Ja comencen a saber-se els diferents
grups que participaran als diferents festivals que tenim a casa
nostra. Tot i que tinc pendents un parell de coses per dir, crec que
em dedicaré unes setmanes als grups que venen a tocar a casa nostra.
Un d'aquests grups és DURAN DURAN,
grup que és molt important a la meva vida. He crescut amb ells i és
un d'aquells grups que no ha deixat mai d'anar a meu costat. Ens
coneixem des de fa 35 anys, i mai m'han decebut. Hem tingut moments
més o menys íntims, però sempre han respost a les meves
expectatives.
Seran un dels caps de cartell del Sònar
2015, on ens presentaran el nou treball, que crec que no trigarà en
sortir. La veritat és que em faria gràcia anar-los a veure, tot i
que és en un festival, el que vol dir, que serà car, que no
portaran tot el seu arsenal, i que he de reconèixer, que no són el
millor grup en directe. Potser ja ho he comentat abans, però ho
tornaré a fer. Els he vist 4 cops. El primer després del seu disc
NOTORIOUS, que és dels que considero més fluixos de la seva
carrera, tot i que la cançó que dona títol als disc, és brillant
com poques. Aquell any, havien de superar la pèrdua de dos dels seus
membres històrics, i crec la seva manera de fer, potser estava
esgotada. No recordo que fos un concert memorable.
El segon cop va ser després del “Big
Thing”. I aquest cop, sí. DURAN DURAN s'havien re-inventat, i
tenien forces renovades. Per mi, aquella època, és de les més
brillants del grup, amb un dics pletòric, i un directe molt bo. Fins
i tot, vaig tenir la sort de coincidir amb ells en una discoteca de
Barcelona (ARS) i em va sorprendre lo accessibles que eren. En cap
moment es van mostrar arrogants o distants. De fet, em va resultar
impossible de apropar-m'hi de la gentada que els rodejava
constantment.
El tercer cop, va ser després del
Wedding àlbum, on havien recuperat l'èxit comercial que havien
perdut en el últims anys. També venien a presentar un dics molt bo,
i ho venien a fer en format “desendollat”. El concert va estar
bé. Però curt, molt curt. Fins i tot diria que delinqüentment
curt.
I el quart, va ser després de
“Astronaut”, el disc de retrobament dels membres originals, i que
també és un molt bon disc, tot i que ja no era el mateix. Aquest
concert va ser un desastre. Per mil és el pitjor concert que he vist
mai. Va ser tot un cúmul de desgracies que encara em sorprenc que
acabessin salvant els plats.
Potser és per això que tinc ganes de
tornar-los a veure. Per treure'm aquest mal gust de boca, i perquè
els seus últims discos, tornen a ser excel·lents, o si mes no,
altament notables. Com a proba d'això, avui poso un directe seu
d'una cançó, Blame the machine” del que de moment, és el seu
últim disc, “All you need is now”.
Si algú escolta aquesta cançó, ho
hauria de fer amb els llums tancats, i els so a tota canya.
Què en gaudiu.
ANY: 2011
DVD:
A diamond in the mind
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada