06/07/2014:
Amb la abdicació del rei espanyol Joan
Carles I, s'ha obert un debat que posa a la vista, de qui ho vulgui
veure, varies coses. Per exemple, la hipocresia espanyola, la
ingenuïtat catalana, o la estupidesa catalana i espanyola. Qui
tingui ulls a la cara, es deu haver quedat aquest dies d'exaltació
republicana, amb una cara d'estupefacció difícil de passar
desapercebuda.
Sempre he sentit dir, que els espanyols
no són monàrquics, sinó Joancarlistes i que per aquest motiu, no
hi havia debat sobre quin tipus de cap d'estat havien de tenir els
espanyols. Però ara la cosa ha canviat i els republicans espanyols
han sortit de l'armari i han començat aquest debat que fins ara
estava dormit. De cop i volta, els progres intel·lectualoides
espanyols han sortit al carrer demanant democràcia. Demanant poder
votar. Resulta irònic veure com tots aquests “demòcrates” que
demanen el dret a poder decidir, porten temps en silenci, en el
millor dels casos i en altres casos, són alguns dels que neguen el
vot als catalans. Un cop més la democràcia espanyola, demostra que
és una democràcia a mida nomes pensada pel que interessa.
Aquest progres intel·lectualoides, com
a la immensa majoria d'espanyols, els interessa seguir aprofitant-se
de la nostra força de treball, dels nostres artistes, dels nostres
esportistes i en general de tot el talent que puguem generar, i per
tant cal evitar que els catalans puguin votar. Durant aquests darrers
temps, han estat còmplices amb el seu silenci, en el millor dels
casos, perquè altres, directament han estat executors constants
enviant discursos i difonen falsedats sense cap tipus de rigor ni
ètic ni professional ni de cap tipus. Però és clar, ara és a ells
i elles a qui interessa que es facin referèndum per consolidar la
democràcia. Quanta hipocresia!!!!!!
Ara, aquests “demòcrates”, surten
al carrer per demanar el seu referèndum, només el seu referèndum.
Els altres referèndums, els hi són, en el millor dels casos,
indiferents. Lo de “demòcrates” només es una mascara que s'han
posat, i tots sabem, o hauríem de saber el que hi ha darrera de la
mascara. Darrera la màscara hi ha un espanyol que en lo que respecte
a les nostres aspiracions no es diferencia gens d'un espanyol
monàrquic, i tots pensen el mateix “Antes roja/fascista que rota”.
I es que en tot el tema de Catalunya, la falta de dissidència, de
discrepància, no deixa de ser molt sorprenent.
La cançó d'avui es “Behind the
mask” de Yellow Magic Orchestra, en un directa de 1980, però que
no es va publicar fins l'any 1993.Poso la de 1980, perquè tot i que
n'hi han versions més recents, la que m'ha semblat millor, és la de
1980.
Avui he parlat de la hipocresia
espanyola, Sobre la ingenuïtat catalana, o la estupidesa catalana i
espanyola, ja en parlaré un altre dia, que sinó, això es fa molt
llarg.
Si algú escolta aquesta cançó, ho
hauria de fer amb els llums tancats, i els so a tota canya.
Què en gaudiu.
ANY: 1993
CD: Live at Budokan
1980
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada