THOMPSON TWINS - Lies (Bigger and better)

18/04/2011:

El govern de CiU ja ha passat els famosos 100 dies de gràcia que normalment es donen, per començar a valorar i criticar l'acció de govern d'un nou govern, i tot i que penso que 100 dies, és poc temps, CiU, ja ha demostrat en aquests 100 dies, del que és capaç de fer, i per tant, tinc por del que poden fer 4 anys.

He de reconèixer que tinc una especial “simpatia” per CiU, ja que a diferència de PP i PSOE, els de CiU ens volen enganyar constantment, i la veritat és que ho aconsegueixen (bé, els del PSOE, també ens volen enganyar amb allò del PSC, però és que no s'ho creuen ni ells)

Els de CiU, ens volen fer creure que no són de dretes, i ho són. I ja ho hem vist amb el tema de les “retallades” i el tema del impost de successions. Però això ho deixo per un altre dia. El que també ens volen fer creure els de CiU, és que són independentistes. Bé, molts d'ells, amb la seva mestria amb el vocabulari ambigu, diuen “sobiranistes”.

Els seus dirigents més destacats, diuen cada dos per tres, que a títol personal, són persones amb sentiments independentistes, però que . . . . bé, hi han milers de “peròs”. En realitat, CiU és una força política col·laboracionista i descaradament dependentista, ja que alhora de la veritat, sempre, treuen el “seny”, i deixen la “rauxa” per quan estan a la oposició. És aleshores que CiU semblen els més independentistes dels independentistes, però quan tenen l'oportunitat de fer realment coses per aconseguir la independència que tant anhelen, és quan s'abstenen i treuen el “ara no és el moment” o el “això no taca”.

CiU, la setmana passada, es va abstenir en una votació (llei de declaració d'independència) del Parlament de “joguina” de Catalunya, que després de les consultes populars engegades per la societat civil per fer una passa endavant per aconseguir la independència, es votava una proposta per fer un altre passa endavant, però un cop més, CiU va frustrar tota possibilitat d'aconseguir-ho.

CiU, que quan són joves, són “molt radicals”, i quan es jubilen, de cop, tornen a ser “molt radicals”, com li ha passat al molt honorable Jordi Pujol, que després de 30, anys, ha "vist" la llum (jo, que no soc tant intel·ligent com ell, fa trenta anys, que vaig veure la llum) quan són en actiu, els hi entren totes les pors i totes les prudències. I hi ha una frase que diu: “que la prudència no ens faci traïdors”. Doncs alguns, sembla que no l'ha entenen. També podria ser que en lloc de prudents, fossin directament covards. També hi ha una frase per això: “El lider que té por de enfadar als adversaris, no pot ser un bon lider”.

I que no em vinguin amb la infantilisme de “i els de ERC, què?” No seré jo qui defensi a ERC per la seva tasca en els últims anys, però a favor de ERC he de dir, que mai han governat. Han pogut influir en el govern, però només això. CiU ha estat majoria al Parlament de Catalunya molts cops, i ho és ara, i si CiU vol, la independència és possible, només cal veure el que va fer Kosovo, no fa gaire temps, i sense cap necessitat de fer massa soroll. CiU sí que te la clau que deia en Carod-Rovira fa temps. I l'ha tingut sempre, però no l'ha volgut fer servir mai. Per què? Doncs perquè són covards, traïdors, col·laboracionistes o dependentistes, o potser tot junt. El que segur que són, és que són mentiders. Des d'ara, tornaré a parlar d'ells com CyU.

Per acompanyar musicalment la meva emprenyada amb CyU, ho faig amb una esplèndida cançó, en la versió llarga, titulada “Lies” de Thompson Twins, ja que les mentides de CyU, també són llargues i duradores. Thompson Twins, es mereixen que parli d'ells més estona, però per avui, ja he parlat massa.

Si algú escolta aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats, i el so a tota canya.

ANY: 1983

Àlbum: Quick spet & side kick

Senzill: Lies

Maxi: Lies

Lies (Bigger and Better)

Més cançons i més informació.

THOMPSON TWINS

Nacionalitat: Anglaterra

Web oficial:

Webs d'interès: http://en.wikipedia.org/wiki/Thompson_Twins

http://es.wikipedia.org/wiki/Thompson_Twins

http://eightiesclub.tripod.com/id246.htm

ANY: 1983

Àlbum: Quick step & side kick

01 - Love On Your Side

02 - Lies

03 - If You Were Here

04 - Judy Do

05 - Tears

06 - Watching

07 - We Are Detective

08 - Kamikaze

09 - Love Lies Bleeding

10 - All Fall Out

Senzill: Lies

Maxi: Lies

01 - Lies (Bigger and Better)

YAZOO - Don't go

09/04/2011:

Demà, diumenge, és l'última tongada de les consultes populars per la independència de Catalunya, i se celebra a Barcelona i a Blanes, entre d'altres poblacions catalanes. Són molts els motius per no participar en aquesta consulta popular. Per exemple . . . . emmmmmmmmmmmm . . . . . espera, que ho tinc a la punta de la llengua . . . . . sí, era . . . . . ah, si!!, era . . . . . . no, no això no era. Ostres. Què era? . . . . . . . . . .ah! Ara sí. Ja. Ja m'he n'he recordat.

Un dels motius per no anar a votar, és que això de la independència, no l'importa a ningú. Amb els problemes econòmics que està passant la població catalana, qui pot pensar en una nimietat sobre la independència, per exemple econòmica, d'un poble, que permetria no tancar ni plantes d'hospital ni quiròfans, ja que no tindríem la desavantatge, uy! Perdó, la necessitat de ser espoliats, uy! perdó un altre cop, de ser solidaris amb algú que després no ens dona els que ens deu? I això només és un exemple. En el següent vídeo, us expliquen millor els motius per no anar a votar.

Bé. En realitat, el que s'ha de fer, és anar a votar. Hi ha una frase del vídeo que diu. . .” vota SÍ, vota NO, vota el que vulguis. Ets lliure” jo afegiria “Ets lliure? Catalunya és lliure” No deixa de sorprendrem, com alguns polítics, s'atreveixen a no fomentar la participació en un consulta popular. Sembla que només volen que participem, quan surten guanyant ells o les seves idees. Quan el que pot sortir, no els hi agrada, doncs aleshores . . . . . bé, queden retratats.

Aquesta promoció que s'ha fet per la participació a la consulta popular, posant en evidència els arguments, per mi, del tot estúpids (en el millor dels casos) dels que no volen que participem activament en la nostra societat, m'ha fet pensar en la cançó de Yazzo, “Don't go”, on el títol ens demana que no anem a un lloc, i quan veiem el vídeo clip, voldríem anar-hi, ja que sembla que ens mostra un lloc que en un principi, ens hauria de fer por, però en realitat, és divertit.

La cançó és una d'aquelles cançons perfectes. És una cançó que està a punt de complir 30 anys, i a mi em segueix sonant igual de bé. Em segueix motivant com el primer dia. De fet, és una cançó tan ben feta, que sona bé, i contagia “marxa” fins hi tot quan s'escolta en acústic i sense bateria.

Així doncs, penjo la cançó en la versió original (vídeo clip) i un directe acústic televisiu de l'any 2008, sense la participació d'en Vince Clarke. I ja sabeu. No hi aneu i no voteu, no fos cas que fóssim un pel més lliures i podríem prendre mal.

Si algú escolta aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats, i el so a tota canya.

ANY: 1982

Àlbum: Upstairs at Eric's

Senzill: Don't go.

Don't go

ANY: 2008

Alison Moyet - Don't go (directe acústic televisiu 2008)

Més cançons i més informació.

YAZOO

Nacionalitat: Anglaterra

Web oficial: http://www.yazooinfo.com/

http://www.myspace.com/yazooofficial

Web d'interès: http://ca.wikipedia.org/wiki/Yazoo

http://en.wikipedia.org/wiki/Yazoo_%28band%29

ANY: 1982

Àlbum: Upstairs at Eric's

01 - Don't go

02 - Too Pieces

03 - Bad Connection

04 - Midnight

05 - In My Room

06 - Only You

07 - Goodbye 70's

08 - Tuesday

09 - Winter Kills

10 - Bring Your Love Down (Didn't I)

11 - The Other Side Of Love (12")

12 - Situation" (U.S. 12")

Senzill: Don't go.

01 - Don't go

02 - Winter Kills

03 - Don't Go (Re Mix)

04 - Don't Go (Re Re Mix)

ANY: 2008

Alison Moyet - Don't go (directe acústic televisiu 2008)

KRAFTWERK - Radioactivity (live 2005)

30/03/2011:

Des del meu punt de vista, qui continuï pensant en la viabilitat de la energia nuclear, és que pensa que la vida humana té preu, i el que és pitjor, està disposat a pagar-lo.

No es el primer cop que parlo de la energia nuclear. i ara, amb el terratrèmol i el conseqüent tsunami posterior que ha patit el Japó, doncs torna a ser un tema de debat. Increïblement, torna a ser un tema de debat, ja que segons penso, i des de la meva forma de veure les coses, després del desastre de Fukushima, el debat sobre la utilització de la energia nuclear com alternativa per subministrar al nostre estil de vida el caudal energètic necessari, s'ha acabat. Evidentment Nuclear, NO, gràcies.

Per fer una mica d'història, l'11 de març de 2011, el Japó va patir, més que un terratrèmol, un mare-moto, de 8.9 a l'escala de Richter, i per tant, poques hores més tard, va patir un Tsunami demolidor, que a hores d'ara, entre morts i desapareguts, hi han unes 27.000 víctimes.. Tenint en compte, que el Japó és el país més preparat per aquest tipus de catàstrofes, doncs tots podem estar d'acord, que va ser un terratrèmol important. Apart de les víctimes provocades directament per la força de la natura, aquest moviment sísmic, va “atacar” directament a varies centrals nuclears que més o menys s'en van sortir, excepte una, la que està a Fukushima, que cada dia que passa, pinta que la situació acabarà malament.

És cert que tots els sistemes que coneixem actualment per proveir-nos d'energia són nocius per la nostra salut. Les centrals tèrmiques, i tot allò que es basa el la combustió de combustibles fòssils, omplen l'aire que respirem de partícules que contaminen el medi ambient i a la llarga, segur que perjudiquen a la nostra salut. La energia elèctrica, per ella mateixa potser no contamina massa, però els sistemes que coneixem actualment per obtenir-la, són devastadors per medi ambient, i tots sabem com són de contaminats les piles, i les bateries. I altres sistemes alternatius, avui per avui, costa més els aparells per obtenir energia, que la pròpia energia que generen. Però en el cas de la energia nuclear, és especialment perillós. Les seves deixalles, a diferència de la resta de deixalles provocades per altres tipus d'energia, continuen contaminat durant uns períodes de temps que s'escapen a la nostra capacitat d'imaginació. I les seves centrals, mentre estan en funcionament, són una bomba que si la cosa es descontrola, no és que embruti, és que va molt més enllà del que significa la paraula “contaminar” Directament mata el que hi ha aprop, i deforma (o mal-forma) tot allò que pugui néixer.

Els partidaris d'aquest tipus d'energia, sempre argumenten el mateix. El primer argument és que amb el mitjans tecnològics que tenim avui dia, l'a energia nuclear el l'única que pot abastir d'una forma econòmicament raonable les nostres necessitat de “confort”. Bé, aquest argument, amb el que ha passat a Fukushima, ja no te raó de ser, ja que construir una central capaç de resistir terratrèmols d'aquesta força, faria que el cost d'una central nuclear es disparés.

Un altre argument, és que són segures, gràcies als mitjans tècnics que es posen per fer-les segures. Cosa que s'ha demostrat falsa. Primer hem de comptar amb la negligència i la deixadesa normals entre els humans. I si a sobre hi afegim la cobdícia, el còctel potser explosiu. Ja ho varem veure, per exemple a Chernobyl. Desprès de desastre de la central ucraïnesa, ens havien assegurat que això ja no tornaria a passar mai més, i a Catalunya varem estar a punt de repetir la historia no fa gaires anys.

Però a part de les limitacions humanes, cal tenir en compte altres dos factors. Un es la possibilitat d'atemptats, i si una cosa vaig a prendre al servei militar, és que si algú vol fer una malifeta, mai es pot garantir seguretat absoluta per evitar aquesta malifeta. Vull dir que si algú es proposa atemptar contra una central nuclear, ho farà i ningú pot evitar-ho. Costarà més o menys, però si hi ha la voluntat, no es podrà evitar.

L'altre factor és el de les forces de la natura. Però quina vanitat tenim els humans, pensant que podem ser més forts que la natura? Com és possible que algú que hagi acabat primària, pugui pensar i dir que les coses estan preparades per suportar les forces de la natura? Però és que algú es pensa que som imbecils? I ara espero que siguin una mica prudents, i si tornen a caure amb l'errada de intentar construir una central nuclear a prova de terratrèmols de 8.9 mes el corresponent tsumani, doncs fracassaran, ja que pel simple fet d'haver succeit aquest últim terratrèmol, un d'escala 10, es segur que el patirem. Només és una qüestió de temps, però la natura, sempre acaba superant-se a ella mateixa, per tant, si algú es pensa que pot ser més fort que la natura, que es prepari per un terratrèmol d'escala 12 com a mínim. És clar que un terratrèmol d'aquestes característiques, ho destruiria tot, i no caldria protegir res de la central nuclear. Fer una central nuclear a prova de terratrèmols és utòpic.

Per altre banda, aquest terratrèmol, ha estat important, però des de que es registra la magnitud dels moviments sísmics, aquest és el setè. Per tant, és evident que un terratrèmol d'aquestes característiques, era més que previsible, i si la central de Fukushima no a pogut resistir-lo, no és pel propi terratrèmol, sinó que la vanitat i la cobdícia humana, han fet que no es posessin totes les mesures necessàries, i el que ha passat, només era una qüestió de temps, com malauradament, és molt possible que passi en altres parts del món. I es que posar aquestes infraestructures en mans privades, no es que sigui una temeritat, sinó una certesa que tard o d'hora, davant de qualsevol “imprevist” important, el desastre està garantit.

Així, doncs deixem que les central nuclears es vagin tancant a mida que sigui possible, i millor no invertir ni un cèntim més en una cosa que es veu de lluny que ni és segura ni és rendible (per la majoria. Per uns quants privilegiats, és el negoci del segle) i comencem a invertir en millorar i trobar noves fonts d'energia.

Per tant, repeteixo, des del meu punt de vista, qui continuï pensant en la viabilitat de la energia nuclear, és que pensa que la vida humana té preu, i el que és pitjor, està disposat a pagar-lo.

Bé, sobre el tema de la radioactivitat, qui ha fet una cançó perfecte sobre aquest tema, han estat Kraftwerk. No cal dir rés més. Només cal sentir la cançó. En aquest cas, la penjo en un directe de l'any 2005.

Si algú escolta aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats, i el so a tota canya.

ANY: 2005

DVD: Minimum - Maximum

Radioactivity

Més cançons i més informació.

JUNIOR MIGUEZ - Down

19/03/2011:

Amb el títol de “ni temps ni espai”, el que volia dir, era que tinc l'aspiració de no tenir cap tipus de prejudici per les coses, tenint la cura justa que s'ha de tenir alhora de jutjar-les. Vull dir que és important saber quan, com i on s'han fet les coses per poder valorar-les bé.

Pel que respecte al temps, crec que ho tinc superat, i ara mateix no m'imagino a mi mateix, menyspreant res, simplement per saber en quina època es va fer. Vull dir que no em fa por ni mandra, escoltar música de qualsevol època. Abans sí. Quan era jove, em feia molta mandra, i per tant, d'entrada ja estava predisposat a que no m'agradés, qualsevol música feta abans de 1978 aproximadament. Ara, ja ho tinc superat.

Pel que respecte a l'espai, encara no ho he superat del tot. Per exemple en l'espai estilístic, quan em parlen de rap, no puc evitar pensar que allò no va amb mi, i que difícilment m'agradarà. En l'espai territorial, em passa alguna cosa semblant, quan em diuen que és música de Sevilla (sobretot si hi afegeixen allò de “amb arrels”)

Així doncs, em resulta estranya la meva simpatia per en Junior Miguez que fa un tipus de música que a priori, m'hauria de tirar en rere de mala manera. Però és que en Junior Miguez, fa un rap diferent al que estic acostumat a sentir pels “puestus”. És un rap on les coses no són perquè sí, i cada frase “rapejada” té el seu què i el seu perquè en cada moment, seguint un ordre i amb perfecte comunió i harmonia amb la música que acompanya la seva veu.

A més, vaig tenir l'ocasió de veure'l en directe, i em va sorprendre gratament, ja que m'esperava un rapper amb un o dos DJ's al darrera fent el que fan els rappers i els DJ's normalment. Enlloc d'això, el paio, apareix amb un grup de música convencional, fent un directe de debò, que sempre és molt més agraït. I es nota que vol fer les coses bé, i que no es conforma amb lo fàcil. Busca i busca fins que troba allò que buscava. I a més balla molt bé. D'ell no m'agraden totes les cançons. De fet, m'agraden ben poques, però sí li reconec una feina i un talent que crec que no és gens habitual dintre d'aquests espais (rap i música de Sevilla) que tant poc atractius em semblen.

Doncs demà (avui) toca a la Sala Apolo , presentant el seu tercer CD, i jo aprofito per penjar el seu primer senzill, “Down” que sempre he trobat que és un tema molt ben fet i que sona molt bé.

Si algú escolta aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats, i el so a tota canya.

ANY: 2003

CD: El principe de los gatos

Down

Més cançons i més informació.

JUNIOR MIGUEZ

Nacionalitat: Espanya

Web oficial: http://www.juniormiguez.com/

http://www.myspace.com/juniormiguez

Webs d'interès:

ANY: 2003

CD: El principe de los gatos

01 - Beatbox Intro

02 – Down

03 - Tum Taraka

04 - Principe de los Gatos

05 - Sa O Ke

06 – Chocolate

07 – Trukos

08 – Siento

09 – Tersiopelo

10 – Gitana

11 - Le Re Le

12 - Ronea Rap

13 - Funky Down

14 - Down in Triana

15 - Down in the House

16 - Down en la Habana

JEAN MICHEL JARRE - Revolutions

16/03/2011:

Amb el que ha passat al Japó, sembla que tothom s'ha oblidat del que està passant a Líbia. No vull minimitzar el terratrèmol i el posterior Tsunami que ha patit el Japó, amb la greu situació de perill de contaminació nuclear que s'ha produït, però a Líbia també estan passant moltes coses i moltes tragèdies.

Del Japó, ja en parlaré un altre dia, que també tinc coses a dir. De fet,j o mateix tenia la intenció de parlar avui de la tragèdia japonesa, però m'he adonat de l'oblit en que ha caigut la revolució de Líbia. Aquest oblit general, l'està aprofitant el Coronel Gadafi per guanyar terreny, i esclafar la revolució popular que els libis van començar ja fa varies setmanes, i que en principi, semblava que anava per bon camí.

Però amb la tragèdia del Japó, els mitjans de comunicació de tot el món, han girat l'esquena a la ciutadania de Líbia, i casualment, ha permès als polítics i dirigents occidentals, mirar en un altre direcció, i no prendre decisions sobre la situació de Líbia. I és que en Gadafi, que en un temps va ser l'enemic número 1 d'occident, en els últims anys, ha esdevingut un gran aliat, que segurament permet que el preu del petroli no pugi més del que els dirigents occidentals creuen convenient.

Per molt menys, es va envair Iraq, i els dirigents occidentals, no van tenir masses problemes en inventar-se histories per tal de justificar coses que no es poden justificar. Un altre clar exemple de la hipocresia occidental, és el tractament que es dona a la Xina, que es caracteritza per passar-se per l'arc del triomf qualsevol dret humà, però com permet fer negoci als poderosos, que no al poble occidental, doncs li riem totes les gracies, i mai critiquem les seves actuacions amb els dret humans dels seus súbdits.

Cal recordar que el Coronel Gadafi, és un tirà i un dèspota de cap a peus, que quan li convé, no té cap mirament per esclafar al poble que “lidera” de la manera més brutal i cruenta. Així doncs, no ens oblidem d'un poble que està lluitant per la seva llibertat, la seva dignitat i la seva supervivència diària.

Tampoc caldria oblidar al poble saharàui, que també no fa gaire temps, va ser esclafat brutalment pel regim marroquí, i ja ningú en parla. Em sorprèn enormement, la capacitat que tenim per oblidar-nos de les tragèdies dels altres ( i de les nostres, també)

Amb el tema del que he parlat avui, el tema musical més adient que m'ha vingut al cap, és “Revolutions” de Jean Michel Jarre. Un tema semi instrumental, que per mi, és molt bo, i que sembla que estigui fet per la ocasió.

Si algú escolta aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats, i el so a tota canya.

ANY: 1989

Àlbum: Destination Docklands (The London concert)

Revolutions

Més cançons i més informació.

JEAN MICHEL JARRE

Nacionalitat: França

Web oficial: http://www.jeanmicheljarre.com/

Webs d'interès: http://ca.wikipedia.org/wiki/Jean_Michel_Jarre

http://en.wikipedia.org/wiki/Jean_Michel_Jarre

ANY: 1989

Àlbum: Destination Docklands (The London Concert)

01 - Revolutions Intro
02 - Revolution Industrial
03 - Industrial Revolution- Part 1
04 - Magnetic Fields II
05 - Oxigene IV
06 - Computer Weekend
07 - Revolutions
08 - London Kid
09 - Rendez - Vous IV
10 - Rendez - Vous II
11 - September
12 - The Emigrant