01/03/2015:
Aquesta setmana hem tornat a comprovar que les coses són com són i no com voldríem que fossin.
Aquesta setmana hem tornat a comprovar que les coses són com són i no com voldríem que fossin.
El cas es que el jutge Santiago Vidal,
en el seu temps de lleure, ha participat amb un grup de persones per
crear una Constitució per una Catalunya independent. Jo crec que no
massa importància si aquesta Constitució és per una Catalunya
independent, per la República Txeca o per Espanya. L'important per
mi, és que en el seu temps de lleure, participa d'una activitat que
sense cap mena de dubte el farà millors en la seva difícil tasca de
jutge. Doncs pel fet de fer aquesta Constitució, l'han expulsat com
a jutge durant 3 anys.
És sense cap mena de dubte un castic
polític. Estic segur que si aquesta Constitució no for per una
Catalunya independent, el Jutge Santiago Vidal no hagués tingut cap
problema. El fet no és la Constitució en ella mateixa. El problema
es que sigui per una Catalunya independent. El problema es que tingui
una intenció concreta, i això fa que la seva expulsió de la
carrera judicial sigui un castic polític, un castic ideològic. Es
poden fer coses, per no en favor de Catalunya. Si es fan coses a
favor de Catalunya, queda clar que et poden castigar “legalment”.
És això democràcia? La veritat es que sentir la paraula
“Democràcia” per part de les autoritats espanyoles, resulta tan
insultant com quan ho deia en Pinochet.
Les coses són com són, i com diu AND
ONE, una pedra és una pedra, i les autoritats espanyoles só com una
pedra. Aprofito el cas de la falta de democràcia espanyola que el
jutge Santiago Vidal ha deixat en al descobert, bé, de fet són les
pròpies autoritats espanyoles que ho han fet, ja que el jutge, en
realitat no ha fet res ni dolent ni estrany ni re, per posar aquesta
cançó de AND ONE, que la setmana que ve, estaran a Barcelona.
La cançó parla clarament de
nacionalisme, no se si per bé o per malament. J crec que malament.
El títol de “una pedra és una pedra”, a mi em sona
desagradable, si a sobre i ajuntem les paraules “odi”, “guerra”,
etc, doncs jo no em sentiria precisament afalagat. El nacionalisme,
com qualsevol altre cosa, pot ser bona, dolenta o asèptica. En el
cas espanyol, és evidentment dolenta, i el cas del Jutge Vidal, és
una mostra incontestable, del nacionalisme excloent, impositor i
dictatorial que podem veure en les autoritats espanyoles.
Si algú escolta aquesta cançó, ho
hauria de fer amb els llums tancats, i els so a tota canya.
Què en gaudiu!!!
ANY:
2009
2 DVD:
Live
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada