12/02/2016:
Fa dies que vull parlar de les dones de
la CUP, i la seva denúncia del masclisme que han patit durant la
negociació desprès del 27-S. I per fer-ho, faré allò tan típic
de dir un parell de floretes, així em carrego d'autoritat moral, per
desprès deixar anar un moc. Bé, sigui com sigui, d'autoritat moral
no en tinc cap. Si ho faig així, és perquè així ho sento.
Primera floreta. Tenen raó. Tenen tota
la raó del món. Els improperis, desquali0ficacions, insults i
menyspreus que han rebut, no només estan fora de lloc, sinó que són
del tot intolerables. Els arguments, es combaten amb arguments, les
idees amb idees i les estratègies amb plantejaments. Qui fa servir
insults o coses similars, deixa entreveure que té l'argument perdut.
A més demostra pobresa ideològica i riquesa visceral.
Segona floreta. Han fet molt ben fet en
denunciar aquestes coses. Ja va sent hora d'avergonyir públicament a
totes aquelles persones que es dediquen a repartir improperis a tort
i a dret, de tota opinió que no sigui la seva. Hem de lluitar contra
aquesta pràctica tan estesa de llençar merda contra l'adversari
polític, sense miraments i sense raons, i fer-ho només pel fet de
voler desacreditar al que pensa diferent de nosaltres.
I ara ve el moc. No m'ha agradat la
manera de fer aquesta denúncia. Hi alguna cosa que em grinyola. Són
elles les úniques que han patit aquestes agressions? No. El fet de
no comptar, per exemple amb la Inés Arrimades, demostra que potser a
més a més de voler denunciar el masclisme, tenien una segona
intenció. La Inés Arrimades, de la que discrepo en tot, a
diferència de les dones de la CUP, amb les que ideològicament hi
coincideixo en quasi bé tot, també pateix atacs constants que
sobrepassen el debat ideològic, acusant-la, per exemple, que en
realitat és una titella de l'Albert Ribera. O la Marina Geli que va
haver se sentir com li faltaven greument al respecte a la “tele”
en directe. I que dir de la Alícia Sánchez Camacho? Així doncs,
com és que les dones de la CUP han ignorat a aquestes altres dones
que com elles, també es dediquen a intentar millorar la vida dels
seus conciutadans, encara que sigui amb unes idees diferents?
Però són les dones les úniques que
pateixen aquestes coses? No. Sense anar més lluny, i de la mateixa
manera que abans he parlat del “titellisme” que algunes persones
pressuposen de la Inés Arrimades, el President de la Generalitat, en
Carles Puigdemont, també s'ha sentit dir que ell és un titella de
l'Artur Mas. O només cal buscar a internet per l'Oriol Junqueres, i
podem veure com li diuen de tot. Li diuen racista sense cap tipus
d'argument, o l'acusen d'allò o de lo altre, i fins i tot, una
“simpàtica” chirigota de Cadiz li diu “Capullo”
tranquil·lament. I sí, també tenen coses a dir sobre el seu
aspecte físic. I en Rajoy? D'en Rajoy podríem fer tota una
enciclopèdia. I de l'Artur Mas, igual.
Així doncs, aquestes coses només li
passen a les dones de la CUP? o li passa a tothom? Jo crec que a
tothom. Però el que m'ha posat una mica nerviós, ha estat que
elles, o si més no, una d'elles, també fa servir aquestes
tàctiques. Una d'elles, s'ha dedicat a deixar caure sobre l'Artur
Mas l'ombra de la corrupció. Tots podem pensar el que vulguem en
això, però la veritat és que avui, ara mateix, sobre l'Artur Mas,
sobre ell, no hi ha cap investigació, cap imputació, cap lligam
directe amb la corrupció. Fins i tot, un company diputat d'elles de
la CUP, va dir públicament, que en aquest sentit, l'Artur Mas estava
net i ben net. Em resulta lleig veure a algú amb qui ideològicament
i combrego molt, engega el ventilador de la corrupció per omplir de
merda a un adversari, i desprès denunciar que “m'han insultat i
això és masclisme”. Lleig. Això és lleig.
Per tant. Tenen raó. Hi ha una
pràctica molt estesa de desacreditar al adversari, i això és
intolerable.
Tenen raó en denunciar aquesta
pràctica i voler avergonyir a qui ho fa.
Però fer-ho, volent fer creure que és
una cosa que només afecta a les dones, i concretament a les dones de
la CUP, no és una denúncia. És politiqueig utilitzant el
victimisme.
Aquesta pràctica, afecta a tothom,
homes i dones. Esquerres i dretes. Si ho hem de denunciar (que ho hem
de fer) fem-ho per defensar a tothom, no només a qui és del nostre
equip. Amb aquesta denúncia que van fer, em vaig sentir que hi
anàvem juntes, i al final, descobreixo que en tot això, hi ha una
segona intenció que només és en benefici propi, en el seu benefici
propi.
Soc un traïdor, un “espavilat”, un
venut i de dretes (ja sé que això no és un insult, però
personalment m’ho prenc fatal)
La cançó d'avui, “In this together”
d'Apoptygma Berzerk té un vídeo que mostra molt bé com em sento
amb aquesta denuncia que van fer les dones de la CUP.
El vídeo mostra unes complicitats que
no triguen gaire a trencar-se, evidenciant que l'únic motiu real, és
el benefici propi. Bé, també mostra que passa quan les complicitats
s'han trencat.
Que en gaudiu.
ANY: 2005
CD: You and me
against the world
Senzill: In
this together
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada