10/01/2015:
Aquesta setmana s'ha fes palès el
ridícul que estem fent la culerada, jo diria des de l'últim any
d'en Guardiola com entrenador. Fins aquesta setmana no ho havia
volgut veure, però finalment alguna cosa passa que ho veus tot clar.
No voldria estendre'm massa, ja que és
un tema dolorós, però la rumorologia que corre sobre les males
relacions entre l'entrenador del Barça, en Luis Enrique, a qui devem
admiració eterna fins que no faci alguna cosa que ens avergonyeixi,
el millor futbolista de l'actual plantilla, en Leo Messi, a qui també
li devem admiració eterna fins que no faci alguna cosa que ens
avergonyeixi, semblen ser la causa d'uns fet que personalment trobo,
per dir-ho finament, de bojos.
Resulta que el passat dilluns, el Barça
es dedica a fer activitats d'apropament als nostres infants, complint
amb la seva responsabilitat social, que tot i no estar escrita
enlloc, per mi és indiscutible, si menys no, si vol seguir sent més
que un club. Es tracta de fer un entrenament amb les portes obertes
al públic, i sent un dia escolarment festiu, doncs aquest públic
acostuma a ser infantil per aprofitar la oportunitat de veure, els hi
agradi o no als jugadors, a un models de conducta. No cal ser molt
llest, per poder comprendre la immensa quantitat d'il·lusió que els
nens i nenes irradien aquell dia. A mes, desprès, aquests jugadors
idolatrats i divinitzats, van als hospitals a fer una visita als
infants malalts i que no tenen la sort de gaudir del mes gran tresor
que podem tenir, com és la bona salut.
Doncs resulta que precisament aquest
dia, el més idolatrat, admirat i divinitzats de tots, en Leo Messi
pateix una gastroenteritis que li serveix d'excusa per no anar a
l'entrenament on tots els nens i nenes l'esperaven, i tampoc va a
l'hospital, on aquests nens i nens malalts, estan des de fa molts
dies esperant que algú tant importat vingui a visitar-los i trencar
la seva rutina de tractaments, medicines, proves, rehabilitacions, i
sobretot, de poc joc que és el que han de fer la canalla. Si us
plau. Una gastroenteritis, no hauria d'aturar a ningú per tal de
poder correspondre com cal aquesta il·lusió desbocada que es
respira al voltant d'aquests jugadors durant un dia, NOMÉS un dia.
Si en Leo Messi realment tenia una gastroenteritis, hauria d'haver
fet un petit esforç per satisfer aquesta devoció que se li
professa. El fet de no fer-ho, fa aixecar suspicàcies i tenint en
compte que en el partit celebrat precisament el dia abans, no va ser
titular (lògicament, ja que els seus privilegis no li van permetre
entrenar lo suficient com per disputar tot el partit) fa pensar que
en realitat, el que tenia era una pataleta de nen mimat i capritxós
que s'enfada amb el món, i deixa en evidencia davant de tothom, la
seva manca de sensibilitat amb la societat que el rodeja.
Tot això em va indignar molt i no em
podia creure el que havia passat, però el pitjor de tot, encara
estava per venir. Resulta que poc dies desprès, el Barça juga un
partit al seu estadi, i una part de la afició, comença a corejar el
nom de l'entrenador, cosa que no hauria de molestar a cap culé, però
sorprenentment per mi, la resta de l'estadi, va començar a xiular, i
no van parar fins que van ofegar aquest crit d'ànim pel nostre
entrenador, i un cop ofegats, van començar a corejar el nom d'aquest
jugador, que quatre dies abans, havia maltractat emocionalment a
molts nens i nens, alguns dels quals, mereixien una especial atenció.
O sia, que tenim un entrenador que pateix les rebequeries d'un nen
divinitzat i no nomes se'ls castiga apagant una mostra de suport,
sinó que premiem la vanitat d'un monstre insensible davant la pròpia
afició que l'està ovacionant. Sincerament es de bojos, i cal que
ens ho fem mirar.
És evident, que aquest petit Déu,
demana a la afició que els petonegi cada dia, i l'afició s'empassa
el que calgui mentre aquest jugador, segueixi defensant els nostres
colors. Ens és igual tot, i si ens hem d'empassar el seu menyspreu a
la nostra canalla i a la afició en general, doncs ens ho empassem i
ja està. Sincerament, ens ho hem de fer mirar.
La cançó d'avui es titula així,
“Kiss and swallow”, ja que és això els que ens demanen, i el
que fem. Presento la cançó en un directe, ja que l'enllaç del
vídeo clip ja el vaig posar fa temps. La cançó és de IAMX, un
petit geni, des del meu punt de vista, però que no té el mateix
reconeixement que té el geni de la pilota del que he parlat abans,
tot i que, del que realment volia parlar, era de la nostra actitud,
la del culé, davant d'aquest jugador.
Si algú escolta aquesta cançó, ho
hauria de fer amb els llums tancats, i els so a tota canya.
Què en gaudiu.
ANY:
2004
Àlbum:
Kiss + swallow
%2B01.jpg)
MaxiCD: Kiss +
swallow
%2B01.jpg)
ANY:
2006
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada