JOHN BARRY

Nacionalitat: Anglaterra.

Web oficial:

Webs d’interès: http://ca.wikipedia.org/wiki/John_Barry

http://es.wikipedia.org/wiki/John_Barry

http://en.wikipedia.org/wiki/John_Barry_%28composer%29

ANY: 1985

Àlbum: Out of Africa.

 

BSO Out of Africa (Love theme)

BSO - MEMÒRIES D'ÀFRICA - OUT OF AFRICA

Pel·lícula: (1985) Memòries d'Àfrica - Out of Africa

BSO Out of Africa (Love theme)

HURTS - Blood, tears and gold.

07/02/2011:

Foto feta per btretze

El proper dissabte, toquen a la Sala Apolo, Hurts, pocs mesos desprès de fer-ho a la Sala Bikini. Tenint en compte els temps que corren, és una clara demostració de l’èxit de públic que està aconseguint aquest duet de cançons precioses i aspecte impol·lut.

No tinc gaire cosa més per afegir del que vaig dir l’altre cop, i, sorprès per veure com un grup toca dos cops en la mateixa ciutat amb tant poc temps de diferència, concretament una mica més de tres mesos, aprofito per penjar el vídeo d’una de les seves precioses cançons. Concretament “Blood, tears and gold”, que és de les que més em toca la fibra. Per mi és una d’aquelles cançons que la bellesa es torna música. Potser, m’agradaria destacar que si bé són un grup amb “bon gust”, en aquest vídeo, que el trobo bo, hi surt una cosa, que considero que no és de massa bon gust, fins el punt, que diria que s’ha apropa a lo “hortera” (i que consti que no m’agrada gens utilitzar aquesta paraula, ni tinc cap autoritat moral ni estètica per utilitzar-la)

Si algú escolta aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats, I el so a tota canya.

ANY: 2010

Àlbum: Happiness

 

Blood, tears and gold

Més cançons i més informació

COLONY 5 - Black

05/02/2011:

Avui toquen a la Sala Bikini de Barcelona, Covenant, un grup suec, del que hauré de parlar un altre dia, ja que avui vull parlat de Colony 5, un altre grup suec que els hi fan de teloners.

Colony 5, és un grup suec de música electrònica que fan cançons pop amb unes bases rítmiques força interessants, i unes melodies bastant encertades. Segueixen quasi tota la normativa establerta per ser catalogats dins de les diferents etiquetes que hi han dins de la música electrònica no agressiva. Són un trio amb la típica (i antiquada per mi) formació d’un cantant i dos teclistes, que normalment no toquen massa, ja que amb l’excusa de ser un grup tecno, doncs ja és normal que no toquin massa(cosa que no comparteixo gens) No sé si és el seu cas, ja que mai els he vist tocar (i avui, malauradament, tampoc els veuré) però si és el normal en grups d’aquest estil. El que he vist d’ells, m’ha recordat molt a Elegant Machinery, S.P.O.C.K. o els mateixos Covenant Tots semblen tallats pel mateix patró, potser Covenant són els que musicalment es diferencien més, però a sobre l’escenari, tots m’han semblat iguals. Dos teclistes “tocant” i un cantant que no sap ballar, i que es dedicar a fer “saltets” per animar a la concurrència. En aquest sentit, són els S.P.O.C.K. els que són una mica diferents i més originals. De fet, fins i tot es vesionegen entre ells, ja que Colony 5 ha fet com a mínim una versió d’una cançó d’S.P.O.C.K.,i fins i tot, aquestes dues bandes, fan referència a la saga de Star Trek en el nom del grup. No m’estranyaria gens que fins i tot, hi hagi algú, que hagi format o formi part de les dues bandes. 

El fet que musicalment s’ha semblin i que uns recordin als altres, no vol dir que siguin iguals. Per mi S.P.O.C.K. són força bons i Colony 5, prometen molt i sempre estan el llistat de grups per escoltar urgentment amb moltes possibilitat d’aconseguir un lloc entre els escollits de la meva discoteca, mentre que Covenant no acaben de . . .  no sé . . . . els hi falta una mica de pebre. I Elegant Machinery, de moment, han sortit del llistat de grups per escoltar.

Volia parlar de Colony 5, i he acabat parlant de 4 grups. Avui es el dia de Colony 5 primer i després de Covenant que de moment, són els que tenen més èxit comercial i gaudeixen de més prestigi, però jo, avui penjo una cançó de Colony 5, “Black” on podem veure que fan unes cançons pop més que correctes, amb un so elèctro-pop força ben construït i que en treballs posteriors, han fet més contundent i fosc, donant solidesa a la seva “carrera”.

Si algú veu aquest vídeo, que ho faci amb els llums tancats, i el so a tota canya, i si encara es a temps, si pot, que vagi al concert, tot i que falten molt poques hores.

ANY: 2003

Àlbum: Structures

CD Single: Black

Black

Més cançons i més informació.  

COLONY 5

Nacionalitat: Suècia

Web Oficial: http://www.colony5.com/

http://www.myspace.com/weseekcolony5

Webs d’interès: http://en.wikipedia.org/wiki/Colony_5

ANY: 2003

Àlbum: Structures

01 - Hate

02 - Synchronized Hearts

03 – Black

04 - The Zone

05 - God

06 - Is She Scared?

07 - It Was Only a Dream

08 - Reinforcements

09 - She's a Planet

10 - Unaware

11 - Band of Brothers

12 - Future

  

CD Single: Black

01 - Black (Radio Edit)

02 - My World

03 - Black (Club Edit)

04 - Hate (Single Edit)

05 - Black (Suess Mix) Remix - Mirko Suess

06 - Black (Giana Mix) Remix - Alice In Videoland

07 - Black (DJ RAM Mix)

COVENANT

Nacionalitat: Suècia

Web oficial: http://www.covenant.se/

Webs d'interès: http://en.wikipedia.org/wiki/Covenant_%28band%29

ANY: 2013

CD: Leaving Babylon

01 - Leaving Babylon
02 - Prime Movers
03 - For Our Time
04 - Thy Kingdom Come
05 - I Walk Slow
06 - Ignorance & Bliss
07 - Last Dance
08 - Auto (circulation)
09 - Not To Be Here
10 - Leaving Babylon II

CD-Single: Last dance

01 - Last Dance

02 - We Go Down
03 - Last Dance (MODULATE Remix)
04 - I Scan the Surface
05 - Last Dance (Version)
06 - Slowdance

COMBICHRIST - Sent to destroy

28/01/2011:

Des de la setmana passada, que estic sense ordinador, ja que una inesperada i potent turmenta, em va espatllar el dos ordinadors de casa. Escric això des de la feina (espero que a ningú li sàpiga greu)

Ahir vaig saber el cost de la reparació, i la cosa pot ser una mica . . . . . cara, però finalment, . . . . . . . . tornaré.

Salutacions.

01/02/2011:

Tal com vaig comentar “clandestinament”, l’altre dia, una turmenta va acabar amb la vida dels meus dos ordinadors de segona mà, i ara mateix estic sense l’eina que em permet fer aquest blog, on divago sobre les coses de la vida, les coses de la meva vida i la música que m’ha acompanyat durant la meva vida.

Entre l’ordinador de la feina (durant el temps que tinc per dinar) i un ordinador que m’ha deixat un amic (gràcies per tot) doncs podré anar tirant fins que tornin a la vida els meus ordinadors (400 euros)

Quan va succeir la tragèdia, em disposava a parlar de Combichrist, un grup que no fa gaire que conec, però que tot el que he sentit d’ells, és molt bo. De fet diria que la meitat de que he sentit, ho podria qualificar tranquil·lament de excel·lent.

Un grup que deu tenir un directe “electro-bèstia”, però en els seus CD’s demostra que són alguna cosa més que electro-bèsties. El motiu per parla d’ells, era que tocaven a l’Hospitalet i estic segur que és un grup que paga la pena de veure. Segur que no et deixa indiferent.

La “tragèdia” del tro enviat per destruir els meus ordinadors, va impedir que parlés d’ells en el seu moment, però ja que torno a penjar coses, doncs crec que el millor, és començar novament, allà on em vaig quedar. I precisament, Combichrist tenen una cançó brutal titulada “Sent to destroy” (com la futuda turmenta) i per tant és l’escollida. A més d’una magnifica  cançó, també és un magnífic vídeo, dels que ja no es fan. Un vídeo amb alguna cosa més que imatges. A més, en aquest vídeo podem veure a la (ocasionalment) ex-Nitzer Ebb, Kourtney Klein (i ara també ex-Combichrist) que sempre em fa gràcia de veure. . . . . .també per què és ex-Nitzer Ebb

De Combichrist, i molts altres grups d’aquest “estil”, el que no m’agrada és l’ambigüitat amb la que juguen amb l’estètica Nazi, que si bé, pot estat bé per denunciar-la, si s’abusa d’això, l’únic que pot passar, és que alguns i algunes amb poques llums, es pensin que enlloc de posar en evidència aquesta ideologia, el que es pensen és que s’està reivindicant. A més, ja cansa. . . . molt.

Si algú escota aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats, i el so a tota canya.

ANY: 2008

EP: Frost EP – Sent to destroy

Sent To Destroy

Més cançons i més informació.

COMBICHRIST

Nacionalitat: Noruega

Web oficial: http://combichrist.ning.com/

http://www.myspace.com/combichrist

Webs d'interès: http://en.wikipedia.org/wiki/Combichrist

http://es.wikipedia.org/wiki/Combichrist

ANY: 2008

EP: Frost EP – Sent to destroy

01 - Sent To Destroy (5:26)
02 - The Kill (Instru:mental Version) (5:23)
03 - Prince Of E-Ville (4:50)
04 - Sent To Destroy (Rotersand Mix) (6:06)
05 - Sent To Destroy (Northborne Mix) (6:25)
06 - Sent To Destroy (Suicide Commando Mix) (5:57)
07 - Prince Of E-Ville (Babyland Mix) (4:15)
08 - Prince Of E-Ville (Accessory Mix) (4:05)
09 - Prince Of E-Ville (Caustic Mix) (4:01)

JAPAN - The art of parties (Live) / Canton (Live)

15/01/2011:

Encara commocionat pel la mort d'en Mick Karn, torno a parlar d'ell, ja que el proper dissabte, 22 de gener, a València (on, sinó?) és farà un concert benèfic en favor de la família del genial baixista, ja que aquest va morir sense nedar precisament a la abundància. Coses de la seva radical honestedat artística.

Aquest concert homenatge a Mick Karn, comptarà amb la participació de músics mítics de l'escena musical valenciana, que a principis de la dècada dels 80, va esclatar amb l'aparició de tot un seguit de grups molt interessants. Alguns amb més sort comercial que altres, però tots tenien la seva cosa. Participen musics que varen estar a Comité Cisne i a Glamour.Aquest últim, un grup molt bo, que malauradament no van continuar, amb unes cançons inoblidables. Alguna d'aquestes cançons, tenien una línia de baix, clarament inspirada en les línies de baix característiques d'en Mick Karn.

Un altre del músics que participa en aquest homenatge, va ser membre de Video, Un altre grup valencià, que va tenir més sort comercial, però que també van desaparèixer de cop. D'aquest últims, m'agradaria destacar, que vaig poder veure un directe televisiu d'ells, i em van deixar bocabadat, per la gran qualitat d'aquell directe.

Un concert que té molts al·licients per anar-hi, que que recomano tranquil·lament. En altres temps, amb uns quants anys menys, i amb menys responsabilitats familiars i sobretot, amb menys responsabilitats econòmiques, no m'ho hauria pensat dos cops, i de cap, cap a València, ciutat per la que sempre he sentit una profunda debilitat i que em té el cor robat, si menys no, durant aquells anys 80/90, que més d'un cop, hi havia anat a fer la ruta “bakalaera” d'aquells moments, o havia anat a veure s grups que passaven “olímpicament” de llarg de la estirada i snop ciutat de Barcelona. Podeu trobar mes informació sobre aquest acte al Facebook

Com el concert / festa / homenatge es a Mick Karn, penjo una cançó de Japan en un directe, “Canton” una cançó instrumental, on es pot apreciar la magnífica tècnica d'en Mick Karn. Prèviament penjo un altre, on se'l pot sentir perfectament, i veure també la seva particular forma de moure's per l'escenari.

Si algú escolta aquesta cançó, que ho faci amb els llums tancats, i el so a tota canya.

ANY:1983

Àlbum: Oli on canvas

The art of parties (Live)

Canton (Live)

Més cançons i més informació de Mick Karn

Més cançons i més informació de Japan

GLAMOUR

ESPERANT EL SEU MOMENT.

VIDEO

ESPERANT EL SEU MOMENT.

JAPAN - The other side of life

07/01/2011:

El passat 4 de gener, va morir en Mick Karn. No és el primer cop que parlo de la mort d'un music, però fins ara, sempre ho havia fet com excusa per posar una cançó seva. Però en aquest cas, és diferent. En Mick Karn per mi era un artista especial. Per mi i per molta gent. Era un dels meus dos millors baixistes del món. Mentre que en Mark King de Level 42 és tot virtuosisme i velocitat controlats, en

Mick Karn era originalitat, diferència, diversitat. De fet, estic segur que qualsevol baixista amb una mica de “cultura”, en algun moment ha volgut imitar al Mick Karn.

Sense saber com era com a persona, estic segur que sense ell, el món ha perdut bellesa, originalitat, diversitat, art, i fins i tot, diria que honestedat. Ho dic perquè sempre s'ha mantingut fidel al seu estil, i mai a cedit a la temptació de baixar el seu nivell per tal d'aconseguir més èxit comercial. Sent com era, un music de prestigi, es va mantenir lleial a ell mateix i no va participar en projectes que poguessin treure brillantor a la seva carrera. Malauradament, com tants altre musics de prestigi, va morir sense el reconeixement popular que es mereixia i amb una clara falta de mitjans econòmics. En molts casos, aquests musics que han gaudit en algun moment del favor del públic, s'han arruïnat per haver dilapidat de forma barroera i estúpida, les grans oportunitats que els hi ha ofert la vida, però en el cas d'en Mick Karn, simplement crec que es deu a la seva honestedat artística, que l'ha fet no ser un producte de masses. Tant debò, el reconeixement que no ha tingut en vida, l'aconsegueixi ara, encara que no ho crec.

Sense saber quin tipus de persona era, també crec que tenia el seu ego una mica desenvolupat, cosa que no només no li retrec, sinó que li agraeixo, ja que un artista, si vol practicar la excel·lència i fer coses realment bones, ha de tenir aquesta dosis de narcisisme que li permet sobresortir i no fer coses que el farien estar entre la mitjania i la mediocritat. Aquest egocentrisme que li suposo, segur que li va portar algun problema, però al mateix temps, també li va permetre fer coses a la música, la escultura, a la seva pròpia imatge, i suposo que en qualsevol aspecte de la vida, que el feien únic, i que personalment, li agraeixo molt. M'ha donat grans moments de plaer, bellesa i sentiment.

De tots els projectes artístics dels que ha participat, el que té mes rellevància, sense cap mena de dubte, va ser amb Japan, grup del que avui penjo una de les seves cançons que més m'han impactat mai, i que considero extremadament trista, i per tant, adient desprès de la desaparició del millor baixista del món. A “The other side of life”, del disc “Quite life” (Disc imprescindible per la vida humana),  en Mick Karn aconsegueix un dels seus moments més sublims, posant-me la pell de gallina quasi sempre que escolto aquest moment, hi que avui, m'ha fet caure una llàgrima. Concretament és a partit del minut 3'10. (el vídeo no és oficial)

En memòria d'un dels meus icones musicals, en Mick Karn, escolteu aquesta cançó amb els llums tancats, el so a tota canya, i sobretot, amb el cor ben obert.

ANY: 1979

Àlbum: Quite life

The other side of life

Més cançons i més informació de Mick Karn

Més cançons i més informació de Japan

MICK KARN

04/01/2011:

Avui és un dia molt trist per mi.

En Mick Karn a mort.

Descansi en pau.

Més cançons i més informació.

BONEY M. - Sunny (Live)

01/01/2011

El 30 de desembre de l'any passat, va morir en Bobby Farrell, el que va ser un dels punts importants per l'èxit de Boney M a finals de la dècada dels 70's , per la seva peculiar forma de ballar i per encarnar d'una manera descarada el prototip més genuí del “Macho man” en tots els seus aspectes.

Era l'”home” amb majúscules, que desprenia sex appeal pels quatre costats, amb pel a pit i amb suor, i amb una veu (falsament) greu i profunda, que tenia el seu harem “satisfet i content” de tenir la “sort” de estar amb ell.

Tant aviat sortia a l'escenari, entre el seu aspecte, la seva actitud, la “seva” veu, i sobretot, el seu ball, era el focus d'atenció total, i en pocs moments, les seves tres companyes, que eren les que portaven el pes de les cançons, aconseguien ser les protagonistes de l'actuació. En Bobby Farrell era el lleó que tenia a les tres lleones que treballaven per ell.

Tot això, alimentat per un excés d'ego, el van portat a un divisme absurd, que va destrossar la seva vida i la de tots aquells que l'envoltaven. Per exemple, la seva actitud amb tots els seus companys el van portar a ser acomiadat del grup i a tenir unes tenses relacions amb tothom. També cal recordar, no sigui que acabem fent d'ell un heroi, que va ruixar amb benzina a la seva dona, i va intentar calar-li foc, pel que va passar dos anys empresonat. A més de ser el prototip de “macho man” (i tots aquests punts, són característiques bàsiques d'un “macho man”) també era el prototip de rock-star amb peus de fang, que un cop s'apaga la llum de l'èxit aconseguit per tots els que formaven la maquinaria de Boney M., va acabar acollint-se als serveis socials d'Holanda, per poder subsistir.

Darrerament, tornava a treballar, explotant l'èxit de Boney M (separat de la resta) i havia aconseguit algun reconeixement per part d'alguns personatges de la música de ball de l'actualitat.

Sempre he fet la broma que quan es parla de Boney M, un es tenia que posar d'en peus, però hi ha una dita, que diu que quan es diu una broma, alguna cosa hi ha que és certa (n'hi un altre dita holandesa que diu que quan es diu una broma, alguna cosa de broma hi ha)

Tots en alguna ocasió hem ballat alguns dels temes de Boney M, dels quals alguns, els considero autèntics himnes i autentiques joies, i que a més de ser un grup de ball i “discotequeru”, no van oblidar els punts foscos de l'actualitat que els envoltava, i van fer algunes lletres que eren més serioses del que ens podem pensar en un primer moment.

La meva primera idea, era penjar “Daddy cool”, que és potser el seu moment més recordat, però finalment, m'he decidit per una versió en directe de “Sunny”, en una versió que van fer d'aquest clàssic, i que per mi, és la més encertada. En record a un monstre de l'escenari, que va formar part un projecte, que va gaudir de més èxit del esperat, penjo aquesta cançó.

Si algú escota aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats, i el so a tota canya.

ANY:1977

Vídeo: Love for sale concert

 Sunny (Live 1977)

 

Més cançons i més informació.

BONEY M.

Nacionalitat: Antilles / Alemanya

Web oficial:

Webs d'interès:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Boney_M.

web oficial de Marcia Barrett

fansite oficial de Marcia Barrett

web oficial de Maizie Williams

web oficial de Liz Mitchell

web oficial de Bobby Farrell

Fantastic Boney M.

web oficial del productor Frank Farian

http://en.wikipedia.org/wiki/Boney_M.

ANY: 1977

Vídeo: Love for sale concert

01 - LOVE FOR SALE

02 - TAKE THE HEAT OFF ME

03 - BABY DO YOU WANNA BUMP

04 - PLANTATION BOY

05 - BELFAST

06 - GLORIA, CAN YOU WADDLE

07 - HAVE YOU EVER SEEN THE RAIN

08 - SUNNY
09 - STILL I'M SAD

10 - SILENT LOVER

11 - MOTHERLESS CHILD

12 - MA BAKER

13 - NO WOMAN NO CRY

14 - DADDY COOL

 

MIRWAIS - Disco science

27/12/2010:

Fa una mica meś d'un any, comentava que una companya de feina, o millor dit una amiga, ho deixava tot i feia un canvi en la seva vida, que suposava perdre el contacte entre nosaltres. I ara, fa uns dos mesos, a tornat a passar amb un altre company de feina, un amic, que també ha decidit fer un canvi, i ha marxat cercant altres coses, sense cap dubte, millors.

Per una banda, acaba de ser pare, i el que ha decidit, és dedicar-li un temps a la seva filla, en aquests primers mesos tan important pels infants. Actitud molt lloable la del meu amic, i que la societat en general hauria de facilitar a tothom. El segon motiu, és que vol ser una persona emprenedora i vol volar per ell mateix, fent feines i projectes que el satisfacin plenament, i que tots els beneficis del seu talent, vagin a parar a les seves butxaques, i no com fins ara, que la majoria dels beneficis anaven a les butxaques d'uns altres, aprofitant-se del seu talent, del seu temps i de les seves capacitats.

Espero que les coses li vagin molt bé, tot i saber, que això voldrà dir que a la llarga, perdrem el contacte, i persones com ell, sempre és convenient tenir-les ben a prop. Sempre ha estat allà, quan l'he necessitat, tant si li he dit, com si no li he dit. El consol que em queda, és que l'ha substituït un ex-company, que ara torna, i per tant un cosa va per l'altre,

Musicalment parlant, ens hem influït mútuament durant tots aquests anys, deixant-nos CD's o MP3's i fent-nos recomanacions, sense insistir-hi massa. Ell ha influït més en mi que no pas jo a ell, per dos motius. El primer és que ell pensa que estic antiquat. El segon, és que jo tinc mes ganes de ser influït que no pas ell. Però en definitiva tots dos ens hem influït mútuament.

Normalment, ell em recomanava coses,  o era jo, el que li demanava si sabia alguna cosa de tal grup o de tal cançó. Una de les músiques de les que més he gaudit, va ser quan li vaig demanar si sabia qui feia la música de l'anunci del Renault Laguna, i evidentment, ell ho sabia, i curiosament, tenia el CD, i curiosament me'l podia deixar. És tractava d'una cançó de Mirwais, i un cop vaig haver sentit tot el CD, va ser per mi tot un descobriment. És un d'aquells CD's, que guardo com una petita joia o petita obra d'art. La cançó en qüestió no sabem ben bé quina era, però era molt semblant a Disco science, que és la que penjo avui.

Així doncs en agraïment al meu amic, per tots aquests anys, i desitjant el millor per ell, penjo aquesta petita obra d'art, en format de vídeo clip. Gràcies.

Si algú escolta aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats, I el so a tota canya.  

ANY: 2000

CD: Production

CD-Single: Disco science

Més cançons i més informació.

MIRWAIS

Nacionalitat: Suïssa / França

Web oficial: http://mirwais.org/

Webs d'interès:http://ca.wikilingue.com/es/Mirwais_Ahmadza%C3%AF

ANY: 2000

Àlbum: Production

01 - Disco science

02 - Naive song

03 - V.I. (the last words she said before leaving)

04 - I can't wait

05 - Junkie's prayer

06 - Definitive beat

07 - Paradise (not for me)

08 - Never young again

09 - Involution

CD-Senzill: Disco science

01 - Disco Science (Extended Mix)
02 - Disco Science (Giorgio Moroder's Blueprint Mix)
03 - Disco Science (Electrobreak Remix)
04 - Disco Science (Joey Negro Club Mix)

CD-Senzill: Disco science

01 - Disco science (Original Mix)
02 - Disco Science (Joey Negro Club Mix)
03 - Disco Science (Electrobreak Remix)