08/07/2014:
Desprès de “la hipocresia espanyola”
i “la estupidesa catalana i espanyola” acabo la meva trilogia
sobre la república espanyola amb “la ingenuïtat catalana”.
Són molts els catalans que donen com a
cosa segura que la III República Española seria una règim que no
només reconeixeria el fet nacional català, sinó que fins i tot, el
defensaria. Ho sento però no puc estar més bocabadat i sorprès
davant d'aquesta ingenuïtat tan absoluta fins al punt que resulta
ofensiva, no sé ben be per aquí, si pels als que s'ho creuen, per
als que no ens ho creiem, o per tots dos.
Caldria fer memòria sobre algunes
coses que han passat en una república española.
- Va ser la república española, la que va retallar l'estatut de Nuria, aprovat pels ajuntaments i pel cos electoral català, i entre d'altres coses, d'on es definia a Catalunya com a estat autònom dintre la II república española i la imatge d'aquesta com a federació voluntària de pobles, va passar a “Estado integral compatible con la autonomía demunicipios y regiones” De reconeixement nacional, res de res.
No sé si aquesta foto de 1932, us resulta actual. Jo diria que sí.
- Va ser la república española, la que va derogar l'estatut de Nuria (quan anys abans ja l'havia retallat)
En definitiva, sota el règim de
república, els espanyols han sigut tant “amables” amb Catalunya
com en qualsevol altre règim polític. Creure en que la III
República, seria la solució al encaix de Catalunya dins d'Espanya,
és ingenu, mal intencionat o ambdues coses alhora. Per cert, per què
hem d'encaixar Catalunya dins d'Espanya? Quina necessitat hi ha?
La historia ens demostra que la
república espanyola no és bona per Catalunya de la mateixa manera
que no ho és la monarquia o la dictadura. En qualsevol tipus de
règim polític, la relació entre Espanya i Catalunya és d'amo a
sotmès.
Com diuen Depeche mode, “it's no
good”, la relació entre Espanya i Catalunya, mentre no sigui
d'igual a igual, no pot ser bona, i amb república, tampoc. Bé
Depeche Mode no diuen això exactament, però sí que el títol
d'aquesta magnífica cançó, em bé de conya per dir el que tenia
ganes de dir.
Si algú escolta aquesta cançó, ho
hauria de fer amb els llums tancats, i els so a tota canya.
Què en gaudiu.
ANY:
1997
Àlbum: Ultra
Senzill: It's no
good
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada