23/10/2014:
(He trigat 11 dies en escriure això)
Aquests dies, són moltes les coses que
m'han indignat, ja que hem passat d'una corrupció lucrativa, a una
corrupció ètica i moral que clama al cel. Casos com aquest,
o aquest,
o aquest,
o aquest,
demostren aquesta corrupció de la que parlo. Però per mi, hi ha un
cas que ha fet una passa més enllà i ha anat massa lluny. És el
cas de la Teresa Romero, l'auxiliar d'infermeria que ha sigut
contagiada amb el virus de l'Ebola.
Aquesta dona, ha estat a punt de morir
per un conjunt de estupideses que han comés persones amb poder i què
és ella qui està pagant les rucades que fan el poderosos.
La primera rucada va ser portar fins al
ben centre de Madrid, a un malalt d'Ebola. Això només és pot
qualificar d'una irresponsabilitat que per mi és una conducta
temerària. Quin sentit té fer una cosa d'aquestes? No podia portar
res de bo. L'única explicació possible que li veig, és que algú
volia sortir a les primeres planes dels serveis de propaganda (allò
que algú s'atreveix a anomenar premsa feta per periodistes) Si estic
en lo cert, aquesta vanitat pseudo política ha ignorat totalment la
possibilitat de posar en perill a moltes persones, portant a Madrid
un enemic perillós i desconegut, pel que segurament no s'estava
preparat. Sembla que la Teresa se'n sortirà d'aquesta, però això
no significa que les “autoritats” sanitàries espanyoles
poguessin afrontar amb èxit una possible “fuga” del virus,
I és clar, finalment, mentre una
ministra de sanitat i un “consejero” s'estaven banyant en la seva
pròpia “audàcia”, una treballadora pateix les conseqüències
de jugar amb foc (és clar que jugar amb foc, pensant que serà un
altre el que es cremarà, és fàcil). Així doncs, ja tenim, la
irresponsabilitat d'unes persones que prenen decisions polítiques i
el perjudici és d'un tercer, que sense saber ben bé com, es troba
en una situació de vida o mort. Repeteixo. De vida o mort. Lluny de
fer esmena sobre el que han fet, sobre el que ha passat i sobre el
que podria passar, aquestes persones que prenen decisions, es
permeten el luxe de treure pit, de fer comentaris “enginyosos” i
finalment, culpar a la treballadora de la seva situació. Quina poca
sensibilitat i qualitat humana. Com es pot faltar al respecte
d'aquesta manera a una persona que desenvolupant la seva feina i
posant en perill la seva vida ,es troba en una situació tan
delicada? I a sobre culpabilitzar-la per així tapar les carències
pròpies de la seva gestió (la dels administradors públics) i
l'excés de vanitat.
A part de la carència absoluta de
qualitat humana d'aquests dirigents, caldria deixar clar, que
qualsevol treballador que pateix un accident de treball o una
malaltia laboral, el responsable final, sempre és el empresari, que
en aquest cas, és l'administració pública, i la Ministra i el
“consejero”, són els màxims responsables d'aquesta empresa. Bé,
els màxims, no, ja que hi ha un “Presidente del Gobierno” i un
“Presidente de la Comunidad autonoma” que toleren, primer,
aquesta irresponsabilitat posant en perill ves a saber a quin número
de persones. Segon, aquesta ineptitud de no saber si s'està preparat
per enfrontar-se a aquesta malaltia. I tercer, aquesta poca vergonya
de no assumir les seves tasques per vetllar per evitar riscos
laborals. La Ministra y el Consejero haurien de ser cessats
fulminantment pels seus respectius P”residentes”. Com no ha estat
així, des d'aquí demano la dimissió de tots quatre. Uns per
temeraris i insensibles a la situació i patiments dels seus
subordinats, que ells mateixos han provocat, i als “Presidentes”
per tolerar aquestes coses.
Sembla que la Teresa Romero, l'auxiliar
d'infermeria contagiada, està millorant desprès de patir una passa
més enllà de la corrupció política, que en el cas que ens ocupa,
no és una corrupció lucrativa, sinó una corrupció moral, ètica i
humana. Tant debò, la Teresa és recuperi del tot, i li quedin
forces, per exigir justícia, i fer que caigui sobre aquests quatre
personatges, que han demostrat un total menyspreu (uns per acció, i
altres per la no acció) per les problemàtiques i la vida de les
persones que formen el “pueblo”.
Valgui aquest escrit per mostrar la
meva gratitud, admiració, solidaritat i respecte per la Teresa
Romero. Per acompanyar aquesta indignació que porto a sobre, ho faig
amb la cançó de Faithless, “One step too far”. Una preciosa
cançó, que a part del oportunisme del títol, penso que no falta al
respecte a la Teresa. No és descaradament “marxosa” però prou
animada per aixecar l'ànim.
Si algú escolta aquesta cançó, ho
hauria de fer amb els llums tancats, i els so a tota canya.
Què en gaudiu.
ANY:
2001
Àlbum:
Outrospective
ANY:
2002
CD single:
One step too far
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada