divendres, 28 de gener del 2011

COMBICHRIST

Nacionalitat: Noruega

ANY: 2008
EP: Frost EP – Sent to destroy




















01 - Sent To Destroy (5:26)
02 - The Kill (Instru:mental Version) (5:23)
03 - Prince Of E-Ville (4:50)
04 -
Sent To Destroy (Rotersand Mix) (6:06)
05 - Sent To Destroy (Northborne Mix) (6:25)
06 - Sent To Destroy (Suicide Commando Mix) (5:57)
07 - Prince Of E-Ville (Babyland Mix) (4:15)
08 - Prince Of E-Ville (Accessory Mix) (4:05)
09 - Prince Of E-Ville (Caustic Mix) (4:01)

dissabte, 15 de gener del 2011

JAPAN - The art of parties (Live) / Canton (Live)

15/01/2011:

Encara commocionat pel la mort d'en Mick Karn, torno a parlar d'ell, ja que el proper dissabte, 22 de gener, a València (on, sinó?) és farà un concert benèfic en favor de la família del genial baixista, ja que aquest va morir sense nedar precisament a la abundància. Coses de la seva radical honestedat artística.

Aquest concert homenatge a Mick Karn, comptarà amb la participació de músics mítics de l'escena musical valenciana, que a principis de la dècada dels 80, va esclatar amb l'aparició de tot un seguit de grups molt interessants. Alguns amb més sort comercial que altres, però tots tenien la seva cosa. Participen musics que varen estar a Comité Cisne i a Glamour.Aquest últim, un grup molt bo, que malauradament no van continuar, amb unes cançons inoblidables. Alguna d'aquestes cançons, tenien una línia de baix, clarament inspirada en les línies de baix característiques d'en Mick Karn.

Un altre del músics que participa en aquest homenatge, va ser membre de Video, Un altre grup valencià, que va tenir més sort comercial, però que també van desaparèixer de cop. D'aquest últims, m'agradaria destacar, que vaig poder veure un directe televisiu d'ells, i em van deixar bocabadat, per la gran qualitat d'aquell directe.

Un concert que té molts al·licients per anar-hi, que que recomano tranquil·lament. En altres temps, amb uns quants anys menys, i amb menys responsabilitats familiars i sobretot, amb menys responsabilitats econòmiques, no m'ho hauria pensat dos cops, i de cap, cap a València, ciutat per la que sempre he sentit una profunda debilitat i que em té el cor robat, si menys no, durant aquells anys 80/90, que més d'un cop, hi havia anat a fer la ruta “bakalaera” d'aquells moments, o havia anat a veure s grups que passaven “olímpicament” de llarg de la estirada i snop ciutat de Barcelona. Podeu trobar mes informació sobre aquest acte al Facebook

Com el concert / festa / homenatge es a Mick Karn, penjo una cançó de Japan en un directe, “Canton” una cançó instrumental, on es pot apreciar la magnífica tècnica d'en Mick Karn. Prèviament penjo un altre, on se'l pot sentir perfectament, i veure també la seva particular forma de moure's per l'escenari.

Si algú escolta aquesta cançó, que ho faci amb els llums tancats, i el so a tota canya.

ANY:1983
Àlbum: Oli on canvas


































GLAMOUR

ESPERANT EL SEU MOMENT.

VIDEO

ESPERANT EL SEU MOMENT.

divendres, 7 de gener del 2011

JAPAN - The other side of life

07/01/2011:

El passat 4 de gener, va morir en Mick Karn. No és el primer cop que parlo de la mort d'un music, però fins ara, sempre ho havia fet com excusa per posar una cançó seva. Però en aquest cas, és diferent. En Mick Karn per mi era un artista especial. Per mi i per molta gent. Era un dels meus dos millors baixistes del món. Mentre que en Mark King de Level 42 és tot virtuosisme i velocitat controlats, en
Mick Karn era originalitat, diferència, diversitat. De fet, estic segur que qualsevol baixista amb una mica de “cultura”, en algun moment ha volgut imitar al Mick Karn.

