29/03/2016:
El passat dijous 24 d'abril, va morir
en Johan Cruyff. En Johan Cruyff era una d'aquelles persones
especials en tots els aspectes, que no pot deixar a ningú indiferent
que hagi sabut de la seva existència. Sense cap mena de dubtes, era
un paio llest. Molt llest. Era tan llest que va aconseguir una cosa
molt difícil d'aconseguir. Va enriquir el seu entorn, i per entorn,
vull dir a tota la societat, enriquint-se el mateix. Ningú pot dir,
que tot i haver-se enriquit ell, ha enriquit a tota la societat. No
sembla que hagi tret d'allà, per posar-ho a un altre lloc. Ha fet
creixer tot allò en el que ell va participar.
És cert que ell no ha tingut mai
problemes econòmics des de que va ser jugador de futbol
professional, però al mateix temps, la seva aportació a la societat
es descaradament positiva, tot i no ser un sant. Vull dir, que tampoc
podem dir d'ell que hagi estat una persona caracteritzada pel
sacrifici. No va ser una persona sacrificada que renunciava a tot per
tal de fer el bé per allà on passava.
Concretament, la seva aportació al
Barça és vital. Segurament ha estat la persona més important del
Barça. És cert que el va construir sobre el que altres havien
construït, però la seva tasca ha esta fonamental per fer del Barça
una referencia mundial. Ell va dotar de personalitat al Barça,
afegint unes gotes d'allò especial que tenia en Cruyff. També és
cert que ell no va acabar la tasca, però si que va deixar el camí
marcat, perquè altres acabessin allò que ell va iniciar.
A part de fer les coses d'una manera
especial, de la seva manera, va afegir un caràcter optimista i
valent al Barça. Cosa que era imprescindible per tal que les seves
maneres de fer, donessin resultats desitjats.
I agradi o no, el que va fer al Barça,
també s'ha de traslladar al Catalunya. És cert que en un altre
magnitud i intensitat, i que potser no s'han trobat del tot les
persones que haurien de seguir el seu esperit optimista i emprenedor.
Ens fa fer perdre por, i ens va donar l'oportunitat de creure en
nosaltres. I va fer mes el que molts esperaven. Cal tenir present, va
ser el primer capità del barça en lluir la senyera, al braçalet, i
el seu fill Jordi, és el primer Jordi oficial. Fins aquell moment,
tots eren Jorge. Són coses petites i sense massa importància, però
no són coses intranscendents.
En Johan Cruyff tenia el seu estil. I
va ser fidel a les seves idees i a les seves maneres, sempre, petés
qui petés. És per això que he escollit aquesta cançó. Perquè
mostra com era en Johan Cruyff. Ell feia les coses a la seva manera,
i si no podia ser, marxava. I li va anar bé,
Descansi en pau, i
moltes gràcies, per fer-nos millors.
ANY:
1993
Àlbum:
Are you gonna go my way
CD Single:
Are you gonna go my way
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada