religiós, amb el tema de les culpes i el perdons, comparteixo la cançó “Religion”, precisament en un vídeo enregistrat durant aquesta gira del Re-Boot. Un dels moment més “besties” del grup, amb una intensitat i agressivitat considerable. A mes, aquest és un dels vídeos que pensava que ja havia compartit, que he descobert que no era així.

Bé, per saber com ha anat, hauré d'anar a veure a btretze, que si que hi ha anat, i sempre fa cròniques interessant i detallades.

Ja sabeu, llums tancats i el so a tota canya.
Que en gaudiu.

ANY: 1998

Àlbum: Re-Boot

 

Religion (Live Dusseldorf 1998)

Més cançons i més informació

FRONT 242 – Moldavia (Clip/Live2012)

09/11/2013:

Aquest proper divendres, a la Sala Apolo de Barcelona, tocaran Front 242, i això em fa parlar d'ells, ja que es un dels grups importants de la meva vida. Per fer aquesta entrada, he repassat el que havia dit d'ells en anteriors ocasions i m'he endut una sorpresa desagradable i agradable alhora. I es que he parlat d'ells menys del que em pensava. Em resulta desagradable veure que no he compartit moltes cançons que si creia haver compartit. Lo agradable, és que les podré “tornar” a compartir.

De moment he compartit Never stop, Animal, Rhythm of Time i Take one (Live) que ja serveix per perfer un tastet a aquest grup. Com el concert és la setmana que ve, he buscat per avui, un vídeo d'un directe recent, i el més recent que he trobar amb una bona qualitat d'àudio, és de l'any passat de la cançó “Moldavia”, així doncs, aquesta és la cançó d'avui, amb un vídeo de l'època en la que van enregistrar la cançó, i tal com he dit abans, un vídeo d'un directe “actual”.

Amb tot això potser ja us podeu fer una idea del que seria un concert en directe de Front 242. Intensitat, densitat, entrega i qualitat. Podreu veure un bateria que li dona molta força al espectacle. Als teclats, un geni del sampler, fent veritables virgueries en directe, “robant” la veu als seus companys, per desprès incloure-la com si fos un efecte més. I finalment els dos cantants, que no paren un moment, un ballant molt bé (tot i que l'edat no perdona) i un altre ballant com si estigués fotent-li una pallissa a algú. I si hi aneu, i us diuen fills de puta varies vegades, us ho diuen amb tot l'afecte.

Ja sabeu, llums tancats i el so a tota canya.
Que en gaudiu.

ANY: 1991

Àlbum: Tyranny for you

Moldavia

ANY: 2012

Moldavia (Live 2012)

Més cançons i més informació