Sense saber com era com a persona, estic segur que sense ell, el món ha perdut bellesa, originalitat, diversitat, art, i fins i tot, diria que honestedat. Ho dic perquè sempre s'ha mantingut fidel al seu estil, i mai a cedit a la temptació de baixar el seu nivell per tal d'aconseguir més èxit comercial. Sent com era, un music de prestigi, es va mantenir lleial a ell mateix i no va participar en projectes que poguessin treure brillantor a la seva carrera. Malauradament, com tants altre musics de prestigi, va morir sense el reconeixement popular que es mereixia i amb una clara falta de mitjans econòmics. En molts casos, aquests musics que han gaudit en algun moment del favor del públic, s'han arruïnat per haver dilapidat de forma barroera i estúpida, les grans oportunitats que els hi ha ofert la vida, però en el cas d'en Mick Karn, simplement crec que es deu a la seva honestedat artística, que l'ha fet no ser un producte de masses. Tant debò, el reconeixement que no ha tingut en vida, l'aconsegueixi ara, encara que no ho crec.

Sense saber quin tipus de persona era, també crec que tenia el seu ego una mica desenvolupat, cosa que no només no li retrec, sinó que li agraeixo, ja que un artista, si vol practicar la excel·lència i fer coses realment bones, ha de tenir aquesta dosis de narcisisme que li permet sobresortir i no fer coses que el farien estar entre la mitjania i la mediocritat. Aquest egocentrisme que li suposo, segur que li va portar algun problema, però al mateix temps, també li va permetre fer coses a la música, la escultura, a la seva pròpia imatge, i suposo que en qualsevol aspecte de la vida, que el feien únic, i que personalment, li agraeixo molt. M'ha donat grans moments de plaer, bellesa i sentiment.

De tots els projectes artístics dels que ha participat, el que té mes rellevància, sense cap mena de dubte, va ser amb Japan, grup del que avui penjo una de les seves cançons que més m'han impactat mai, i que considero extremadament trista, i per tant, adient desprès de la desaparició del millor baixista del món. A “The other side of life”, del disc “Quite life” (Disc imprescindible per la vida humana),  en Mick Karn aconsegueix un dels seus moments més sublims, posant-me la pell de gallina quasi sempre que escolto aquest moment, hi que avui, m'ha fet caure una llàgrima. Concretament és a partit del minut 3'10. (el vídeo no és oficial)

En memòria d'un dels meus icones musicals, en Mick Karn, escolteu aquesta cançó amb els llums tancats, el so a tota canya, i sobretot, amb el cor ben obert.

ANY: 1979
Àlbum: Quite life






















dimecres, 5 de gener del 2011

MICK KARN

04/01/2011:
Avui és un dia molt trist per mi.

















En Mick Karn a mort.






























Descansi en pau.



diumenge, 2 de gener del 2011

BONEY M. - Sunny (Live)


01/01/2011
El 30 de desembre de l'any passat, va morir en Bobby Farrell, el que va ser un dels punts importants per l'èxit de Boney M a finals de la dècada dels 70's , per la seva peculiar forma de ballar i per encarnar d'una manera descarada el prototip més genuí del “Macho man” en tots els seus aspectes.

Era l'”home” amb majúscules, que desprenia sex appeal pels quatre costats, amb pel a pit i amb suor, i amb una veu (falsament) greu i profunda, que tenia el seu harem “satisfet i content” de tenir la “sort” de estar amb ell.

Tant aviat sortia a l'escenari, entre el seu aspecte, la seva actitud, la “seva” veu, i sobretot, el seu ball, era el focus d'atenció total, i en pocs moments, les seves tres companyes, que eren les que portaven el pes de les cançons, aconseguien ser les protagonistes de l'actuació. En Bobby Farrell era el lleó que tenia a les tres lleones que treballaven per ell.

Tot això, alimentat per un excés d'ego, el van portat a un divisme absurd, que va destrossar la seva vida i la de tots aquells que l'envoltaven. Per exemple, la seva actitud amb tots els seus companys el van portar a ser acomiadat del grup i a tenir unes tenses relacions amb tothom. També cal recordar, no sigui que acabem fent d'ell un heroi, que va ruixar amb benzina a la seva dona, i va intentar calar-li foc, pel que va passar dos anys empresonat. A més de ser el prototip de “macho man” (i tots aquests punts, són característiques bàsiques d'un “macho man”) també era el prototip de rock-star amb peus de fang, que un cop s'apaga la llum de l'èxit aconseguit per tots els que formaven la maquinaria de Boney M., va acabar acollint-se als serveis socials d'Holanda, per poder subsistir.

Darrerament, tornava a treballar, explotant l'èxit de Boney M (separat de la resta) i havia aconseguit algun reconeixement per part d'alguns personatges de la música de ball de l'actualitat.

Sempre he fet la broma que quan es parla de Boney M, un es tenia que posar d'en peus, però hi ha una dita, que diu que quan es diu una broma, alguna cosa hi ha que és certa (n'hi un altre dita holandesa que diu que quan es diu una broma, alguna cosa de broma hi ha)

Tots en alguna ocasió hem ballat alguns dels temes de Boney M, dels quals alguns, els considero autèntics himnes i autentiques joies, i que a més de ser un grup de ball i “discotequeru”, no van oblidar els punts foscos de l'actualitat que els envoltava, i van fer algunes lletres que eren més serioses del que ens podem pensar en un primer moment.

La meva primera idea, era penjar “Daddy cool”, que és potser el seu moment més recordat, però finalment, m'he decidit per una versió en directe de “Sunny”, en una versió que van fer d'aquest clàssic, i que per mi, és la més encertada. En record a un monstre de l'escenari, que va formar part un projecte, que va gaudir de més èxit del esperat, penjo aquesta cançó.

Si algú escota aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats, i el so a tota canya.

ANY:1977
Vídeo: Love for sale concert







































BONEY M.


Nacionalitat: Antilles / Alemanya
Web oficial:
Webs d'interès:

ANY: 1977
Vídeo: Love for sale concert



















01 - LOVE FOR SALE
02 - TAKE THE HEAT OFF ME
03 - BABY DO YOU WANNA BUMP
04 - PLANTATION BOY
05 - BELFAST
06 - GLORIA, CAN YOU WADDLE
07 - HAVE YOU EVER SEEN THE RAIN
08 - SUNNY
09 - STILL I'M SAD
10 - SILENT LOVER
11 - MOTHERLESS CHILD
12 - MA BAKER
13 - NO WOMAN NO CRY
14 - DADDY COOL


 

dilluns, 27 de desembre del 2010

MIRWAIS - Disco science

27/12/2010:
Fa una mica meś d'un any, comentava que una companya de feina, o millor dit una amiga, ho deixava tot i feia un canvi en la seva vida, que suposava perdre el contacte entre nosaltres. I ara, fa uns dos mesos, a tornat a passar amb un altre company de feina, un amic, que també ha decidit fer un canvi, i ha marxat cercant altres coses, sense cap dubte, millors.

Per una banda, acaba de ser pare, i el que ha decidit, és dedicar-li un temps a la seva filla, en aquests primers mesos tan important pels infants. Actitud molt lloable la del meu amic, i que la societat en general hauria de facilitar a tothom. El segon motiu, és que vol ser una persona emprenedora i vol volar per ell mateix, fent feines i projectes que el satisfacin plenament, i que tots els beneficis del seu talent, vagin a parar a les seves butxaques, i no com fins ara, que la majoria dels beneficis anaven a les butxaques d'uns altres, aprofitant-se del seu talent, del seu temps i de les seves capacitats.

Espero que les coses li vagin molt bé, tot i saber, que això voldrà dir que a la llarga, perdrem el contacte, i persones com ell, sempre és convenient tenir-les ben a prop. Sempre ha estat allà, quan l'he necessitat, tant si li he dit, com si no li he dit. El consol que em queda, és que l'ha substituït un ex-company, que ara torna, i per tant un cosa va per l'altre,

Musicalment parlant, ens hem influït mútuament durant tots aquests anys, deixant-nos CD's o MP3's i fent-nos recomanacions, sense insistir-hi massa. Ell ha influït més en mi que no pas jo a ell, per dos motius. El primer és que ell pensa que estic antiquat. El segon, és que jo tinc mes ganes de ser influït que no pas ell. Però en definitiva tots dos ens hem influït mútuament.

Normalment, ell em recomanava coses,  o era jo, el que li demanava si sabia alguna cosa de tal grup o de tal cançó. Una de les músiques de les que més he gaudit, va ser quan li vaig demanar si sabia qui feia la música de l'anunci del Renault Laguna, i evidentment, ell ho sabia, i curiosament, tenia el CD, i curiosament me'l podia deixar. És tractava d'una cançó de Mirwais, i un cop vaig haver sentit tot el CD, va ser per mi tot un descobriment. És un d'aquells CD's, que guardo com una petita joia o petita obra d'art. La cançó en qüestió no sabem ben bé quina era, però era molt semblant a Disco science, que és la que penjo avui.

Així doncs en agraïment al meu amic, per tots aquests anys, i desitjant el millor per ell, penjo aquesta petita obra d'art, en format de vídeo clip. Gràcies.

Si algú escolta aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats, I el so a tota canya.  

ANY: 2000
CD: Production


















CD-Single: Disco science















MIRWAIS

Nacionalitat: Suïssa / França
Web oficial: http://mirwais.org/

ANY: 2000
Àlbum: Production


















02 - Naive song
03 - V.I. (the last words she said before leaving)
04 - I can't wait
05 - Junkie's prayer
06 - Definitive beat
07 - Paradise (not for me)
08 - Never young again
09 - Involution

CD-Senzill: Disco science

















01 - Disco Science (Extended Mix)
02 - Disco Science (Giorgio Moroder's Blueprint Mix)
03 - Disco Science (Electrobreak Remix)
04 - Disco Science (Joey Negro Club Mix)

CD-Senzill: Disco science















01 - Disco science (Original Mix)
02 - Disco Science (Joey Negro Club Mix)
03 - Disco Science (Electrobreak Remix)


dijous, 23 de desembre del 2010

BAND AID - Do they know it's Chritsmas?

24/12/2010:

Un any més, em toca repetir la nadala que ja fa 26 anys es va fer per recaptar fons per acabar amb la fam al món. I ho faig, penjant el vídeo en versió “que bons que som i el món és de color de rosa” o “pijo – solidaria que ho fem perquè queda super guai”.

Hagués preferit tornar a penjar la versió dura, que ens enfronta directament amb la crua realitat, que s'allunya del tot del món de les estrelles de la música, però l'han eliminat de la xarxa, o si més no, no l'he sabuda trobar. Cosa que fa sospitar que en realitat el que hi ha són ganes de fer-se auto-bombo, enlloc de conscienciar, no només a la societat del greu problema de la fam al món, sinó de conscienciar a qui te el poder de canviar les coses i solucionar aquesta gran vergonya que any rere any oblidem. Però avui no toca ser cínic.

Bon nadal a tothom.

ANY: 1984
Maxi-Single: Do they know it’s Christmas?






Més cançons i més informació

dissabte, 18 de desembre del 2010

DE/VISION - Rage

18/12/2010:

Avui toquen a Barcelona DE/VISION, precisament, el mateix dia que es juga el derbi ( . . . no sé com anomenar-lo, ja que no és un derbi ni barceloní, ni català . . . i si dic metropolità, els de l'Espanyol s'enfaden) entre l'Espanyol i el Barça, i resulta curiós, ja que en el meu anterior comentari sobre DE/VISION, els comparava amb l'Espanyol.

Les coses no han canviat massa entre DE/VISION i jo durant aquest any. Per mi segueixen sent un grup que promet molt , però que finalment, no acabem de connectar. La prova més gran d'això és que quan vaig sentir el seu últim disc, vaig pensar que finalment havien fet un disc que m'agradaria, però finalment, després d'escoltar-lo molts cops, crec que només dues cançons superaran la prova del cotó. Una d'aquestes dues cançons és la que penjo avui, “Rage” en format vídeo clip.

“Rage” suposo que és el que podrem veure avui al partit entre l'Espanyol i el Barça, i ho dic quan fa pocs minuts què ha començat el partit (el Barça acaba de marcar el primer gol) però espero que sense els salvatges de l'any passat, van tirar bengales a les grades, i que per sort, la cosa no va anar a més.

Si algú escolta aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats, i els so a tota canya.

ANY: 2010
Àlbum: Popgefahr


















Senzill: Rage























dimecres, 15 de desembre del 2010

KOOL AND THE GANG - Get down on it (Live)/ Jungle boogie (Live)

14/12/2010

Ja sé que vaig tard, però és que com la majoria de tots nosaltres, no tinc temps per rés. Ja des del passat dijous que volia parlar de Kool and the Gang, ja que tocaven a l'Auditori de Barcelona,  i la visita d'un súper grup com aquest, paga la pena fer-ne referència desprès de molts anys de carrera. cercant informació sobre ells per fer aquest escrit, he vist que van treure el seu primer disc a l'any 1964 (abans que jo naixés!!!!!) i encara donen guerra pels "puestus"
Kool and the Gang, són un super grup d'aquells que van fer fortuna, sobretot a finals dels anys 70, caracteritzant-se per ser una bona colla de persones, a dalt de l'escenari, amb un look pseudo futurista (algú diria "hortera", però a mi em costa dir molt aquesta paraula, ja que penso que no hi ha ningú amb prou autoritat moral per utilitzar-la) carregats de llums i colors llampants, fent un funky molt ballable. No van ser els únics, ni els més famosos, però deu ni do. 

No és un dels meus grups predilectes, ni tant sols en aquest estil de música, però en altres circumstàncies, potser hagués anat al concert, per poder viure l'experiència d'un concert de les característiques d'aquest grup, ja que mai he pogut anar a un concert  d'un súper grup de Funky, i crec que pot ser una experiència molt bona. A més, tinc molta curiositat, per veure un grup descaradament de música de ball, tocant a l'Auditori. Com reaccionarà el públic? S'estarà assegut? o no podrà evitar moure l'esquelet (com es diria durant la seva època daurada) I dic descaradament de ball, ja que he cercat vídeos seus en directes relativament recents i deu ni do la canya que foten encara. Penjo "Get down on it", un dels seus grans èxits, en un directe de l'any 2000, i després "Jungle Boogie" a l'any 2007, una cançó instrumental que es va fer famosa anys més tard de la seva publicació, gràcies a la pel·lícula "Pulp Fiction"

Però, malauradament, com he dit al principi, vaig tard, i el concert ja ha passat. No tinc ni idea de com va anar, però el que tinc clar, és que he perdut una molt bona oportunitat de gaudir d'una bona experiència que difícilment tornaré a tenir.

Si algú escolta aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats, I el so a tota canya.

ANY: 1973
Àlbum: Wild and Peaceful



















ANY: 1981
Àlbum: Something special


















Senzill: Get down on it
 


















ANY: 2000





ANY: 2007





KOOL AND THE GANG

Nacionalitat: Estats Units


















01 - Funky Stuff
02 - More Funky Stuff
03 - Jungle Boogie
04 - Heaven at Once
05 - Hollywood Swinging
06 - This Is You, This Is Me
07 - Life Is What You Make It
08 - Wild and Peaceful


ANY: 1981
Àlbum: Something special


















01 - Steppin' Out
02 - Good Time Tonight
03 – Take My Heart (You Can Have It If You Want It)
04 - Be My Lady
05 – Get Down On It
06 - Pass It On
07 - Stand Up And Sing
08 - No Show
09 - Stop!

Senzill: Get down on it



















01 – Get down on it
02 – No show

ANY: 2000

ANY: 2007

dimarts, 7 de desembre del 2010

LADY GAGA - Poker face

06/12/2010
Ara que ja han passat les eleccions al Parlament de Catalunya, ja podem dir que tenim, nou Molt Honorable President de la Generalitat. Remarco lo del Molt Honorable, ja que l’actual President, no ho ha utilitzat massa i potser ens hem oblidat del tractament que té el nostre President, i les formes, i les coses protocol·làries tenen la seva importància.

Doncs això, que ja tenim nou Molt Honorable President de la Generalitat i tot i que ha de tenir el tractament de Molt Honorable, de moment, i en menys de 24 hores, ja s’ha desdit d’una promesa electoral. En menys de 24 hores, tot allò que va prometre abans i durant la campanya electoral, el seu gran objectiu, quasi quasi, podríem dir el seu motiu de ser, ho va negar i va començar amb aquella cançó tan típica dels que saben que han decebut, o que han fet coses que provoquen decepció, dient allò “que no havíem dit que tal i que qual, si no que havíem dit que potser, i només potser i si allò d’allà es produïa, doncs amb una mica de sort, i si ningú si oposa i tothom hi va a favor, doncs que a lo millor i bla, bla, bla, bla. . . . . total, que de cercar el concert econòmic, rés de rés. CiU que és la formació política que lidera el nostre nou flamant i Molt Honorable President de la Generalitat, ha enganyat a tot el poble català, sobretot als que l’han votat, però, jo que no els he votat (mai, i segurament no ho faré mai) també em sento estafat.

Però . . . .és el primer cop que CiU i l’Artur Mas ens fan això? NO. Ja ho van fer abans, amb el famós estatut que enlloc de donar-nos més auto-govern, a posat en perill moltes coses que ja donàvem per segures. CiU amb el senyor Artur Mas al front, van ser els que van fer tot el que van poder, per tal que el nou estatut fos tot lo ambiciós que es podia ser dins d’un estat com l’espanyol. Un nou estatut que va aprovar el 89% del Parlament de Catalunya, que es el representant directe del poble català. Doncs recordem que aquests senyors de CiU, es van passar la voluntat del poble català per ”forro” de l’arc del triomf, pactant d’amagat, amb el “enemic”, un estatut a la baixa, desprès de ser ells els més “ambiciosos”. Potser, el que volien era posar pals a les rodes, i com no van poder, van fer tot el possible per treure’n rendiment polític, ignorant totalment al poble català.

Però a més, és que CiU, juga de tal manera a la ambigüitat, que deixa que molts sobiranistes i molts independentistes, es creguin que CiU té un pla per aconseguir la independència de Catalunya a llarg termini. Però d’això, de plans, no en tenen cap, entre altres coses, perquè no és ni de bon tros, el seu objectiu. Un partit, per mínim sobiranisme que tingui, mai voldrà el concert econòmic, ja que això apaivagaria els ànims i els anhels d’independència, i ens submergiria definitivament dins l’estat espanyol, sense cap veu dins d’Europa. I això és el que vol CyU. Vol que siguem una autonomia, per tal que ells tinguin la seva quota de poder al territori, però al mateix temps poder dir que les coses no es fan bé, per culpa de “Madrid”. L’autonomia, és el negoci del segle pels polític de mitjana volada, ja que els permet fer-se amos dels encerts, i alhora, treure’s de sobre, les errades. Deixem-ho clar d’una vegada. CyU és una formació política de caire DEPENDENTISTA i mai, mai mai, voldrà anar més enllà.

Ara, els catalans, és això el que hem escollit!. . . . doncs això és el que tindrem, i en realitat, això és el que ens mereixem. L’Artur Mas i companyia, el que és evident, és que són uns bons jugadors de Poker, que ens han enganyat fins ara (a mi personalment, no) i que ens fan creure que són el que no són, i que persegueixen el que no volen perseguir.

Aprofitant que ens els propers dies, la Lady Gaga fa un concert a Barcelona, no me’n puc estar de penjar la cançó Poker Face d’aquest fenomen . . . . .no se ben be com descriure el aquest tipus de fenomen. La veritat és que he estat molta estona pensant si aquesta cançó es mereixia estar en aquest blog o no, i finalment, entre que la tonada de la cançó, s’enganxa com una mala cosa, i que tenia que parlar de l’Artur “Figo” Mas, doncs m’he decidit a penjar-la. La cançó en conjunt és normaleta, però la tonada. . . . .és bonissima. 

Si algú escolta aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats, I el so a tota canya.

ANY: 2008
CD: The fame




















Senzill: Poker face