02/08/2016:
Avui començo les vacances, i
normalment, aquest seria el motiu de la meva entrada, però la
setmana passada va passar una cosa extraordinària que feia anys que
no passava i evidentment, faig d'aquest fet, el motiu de la meva
entrada. La setmana passada vaig sentir el que, potser prematurament,
considero el millor disc dels últims anys. I es tracta de l'últim
treball de Fangoria, Canciones para robots románticos.
Per què considero que és el millor
disc dels últims anys?
Doncs perquè de dilluns a divendres
passats, vaig escoltar el disc, uns 25 cops, sense saltar-me ni un
cançó. Normalment, en els últims anys, un bons disc l'escoltava
com a molt dos cops al dia, potser algun dia, 3 cops, i no tot el
disc.
Escolto aquest disc, emocionat i
cantant, ballant i “tocant” les frases musicals. L'escolto
important-me ben poc, el possible significat o el possible missatge
de les seves lletres, si és que en té. Em conformo sabent que no
diuen vejanades.
També he de confessar que ha estat una
sorpresa per mi, ja que vaig escoltar-lo pensant que trobaria dues o
tres cançons bones i la resta . . . bé, la resta seria la resta.
El treball que han fet històricament la Alaska i en Nacho Canut,
sempre ha tingut un percentatge elevat de resultats interessants, i
fins i tot de resultats excel·lents (Bailando, Deja de bailar,
Crisis, Un hombre de verdad, Interior de una nave espacial
abandonada, Electricistas) però no eren una prioritat per mi. Bé,
Ja que estic confessant coses, confesso que mai els hi he fet prou
cas, i que arrel d'aquest magnífic disc, em repassaré la seva
carrera, ja que estic segur que he deixat escapar un bon grapat de
bones cançons. Així doncs, ja tinc feina aquest estiu!!!
No seria just, parlar d'aquest disc,
sense anomenar a Guille Milkyway i a Jon Klein, que que han aportat
molt a aquest disc, i als quals, també hauré de dedicar-los més
temps.
Si algú escolta aquesta cançó, ho
hauria de fer amb els llums tancats, i els so a tota canya.
Què en gaudiu.
ANY:
2016
CD:
Canciones para robots románticos
Senzill:
Geometria polisentimental
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada