Aquesta setmana passada hem viscut tots
amb el cor encongit i amb mil preguntes a l'ànima pel tràgic
episodi de l'avio estavellat intencionadament pel copilot de la
nau. El copilot es va aprofitar d'un moment que es va quedar sol a la
cabina, i poder fer les maniobres necessàries per estavellar l'avió.
Tots ens preguntem com una persona pot
fer una barbaritat d'aquestes. Pel que sembla, el copilot no tenia
cap de les “motivacions” habituals per fer aquestes coses, ni
políticament ni religiosa, i en cap moment ha explicat en vídeo o
en carta, els motius o les justificacions que el duen a fer una cosa
d'aquestes.
Amb el pas dels dies, hem sabut, que
aquest copilot estava de baixa mèdica. No sabem ben bé perquè,
però es pot intuir que era per trastorns psíquics, ja sigui una
depressió o un malaltís desig de notorietat.
Per tal d'evitar que això torni a
passar, tothom apunta que hi hagi una norma que faci que la cabina
d'un avió, mai es pugui quedar nomes amb una sola persona. És cert
que això dificultarà les coses en properes vegades que això pugui
passar, però el que segur que atura això, és fer una llei que doni
als metges certs poders que ara no tenen.
Si la seguretat social alemanya, que li
va donar la baixa mèdica al copilot, hagués informat d'aquesta
baixa al l'empresa del copilot, el copilot mai hagués pogut pujar a
l'avió, i el cas que hem viscut aquesta setmana amb tant de dolor i
perplexitat, mai hagués passat.
I això no només val per aquest cas.
Fa dos anys, un conegut meu va morir d'un infart. Aquesta persona,
havia estat m'és d'un cop requerida pel seu metge, a agafar-se uns
dies de descans. Aquesta persona no va agafar-se la baixa, ja que
estava pressionat per la seva empresa, ja que tenia que acabar tot un
seguit de feines dins del temps acordat amb els clients. En aquest
cas, el metge, hauria d'haver obligat a l'empresa i al treballador a
que aquest s'aturés uns dies.
En tots dos casos, si la seguretat
social hagués agafat la iniciativa per actuar, ens haguéssim
estalviat un “accident” d'avió amb unes 150 víctimes i la mort
d'un treballador que deixava tres nenes sense pare. Però a hores
d'ara, la seguretat social té la capacitat per saber quan un
treballador a de quedar-se IMPERATIVAMENT a casa i ha de deixar de
treballar, però no té la facultat ni la responsabilitat de fer-ho.
Suposo que és més fàcil, deixar aquesta responsabilitat al
individuu, i així poder les empreses i les administracions públiques
rentar-se les mans en cas que passi alguna desgràcia.
En el cas del copilot, només el
copilot carregarà amb la culpa, però si les coses es fessin d'un
altre manera, l'administració pública alemanya podria haver evitat
la tragèdia. En el cas del treballador que coneixia, a més a més
d'evitar que unes nenes es quedessin sense pare, també ens hauríem
estalviat les declaracions de l'empresa responsabilitzant al seu
treballador de la seva pròpia mort dient que era una persona que no
es cuidava, ignorant absolutament la seva responsabilitat pressionant
al treballador per tal que no s'aturés ni un dia.
Si un metge o metgessa avisa a una
companyia aèria que té un treballador amb un estat emocional
inestable, l'empresa farà tot el que calgui per evitar que aquesta
persona tingui la responsabilitat de la vida de tot un passatge a les
seves mans. I si un metge o metgessa fa saber a una empresa que si no
deixa descansar i si no deixar de pressionar al seu treballador,
aquest ho pot pagar de manera irreversible, l'empresa farà tot el
que calgui per tal de no tenir la responsabilitat sobre seu, d'una
tragèdia en forma de la mort d'un treballador seu.
Si la seguretat social pogués fer us
de la capacitat que té, mai més, tindríem tragèdies com les que
tots hem viscut aquesta passada setmana, o com la que vaig viure jo
fa dos estius. Bé, potser “mai mes” és molt optimista, però
és segur que es reduirien molt aquest tipus de casos.
El tema d'avui és massa seriós per
fer comentaris sobre la cançó i el grup. Excel·lents tots dos. Un
altre cop serà. La cançó és “Never again” de Classix
Nouveuax.
Ja sabeu, llums tancats i el so a tota
canya.
Que en gaudiu.
ANY: 1981
Que en gaudiu.
ANY: 1981
Senzill:
Never again
ANY:
1982
Àlbum: La Verité
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada