11/12/2013:
El passat 5 de desembre, va morir en
Nelson Mandela. Jo em pensava que no caldria explicar qui era en
Nelson Mandela, però sembla ser que sí fa falta. I és que tenim un
jovent, els que són més joves de 30 anys i no vull ser molt cruel,
que són molt incultes i un cop els treus de les seves aficions
personals o d'allò del que s'han tret el títol universitari, no
tenen cultura general.
En Nelson Mandela va ser un activista
que va lluitar per defensar el drets humans al seu país, Sud-àfrica.
Per aquest motiu, va estar molts anys empresonat. Hem de pensar que
un país on et condemnen a cadena perpetua per defensar els drets
humans, ha de ser un país governat per malparits.
Mentre a la resta del món s'havien
abolit qualsevol tipus de llei de caràcter racista, a Sud-Àfrica
existien, i de forma molt clara, lleis molt racistes. A Sud-Àfrica,
un home podia o no podia ocupar un càrrec polític o públic,
depenen del color de la seva pell, o rebia una sanció o un altre
depenent de color de la seva pell. Doncs en Nelson Mandela, va ser
empresonat per lluitar contra això. Aquest règim polític
s'anomenava Apartheid.
Desprès de 27 anys de presó, va ser
alliberat per la pressió internacional sobre el govern sud-africà,
i poc temps desprès, es va convertir en el president del país. A
més, i a diferència d'altres, va rebre merescudament el premi Nobel
de la pau. Sense cap mena de dubte, és una persona clau en la
historia de la humanitat.
El dia que complia 70 anys, encara a
presó, es va fer un concert d'aquells gegantins on Simple Minds,
molt conscienciats socialment en aquella època, van fer una cançó
especialment dedicada al Nelson Mandela. Un anys desprès d'aquest
concert, en Nelson Mandela va ser alliberat.
Com deia, els Simple Minds, que per
aquella època gaudien de força èxit, encapçalaven juntament amb
U2, Peter
Gabriel, Sting,
o Bruce Springsteen , un moviment que és va anomenar rock èpic, on
dia sí i dia també organitzaven macro-concerts per lluitar contra
les injustícies del món. Simple Minds, va fer tot un seguit de
cançons, més aviat lentes i una mica pretensioses, carregades de
contingut social i polític, potser un pel massa farragoses, que van
reunir en un disc que el títol ja ho diu tot, “Street fighting
years”, de les que en van quedar algunes de molt bones, com la que
van fer per en Nelson Madela.
Si algú escolta aquesta cançó, ho
hauria de fer amb els llums tancats, i els so a tota canya.
Que en gaudiu.
ANY: 1989
Àlbum: Street
fighting years
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada